Elements Fonamentals de l'Educació Musical Infantil: So, Ritme i Instruments

Qualitats Fonamentals del So

A continuació es detallen les principals qualitats del so i com es treballen amb infants:

Intensitat

Intensitat: Qualitat del so que ens indica si un so és fort o fluix, la força amb què el percebem.

• Un crit: intensitat forta.
• Un xiuxiueig: intensitat fluixa.

Treballar la intensitat permet als infants desenvolupar la discriminació auditiva i el control de la pròpia veu i dels instruments.

Es pot treballar mitjançant:

• Jocs de veu.
• Cançons.
• Instruments.
• Contes sonors o moviments corporals que representin sons forts i fluixos.

L'Altura

L’ALTURA: Qualitat del so que ens permet distingir si un so és agut o greu. Depèn de la freqüència de vibració:

• Com més ràpid vibra un objecte o instrument, més agut és el so.
• Com més lentament vibra, més greu el percebem.

Treballar aguts i greus ajuda a la regulació del moviment (pujar i baixar), a l’expressivitat i a la interpretació de cançons.

Exemples de treball:

• Pujar braços per als sons aguts i abaixar-los per als greus.
• Contes musicals.
• Materials visuals com escales o imatges que representin pujada i baixada.

El Timbre

EL TIMBRE: Qualitat del so que ens permet identificar d’on prové un so o qui l’està produint. Per el timbre podem distingir:

• La veu d’un infant de la d’un adult.
• El so d’un piano del d’una guitarra.

Permet als infants:

• Reconèixer instruments i sons de l’entorn.
• Distinguir diferents veus i personatges en contes i cançons.
• Desenvolupar l’escolta activa i la memòria auditiva.

El Ritme i la seva Organització

El Ritme

EL RITME: L’organització dels sons i els silencis en el temps. És la manera com els sons es combinen formant patrons repetitius que el nostre cos i la nostra ment poden seguir. El ritme és present en la música, i en els batecs del cor, els passos en caminar, el balanceig del cos o fins i tot la parla.

La Descoberta del Ritme

El ritme intern prové de dins del propi cos. Inclou els moviments i pulsacions naturals que l’infant percep des de ben petit: el batec del cor, la respiració... És la base perquè l’infant desenvolupi la capacitat d’organitzar el moviment i d’entendre, més endavant, els ritmes musicals. Primer sent el ritme amb el seu cos i després l’aplica a la música.

Es potencia amb:

• Jocs de falda i moixaines (que segueixen ritmes corporals).
• Balancejos.
• Caminar o córrer a diferents velocitats.
• Moviments lliures que segueixen el ritme natural del nen/a.

El ritme extern és el ritme que prové de fora del cos: la música, el picar de mans d’un adult, els instruments, una cançó o una pulsació marcada, senyals sonors repetits i regulars. Implica que l’infant sigui capaç d’escoltar, anticipar i seguir un model rítmic que ve de l’exterior. Això requereix atenció, memòria auditiva i control corporal.

A Educació Infantil, el ritme extern es treballa amb:

• Picar de mans seguint una pulsació.
• Caminar seguint un tambor.
• Repetir patrons senzills de percussió.
• Cantar cançons repetitives, balls i jocs musicals.

El Compàs

EL COMPÀS: És la manera com s’organitza el temps dins la música. Serveix per dividir una peça musical en parts regulars i repetitives, que ens ajuden a percebre i seguir-ne el ritme.

Podem imaginar el compàs com una caixa que conté un nombre determinat de temps (pulsacions). Aquest patró es repeteix al llarg de tota la peça musical.

Els compassos s’organitzen segons quants temps (pulsacions) hi ha dins de cada compàs. Aquesta classificació ajuda a entendre com està estructurada la música i quin moviment o ritme demana.

Tipus de Compàs

El compàs binari és un compàs de dos temps, regular i fàcil de seguir. Transmet una sensació de caminar, avançar i mantenir un moviment continu.

El compàs ternari té un moviment més suau, oscil·lant, sovint vinculat a balancejos i moviments circulars. Es relaciona amb danses que fan:

“1–2–3, 1–2–3”

Classificació dels Instruments Musicals

Família de Vent

Produeixen el so quan l’aire vibra dins l’instrument. A Infantil utilitzem versions molt senzilles.

Vent Metall

Els llavis es fan vibrar en una embocadura de broquet. Exemples: trompeta, trompa, trombó de vares i tuba.

Vent Fusta

Embocadura sense broquet, pot ser: bisell, canya –simple o doble– o bec. Exemples: La flauta, l’oboè, el clarinet i el fagot.

Família de Corda

El so es produeix quan vibren les cordes.

• Instruments de corda pinçada (guitarra, llaüt, ud, arpa…).
• Instruments de corda fregada (violí, viola, violoncel, contrabaix…).
• Instruments de corda percudida (piano, clavicordi, santur, berimbau…).

Família de Percussió

Produeixen so quan es colpegen, sacsegen, freguen o entrexoquen. Són els instruments més antics de la humanitat i també els més accessibles per als infants, ofereix infinites possibilitats de joc musical, expressió corporal i coordinació.

Percussió Indeterminada

Instruments que no generen una nota afinada, sinó sons de durada i altura irregulars. Exemples: els tambors, panderetes, maraques, triangles. Permeten una manipulació immediata i accessible.

Percussió Determinada

Instruments que produeixen notes afinades i permeten l’execució de melodies simples. Exemples: metal·lòfons, xilòfons i les campanetes afinades. Es poden introduir progressivament per treballar aspectes relacionats amb l’altura del so i la construcció de seqüències melòdiques.