Elements del Llenguatge Audiovisual: Imatge Fixa i Composició

Elements del Llenguatge Audiovisual

La Imatge Fixa

1.1. Què és una Imatge?

• Una imatge és una representació de la realitat.
• La imatge és un llenguatge.
• La fotografia és un tipus d’imatge, una imatge fixa.
• Quan fem una fotografia, seleccionem una imatge entre la infinitat d’imatges possibles d’una mateixa realitat.
• Tota imatge té una intenció comunicativa.
• La persona que llegeix una imatge, la interpreta.

En qualsevol procés comunicatiu, trobem:

• Canal
• Codi
• Emissor
• Missatge
• Receptor
• Soroll

Tipus de Fotografia segons la seva Finalitat:

• Publicitària: el centre d'interès és el/la receptor/a; consumidor/a.
• Expressiva: el centre d’interès és l’emissor; qui fa la foto.
• Periodística: el centre d'interès és el missatge.

1.2. Creació de Missatges

La imatge és un missatge en forma d’icona que reprodueix i presenta un fragment de la realitat.

Les imatges són els elements visuals que necessitem per construir missatges audiovisuals.

Les principals característiques són:

1. Iconicitat - Abstracció
2. Denotació - Connotació
3. Simplicitat - Complexitat
4. Originalitat - Redundància
5. Monosèmia - Polisèmia

Iconicitat - Abstracció

• La iconicitat és el grau de semblança que la imatge guarda amb la realitat. Per exemple, una imatge en color tindrà una major iconicitat que una en blanc i negre.
• L'abstracció indica que la imatge no té tanta similitud amb la realitat; pot ser, fins i tot, producte de la imaginació.

Les senyals de trànsit són considerades arbitràries (símbols) i les imatges produïdes per la fantasia s’anomenen surrealistes.

Podem establir una escala d’iconicitat per la relació de similitud d’una imatge amb la realitat.

De més icònica a més abstracta.

Graus d’iconicitat de major a menor:

1. Representatiu
2. Simbòlic
3. Abstracte

Denotació - Connotació

Al llenguatge verbal, les paraules tenen dos tipus de significat:

1. Denotatiu: Significat (més o menys) objectiu d’una paraula (significat universal que una paraula té per tothom, sense discrepància). Fora de qualsevol context. TEXT
2. Connotatiu: Significat subjectiu i personal que dona cada persona o col·lectiu de persones en contextos i situacions determinades. SUBTEXT

Les imatges també es poden llegir en dos nivells:

• Allò que mostren explícitament: denotació
• Significat que contenen implícitament: connotació

Simplicitat - Complexitat

Les imatges simples contenen escassos elements visuals i requereixen menor atenció per a la seva descodificació.

El nivell de complexitat d’una imatge depèn de:

• El grau d’iconicitat.
• El caràcter històric.
• El valor econòmic, social, polític i cultural dels elements que apareixen.
• Les relacions dels elements entre si.
• El context.

Originalitat - Redundància

• L’originalitat consisteix a oferir nous plantejaments, punts de vista, formes de mirar, etc.
• Original no és sinònim d’abstracció, sinó que es refereix a imatges que s’allunyen de l'estàndard, d’allò més habitual, les modes, la norma... en contraposició a les imatges redundants.
• Quan una imatge aporta alguna cosa nova i diferent, per la seva forma o significat, és original.

De vegades, les imatges perpetuen estereotips, com fa habitualment la publicitat.

Monosèmia - Polisèmia

Una imatge pot tenir:

• Significat únic i concret (monosèmia).
• Diversos significats o vàries interpretacions (polisèmia).

Exemple de Contextualització

Nom de la foto: Part superior de la còmoda de Stuart Haby.

Any: 1945

Projecte fotogràfic: Sobre la Standard Oil Company a Texas.

Assaig fotogràfic: Sobre una ciutat petrolera de Texas.

Anàlisi: La Foto com a Retrat Psicològic

Però la imatge ens proporciona informació del propietari: un ranxer que treballa durament, preocupat pel seu aspecte físic, amb cert sentit de l’humor i religiositat. És agressiu?

