Elements i Funcions de la Publicitat: Una Anàlisi Completa

La publicitat és una activitat de comunicació massiva que permet, mitjançant el màrqueting i a través de canals de difusió, transmetre missatges de promoció del producte a vendre, de serveis o qualsevol altra cosa a un públic objectiu.

Publicitat: Anunci per al públic amb la finalitat de promoure el consum d'un servei o producte.

Elements que participen en la publicitat

• Complexitat del missatge: necessitat que funcioni correctament per a una finalitat precisa.

• Argument bàsic: idea. Avantatge màxim que ofereix al comprador.

• Llenguatge verbal: el client interessat llegeix el text. El text ha d’oferir la informació adequada.

• Llenguatge visual: normalment amb un contingut simbòlic.

• Mitjans de comunicació: les lleis de la gestalt, la ment configura, a través de certes lleis, els elements que arriben a ella a través dels canals sensorials o de la memòria. L’anunci pot vendre un producte. Però és determinant el mitjà de publicació o la seva situació en aquest mitjà.

Funcions de la publicitat

- Funció informativa: Finalitat de donar a conèixer un producte, necessiten la imatge i també el text i/o la paraula.

- Funció persuasiva: No només es necessita donar a conèixer i informar del producte, sinó que també està la necessitat de persuadir o convèncer, on resulten vàlids tot tipus d’arguments.

- Funció econòmica: Com l’empresa necessita obtenir beneficis, crea nous consumidors. La publicitat és un dels grans motors de l’economia perquè les empreses necessiten donar a conèixer aquests productes.

- Funció finançadora: Aquesta dependència de la publicitat condiciona en moltes ocasions els propis mitjans: la televisió és el cas més significatiu, però no podem deixar de costat la premsa o la ràdio.

- Funció estereotipadora: Tendeix a unificar gustos, hàbits de comportament i de vida. Les investigacions sobre la influència de la publicitat en grups socials concrets demostren que no només influeix en l’elecció del que es compra sinó també en que tot el grup té la mateixa idea o imatge.

- Funció desproblematitzadora: El món que ens mostra la publicitat rarament deixa de ser un món fascinador, sense problemes ni tensions. Ens ofereix la part “bonica” de la vida a la qual podrem accedir gràcies al consum.

- Funció creativa: Els anuncis publicitaris s’han convertit en una declinació més de la creació artística, especialment a la televisió. Tot i així, no ens hem de deixar atrapar per això, ja que quasi sempre tenen amagat un ideal absolutament conservador.

Publicitat televisiva

La publicitat a la televisió aporta credibilitat i ajuda a aconseguir el propòsit desitjat. Es qüestiona l'eficàcia de la publicitat a la televisió, degut a la saturació i al zapping. Els dos factors produeixen sorolls al canal i han fet que s’hagin d’invertir quantitats més grans en el mitjà per aconseguir ser efectius en ell.

Noves formes de publicitat

- Emplaçament de producte o product placement: Tècnica publicitària que utilitza marques o símbols sense mencionar directament el producte en espais no publicitaris.

Activa: El personatge interactua amb el producte i destaca les característiques i les bones qualitats.

Passiva: El personatge no interactua amb el producte.

- Publicitat subliminar: Missatge audiovisual que incita al consum d'un producte. També és aplicable a aquells missatges visuals que contenen informació que no es pot observar a simple vista, com per exemple els anuncis d'imatge fixa en revistes il·lustrades o en cartells.

- Publicitat interactiva: Consisteix en l’ús de mitjans interactius per incentivar i influir en la decisió de compra dels consumidors. S’utilitza majoritàriament a Internet, a telèfons mòbils... i exigeix que el consumidor sigui ell qui pugui escollir entre diferents opcions o, per exemple, sol·licitar més informació. En aquesta publicitat es considera el MARKETING VIRAL.

- Publicitat associativa: No hi ha missatge subliminal, totes les imatges són perfectament percebudes per l’espectador. (Productes per la casa són anunciats per famílies felices i completes).

- Publicitat comparativa: Tota publicitat que al·ludeixi explícitament a un competidor o als béns i serveis oferts per un competidor.

- Publicitat a Internet: Internet ha portat amb ell mateix mètodes de publicitat molt eficaços, dels quals els més coneguts són:

• Banners: Els més utilitzats. Són imatges de format GIF, una seqüència d’imatges.
• Popups: N’hi ha dos tipus, finestres emergents que apareixen quan s’obre o es tanca un lloc web.

La publicitat social

La publicitat social vol sensibilitzar i mobilitzar cap a un canvi d’actituds a favor de les causes socials. Alguns productes comercials la fan servir per potenciar la seva imatge. Els valors socials es converteixen en un valor afegit per promoure determinats productes.

La publicitat amb causa

Està orientada a unir la imatge d’un producte als valors positius d’una institució, no al canvi real d’una conducta social.

