Elements Narratius: Personatges, Espai i Temps en la Ficció

Personatges: Caracterització i Evolució

La caracterització dels personatges pot fer-se mitjançant diferents recursos:

El nom del personatge i les seves funcions

• a) Designativa: ens dona informació sobre el sexe, l'edat o la procedència geogràfica.
• b) Expansiva: l'ofici, la posició social, els valors morals. Per exemple, "dona Obdúlia Montcada" remet a una persona de classe alta.
• c) Simbòlica: en relació amb el tema o la tesi de l'obra, com ara "Colometa".

El retrat i l'etopeia: Descripció del personatge

El retrat descriu el conjunt de característiques físiques del personatge. L'etopeia recull les característiques psíquiques i espirituals. Aquesta descripció ens pot arribar de diferents maneres:

• a) Una persona ens parla d'una altra.
• b) El mateix personatge es presenta.
• c) Un narrador extern descriu el personatge.
• d) Caracterització indirecta mitjançant les accions i les opinions del personatge.

El llenguatge dels personatges

La manera de parlar pot ser una característica especialment rellevant. Ens indica la procedència geogràfica i social del personatge. Pot incloure vocabulari infantil o en desús, segons l'edat del personatge; l'argot dels barris baixos, l'argot de determinades professions; els cultismes i manlleus d'altres llengües.

Relació i transformació dels personatges

El personatge també es defineix per les accions que manté amb altres personatges. Tota narració és un procés de transformació del protagonista que suposarà la modificació de la situació inicial. La transformació pot ser de característiques físiques, de situació econòmica, però també d'atributs psicològics, de codi de valors o de manera de veure el món.

L'Espai Narratiu: On transcorre l'acció

És el component de la història on actuen els personatges. Pot ser real o imaginari. S'anomena macroespai l'espai més gran que inclou altres espais més petits o microespais. Elements clau:

• *El nom*: amb funció referencial, expansiva o simbòlica.
• *La presentació*: pot ser directa, indirecta o deduïble.

El Temps en la Narració: Història i Discurs

Temps de la història: Època i durada dels fets

En l'estudi del temps de la història, cal diferenciar entre l'època en què se situa l'acció i la durada dels fets narrats. Pel que fa a l'època, l'autor pot triar entre un temps passat, contemporani a l'autor o el temps futur. Pel que fa a la durada, els esdeveniments de la història se succeeixen en un cert període de temps. Aquesta durada pot ser molt variable: un dia, uns quants anys o la vida de diverses generacions.

Temps del discurs: Ordre i alteracions narratives

En algunes novel·les, l'ordre cronològic dels fets de la història coincideix amb el de la seva disposició en el discurs, però sovint hi ha alteracions. Quan hi ha coincidència entre l'ordre dels fets en la història i en el discurs, diem que el relat té una estructura lineal. Per contra, quan la narració s'inicia situant el lector a la meitat de la història, i després el porta al passat i, de nou, cap al futur, es diu que hi ha trencaments temporals.

Anacronies principals:

• *Retrospecció* (o *flashback*): evocació d'un esdeveniment produït amb anterioritat, és a dir, del passat. S'hi utilitza el plusquamperfet.
• *Anticipació* (o *flashforward*): narració per endavant d'un fet posterior. S'hi utilitza el condicional.