Els detalls significatius de la foto formen un retrat del propietari:

• Evoquen la seva personalitat mitjançant la juxtaposició d’elements, sense que sigui necessària l’aparició de l’amo dels objectes.
• No és un retrat formal, però sí que ho és des del punt de vista del missatge i del significat. És un retrat psicològic, de personalitat.

1.3. La Composició

La composició és la distribució dels diferents elements dins d’una imatge, de tal forma que l’atenció o la lectura de l’espectador recaigui en el punt o punts que interessen.

L’Enquadrament

L’enquadrament és la selecció d’allò que s’ensenya parcialment (perquè la resta queda fora).

Centre d’interès:

• Centre expressiu més interessant.
• De múltiples elements, n'hi haurà un que destaqui, atraient la mirada.

• Centre: Pot generar una imatge massa simètrica, poc atractiva, sobretot si no tenim altres punts d’interès.
• Molt a la vora: Dona una impressió de fora de lloc i de sortida de la imatge.
• Descentrat: Sembla més equilibrat i satisfactori, sobretot quan atén a la secció àuria o la regla dels terços.

Elements Constitutius d’una Imatge

A) ELEMENTS MORFOLÒGICS:

• PUNT
• LÍNIA
• PLA
• TEXTURA
• COLOR
• FORMA

Punt

• És el més simple dels elements de la imatge.
• Dona un centre d’atenció.
• Si no existeix, el nostre cervell l’imagina.
• Pot existir de forma implícita o explícita.

Punt Explícit

Punt Implícit

• Centre d’Atenció: Centre visual de la composició.
• Punt de Fuga: On moren les línies de fuga.
• Patrons de Forma: Crea línies, pautes o patrons.
• Definició de Trajectes: Amb un segon punt, tenim una línia òptica virtual.

Punts Generats per la Regla dels Terços

Quatre punts són considerats punts forts. A partir de la regla dels terços, podem saber no només on són els punts d’interès, sinó també donar més o menys importància a l’horitzó o a la base.

L’Horitzó i les Verticals

Línia

• La unió de punts crea línies.
• Genera vectors de direcció.
• Dona profunditat a la composició.
• Separa i organitza l’espai.
• Dona volum a objectes bidimensionals.
• Representa la forma i estructura d’un objecte.

Tipus de Línies

• Línies Implícites: Són les constituïdes per la geometria, la perspectiva, la intersecció de plans, els eixos i diagonals en la composició.
• Conjunts de Línies: Estan representats especialment pels traçats perspectius, línies de fuga, creuaments de rectes i línies convergents.
• Línia Objectual: És la que representa el que es percep com a objecte unidimensional, pla. Conforma pictogrames i siluetes.
• Línia Figural: És la que representa i descriu la forma d’un objecte.

Significats de les Línies

• Línies horitzontals: Repòs, equilibri, estabilitat.
• Línies verticals: Expressen moviment, tensió i acció.
• Línies corbes, eses: Expressen un moviment sinuós, suavitat, etc.
• Línies en zigzag: Tensió, trencadores, inquietants.
• Línies diagonals: Generen direcció, punts d'interès, dinamisme.

Pla

El pla és un element morfològic de superfície que té relació amb l’espai i es defineix en funció de dues propietats:

• Bidimensionalitat: Alçada i amplada (format).
• Forma: El pla determina l’organització de l’espai, la seva divisió i l’ordenació en diferents subespais.

La superposició de plans ens permet tenir sensació de tridimensionalitat. Varia en funció de l’òptica i la profunditat de camp.

Textura

El/la fotògraf/a pot exagerar la textura per provocar emocions o bé pot escollir unes condicions d’il·luminació que les redueixin.

Les diferències entre textures marquen profunditat i perspectiva.

La textura dona sensació de rugositat, suavitat, etc.

Pot treballar-se la textura amb el tipus d’il·luminació, amb l’ús de diferents sensibilitats de la pel·lícula fotogràfica, etc.

Color

Hi ha dues naturaleses cromàtiques del color:

• El color prisma (llum).
• El color paleta (pigment).

