Elements Metàl·lics: Plom, Estany, Magnesi i Alumini

El Plom i l'Estany

El plom és un element molt pesant i dens i, per tant, absorbeix molt bé les radiacions.

Amb el coure (Cu) per a bronzes, amb el plom (Pb) per a soldadura i amb el bismut (Bi) i antimoni (Sb).

5. Mètode d’obtenció de l’estany

La casiterita es tritura i es mol. S’introdueix en una cuba amb aigua i, per decantació, se separa de la ganga. En un forn, s’oxiden els possibles sulfurs i es transformen en òxids, i aquests en estany, per reducció.

El Magnesi

4. Tres elements d’on obtenim magnesi: dolomita, magnesita, brueta.

L'Alumini

Alpax, alnico, devarda, duralinox, duralumini, magnali, or nòrdic.

Planxes per carcasses de cotxes, fils, rodets i barres per parts de les màquines de cosir, i planxes de gruix de 40 a 150 mm per a estructures d'avions.

És un element metàl·lic. La seva lleugeresa, conductivitat elèctrica, resistència a la corrosió i baix punt de fusió el converteixen en un material idoni per a multitud d'aplicacions.

La bauxita és l’únic material que actualment conté metall en proporcions econòmicament rendibles i d’on s’extreu tot l’alumini mundial.

El Coure

2. Quin metall és més conductor que el coure? La plata (Ag).

3. Quines són les propietats mecàniques del coure? Mal·leabilitat i ductilitat.

Els plàstics o resines són polímers orgànics, és a dir, molècules gegants formades per àtoms de carboni, hidrogen, oxigen i altres (clor, fluor, nitrogen…). Un polímer està format per la unió de molts monòmers.

Pel seu origen, poden ser:

• Naturals: presents a la natura (cel·lulosa, midó, cautxú…)
• Artificials: s’obtenen per modificació dels naturals (cel·luloide, ebonita, tergal…)
• Sintètics: s’obtenen industrialment (polietilè, poliestirè, niló, PET…)

Facilitat per elaborar peces acabades a partir de primeres matèries. Lleugeresa. Resistència als agents atmosfèrics. Les seves propietats depenen de la temperatura, de la composició i del grau de cristal·lització. Poden portar additius per a fer-los millors. Alguns són reciclables (al groc).

La polimerització és l’obtenció d’un polímer a partir del seu monòmer. Si tots els monòmers són iguals, es fa un homopolímer. Ex: etilè → polietilè. Si hi ha dos monòmers diferents, es fa un copolímer. Fenol + formaldehid → baquelita.

Processos d'Emmotllament:

• Extrusió: objectes llargs, tubs.
• Emmotllament per extrusió i bufat: ampolles, pilotes.
• Emmotllament per injecció: carcasses i peces complicades.
• Emmotllament per escumeig: embalatges, aïllaments.
• Emmotllament per buit: embalatges poc profunds.
• Emmotllament per compressió: estris de cuina, endolls.
• Calandratge: làmines.