Elements del Clima: Conceptes Clau i Fenòmens Atmosfèrics

Els elements del clima són els components observables i mesurables de l’atmosfera. Els més importants són la insolació, la nuvolositat, la temperatura, la humitat, la pressió, el vent, les precipitacions, l’evaporació, l’evapotranspiració i l’aridesa. Tots ells poden presentar grans variacions en funció de la influència dels factors del clima.

Insolació

La insolació és la quantitat de radiació solar rebuda per la superfície terrestre.

Nuvolositat

La nuvolositat és l’estat de l’atmosfera en què el cel apareix cobert de núvols, en major o menor grau.

Temperatura

La temperatura és el grau de calor de l’aire. Es mesura en ºC amb el termòmetre. En els mapes es representa amb isotermes, o línies que uneixen els punts amb la mateixa temperatura. Les temperatures mitjanes presenten grans diferències a causa de la influència de diversos factors:

• Latitud: les temperatures disminueixen cap al nord.
• Distància al mar: temperatures suaus a la costa i extremes a l’interior.
• Altura: la temperatura descendeix amb l’altitud.

Amplitud Tèrmica

L'amplitud tèrmica és la diferència entre la temperatura mitjana del mes més càlid i la del mes més fred. Les més baixes es troben a les costes i les més altes a l’interior peninsular.

Gelades

Les gelades es produeixen quan la temperatura de l’aire baixa de 0ºC. L’aigua que conté es congela i es diposita en forma de gel sobre la superfície. Poden ser:

• Gelades d’irradiació: produïdes pel refredament del sòl en nits clares, que es transmeten a l’aire que està en contacte amb aquest.
• Gelades d’advecció: produïdes per l’arribada d’una massa d’aire molt freda.

Inversió Tèrmica

La inversió tèrmica és una situació atmosfèrica anòmala en la qual la temperatura de l’aire és més freda al sòl que en altura. És típica de l’hivern en llocs on la topografia (conques intermuntanyoses, valls) afavoreix l’estancament de l’aire durant diversos dies. En aquestes condicions, el refredament nocturn del sòl es transmet a l’aire que està just damunt, que es torna més fred que el de les capes altes. Aquest fet provoca rosada i boires baixes. La inversió també es pot produir en un front quan s’introdueix una massa d’aire fred per davall d’una càlida.

Evaporació

L'evaporació és el procés en què l’aigua es transforma en vapor a temperatura ambient. La intensitat de l’evaporació augmenta quan augmenta la temperatura.

Evapotranspiració

L'evapotranspiració és la pèrdua d’humitat de la superfície terrestre a causa de la insolació i de la transpiració de les plantes i del sòl. Es distingeixen dos tipus:

• La real: la que es produeix de veritat.
• La potencial: la que es produiria si hi hagués suficient quantitat d’aigua.

Aridesa

L'aridesa és la insuficiència d’aigua al sòl i en l’atmosfera. Depèn de la relació que hi ha entre precipitació i temperatura: és major com menor sigui el volum de precipitació i com més alta la temperatura. Es pot calcular de diverses maneres:

• Aridesa mensual: sol mesurar-se amb l’índex de Gaussen. Un mes és àrid quan el doble de la temperatura mitjana és major o igual al total de precipitacions en mm.
• Aridesa general: es calcula amb l’índex de Martonne, que és el total de precipitació dividit entre la temperatura mitjana anual més 10.

Humitat

La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que conté l’aire. Depèn de la proximitat del mar i de la temperatura, i disminueix quan augmenta la temperatura.

Boira

La boira és una suspensió de diminutes gotes d’aigua a la capa inferior de l’atmosfera, que limiten la visibilitat a menys d’un quilòmetre. Es produeix quan l’aire de la capa inferior de l’atmosfera es refreda i es condensa. Pot ser:

• D’irradiació: pèrdua nocturna de la calor del sòl, típica de l’hivern.
• D’advecció: arribada de masses d’aire càlides i humides sobre un sòl fred, o per l’arribada de masses d’aire fred sobre un sòl més càlid o molt humit.

Calitja

La calitja és una boira seca que redueix la visibilitat, causada per la presència de grans quantitats de fines partícules de pols a les capes baixes de l’atmosfera.

Pressió Atmosfèrica

La pressió atmosfèrica depèn de les característiques de les masses d’aire que se situen sobre la península al llarg de l’any. A l’hivern es donen altes pressions, a la primavera i tardor les baixes, i a l’estiu les altes. A l’interior es produeixen baixes tèrmiques per l’escalfament del sòl.

Vents

Els vents són moviments horitzontals de l’aire en relació amb la superfície terrestre. Són provocats per les diferències de pressió i van de les altes a les baixes pressions.

Precipitació

La precipitació és l’aigua que cau a la superfície terrestre procedent dels núvols, tant en forma líquida com sòlida. Es mesura amb pluviòmetre en mm o litres per m². En els mapes es representen per línies que uneixen punts de la mateixa precipitació. Les causes són l’elevació, el refredament i la condensació del vapor d’aigua que hi ha en l’aire. Poden ser:

• De front: per l’entrada en contacte de dues masses d’aire de característiques diferents.
• Orografica: a causa del relleu.
• Convectiva: a causa de l’escalfament del sòl.

Factors que influeixen en la precipitació:

• Latitud i situació: determinen el predomini i la successió anual de depressions o anticiclons.
• Influència marítima: a les zones sense influència del mar, el fred a l’hivern afavoreix la formació d’anticiclons i la calor de l’estiu dificulta la condensació de l’aire, però es poden provocar precipitacions convectives que generen tempestes.
• Relleu: les precipitacions augmenten amb l’altura i disminueixen a les zones tancades per les muntanyes.