Hem de tenir sempre en compte que el resultat serà la interacció entre natura i matèria.

Funcions Plàstiques del Color

1. Contribueix a la creació de l’espai de la imatge; segons l’ús del color, la imatge serà més o menys tridimensional.
2. Genera ritmes visuals.
3. Té qualitats sinestèsiques: tèrmiques (colors càlids o freds).
   • Efecte d’avançament en els colors càlids i de retrocés en els colors freds, respecte del punt de vista de l’observador/a.
4. Centra l’atenció visual.
5. Connotacions culturals, socials, religioses, etc.

Dimensions Bàsiques del Color

• Matís: Sensació de color per la qual distingim les parts de l’espectre (vermell, blau clar, groc, etc.).
• Saturació: Grau de puresa d’un color; quantitat de blanc, gris i negre que té. Com més pàl·lid sigui un color, menor serà la seva saturació i viceversa.
• Lluentor (Brillo): És la sensació de lluminositat d’un color. Un gris i un blanc, per exemple, difereixen en la brillantor (el segon és més brillant).

Forma

És un element perceptiu i de la representació. Un avió, per exemple, pot tenir aparences molt diverses o ser percebut des de diferents punts de vista.

Gràcies a la forma estructural, podem reconèixer un objecte sense veure’l en la seva totalitat.

Si identifiquem les formes bàsiques de la imatge (quadrat, cercle, triangle), podem simplificar la lectura de la composició per poder interpretar-la amb més claredat.

Elements Constitutius d’una Imatge (Elements Dinàmics)

B) ELEMENTS DINÀMICS:

• MOVIMENT
• TENSIÓ
• RITME

Moviment

La nostra composició pot obligar l’ull a fer un determinat recorregut depenent de la distribució dels elements.

En general, l’ull segueix la línia i va a buscar un punt; llegeix pels espais il·luminats de la imatge.

Hi ha elements que per si mateixos denoten moviment: persones, vehicles, animals, etc., segons la seva posició, acció, direcció.

Tensió

Si estirem amb les mans una goma elàstica, sentim una força en sentit contrari al moviment. La tensió es produeix per la tendència de la goma al seu estat natural.

La tensió es genera per:

1. Una deformació.
2. L’existència d’un eix de tensió que descriu la direcció i el sentit del restabliment natural de l’element deformat.

Qualsevol forma distorsionada produeix tensions dirigides a restablir la forma original: formes incompletes, formes irregulars, asimètriques, discontínues, ombrejades o amb textura.

Ritme

El ritme en composició és el resultat de la repetició de línies, formes, volums, tons i colors.

La repetició d’un motiu augmenta l’harmonia d’una composició.

El ritme permet també unir els diferents elements de l’escena per donar unitat i fluïdesa.

Elements Constitutius d’una Imatge (Elements Escalaris)

C) ELEMENTS ESCALARS:

• ESCALA I DIMENSIÓ
• PROPORCIÓ
• FORMAT

Molt relacionat amb el pla.

Escala

La mida de l'ésser humà actua com a referent a l’hora de segmentar un espai i ordenar-lo.

• Jerarquització: Una figura de major mida tindrà més pes visual.
• Conceptualització visual de la distància: Com més lluny, més petit.

Proporció

És la relació quantitativa entre un objecte i les seves parts constitutives, així com entre la resta de parts de la composició.

La principal funció plàstica de la proporció és la de crear equilibri a la imatge, ja que la proporció és l’expressió de l’ordre intern de la composició.

Equilibri Simètric i Asimètric

• L’equilibri simètric: En dividir una composició en dues parts iguals, existeix igualtat de pes i to en ambdós costats.
• L’equilibri asimètric: No existeixen les mateixes dimensions en grandària, color o pes, però hi ha equilibri entre els elements.

Format

El format de les imatges està definit pel seu ràtio, és a dir, per la relació de mesura entre els costats vertical i horitzontal. Primer es diu el costat vertical i després l’horitzontal. Ex: 30x20.

Les composicions pictòriques, fotogràfiques, etc., adopten diversos formats en funció del contingut de la imatge o l’objectiu de l’obra.