Figures retòriques

PERSONIFICACIÓ: Atribuir qualitats humanes a un objecte o animal.

METÀFORA: Mitjançant efectes visuals ens imaginem el que diu.

SINÈCDOTE: Utilitzar un element per referir-se a un conjunt.

ANTÍTESIS: Contraposició de dues imatges oposades.

EL·LIPSIS: Suprimir elements innecessaris per entendre la imatge.

COMPARACIÓ: Comparar dos elements o coses.

HIPÈRBOLE: Exageració.

El neorealisme italià

Moviment cinematogràfic que tracta temes de consciència social i rebutja les pel·lícules de ficció amb final feliç. En algunes de les produccions es va decidir no comptar amb actors professionals i filmar al carrer i a les cases dels treballadors. No utilitzar decorats sinó localitzacions reals i prescindir de il·luminació artificial. Va proposar rodar amb llum natural.

La primera producció neorealista que va tenir projecció internacional va ser la de Roberto Rossellini Roma, città aperta (1945), que tracta de la brutal repressió dels nazis com a resposta a una operació de la resistència antifeixista italiana. El film més representatiu del neorealisme és El lladre de bicicletes, 1948.

- El lladre de bicicletes, Vittorio de Sica (1948): Film de 1948, dirigit per Vittorio de Sica, que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa d'aquest any, a més dels premis BAFTA a la millor pel·lícula i Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera.

- Roma, ciutat oberta (Roma, città aperta), (1945) Roberto Rossellini: Està situada durant l'ocupació nazi de Roma (1944). Es considera que Roma, ciutat oberta inaugura el neorealisme italià.

- Sciuscià, (1946) de Vittorio De Sica: Sciuscià reflecteix el malestar social d'una Nàpols aterrida per la guerra i l'ocupació nord-americana. Mostra les repercussions que la guerra causa en els més dèbils, els nens. La narració s'acosta a l'estil documental, amb actors del carrer i escenaris reals, sense ficticismes.

La terra tremola, (1948) de Luchino Visconti: El film va ser rodat gairebé amb un esbós de guió i sense cap actor professional, movent-se entre el documentalisme i una lleu ficció.

Característiques

Principis teòrics:

• Cinema democràtic i proper a la gent del carrer.
• Refusa la caritat i la compassió, a la vegada que la gratuïtat a l'hora de realitzar judicis morals.
• Hi té un fort pes el recent passat feixista del país.
• Una barreja de cristianisme i marxisme humanista.
• Les emocions per damunt d'esquemes ideològics.

Principis estètics:

• Evita les trames i històries accessibles i clàssiques en favor de plantejaments més durs que mostrin la dura realitat dels seus protagonistes.
• Estètica documental.
• Localitzacions reals (no decorats).
• Llenguatge col·loquial (no literari).
• Il·luminació natural (no artificial).
• Actors no professionals.

Finalitat:

Reflecteix el dia a dia de la gent treballadora del país, amb els seus problemes i misèries.

El cinema expressionista

El cinema expressionista alemany. L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Amb antecedents a la pintura i connectat a les avantguardes, l'expressionisme alemany va portar a les pantalles un món interior tortuós que es reflectia en imatges d'alt contrast, la distorsió de les quals reforçava un univers de malson.

Característiques del cinema expressionista:

• Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrasts, sovint gairebé violents, entre els espais de llum i d'ombra.
• Decorats sòrdids i truculents, dissenyats amb agressius angles i deformacions.
• Posada en escena volgudament antirealista, aconseguida amb roba pintada.
• Maquillatges exagerats / Un vestuari obscur i marcat.

Robert Wiene, El gabinet del doctor Caligari: pel·lícula inspirada en una sèrie de crims sexuals que van tenir lloc a Hamburg, Alemanya. Narrava els temibles crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint al seu sonàmbul.

Friedrich Murnau, Nosferatu: pel·lícula que explica el mite del vampir. El film està basat en la famosa novel·la Dràcula.

Amb la introducció d'elements reals en una història fantàstica assoleix potenciar la seva veracitat. A més, farà ús de l'accelerat i del ralentí, i de l'ocupació de pel·lícula negativa per a marcar el pas del món real a l'ultrarreal.

Fritz Lang: Metrópolis, 1926: serà la seva obra definitiva. En ella, jugarà amb espais, volums i claroscuros. Metrópolis representarà el cim de l'expressionisme d'ordre arquitectònic com Caligari ho va fer en el pictòric.

Paul Wegener i Carl Boese: Paul Wegener va ser un actor i director alemany de cinema. Carl Boese va ser un realitzador, guionista i productor alemany. El 1920, Carl Boese col·labora amb Paul Wegener en la realització de la versió més aconseguida d'El Golem.

Significat de la imatge

Denotació / Connotació

Iconicitat / Abstracció

Complicitat / Simplicitat

Originalitat / Esteriotip