Elements constitutius de l'Estat: població, territori i sobirania

La centralització del poder polític estatal es converteix ara en una limitació.

Elements de l'Estat

Població, territori i sobirania. La política es pot entendre com una estructura (polity) dotada d'una certa continuïtat. L'arquitectura de l'estat integra una sèrie d'elements constitutius i un conjunt de regles. No hi ha organització política sense comunitat humana.

Hi ha diverses formes de vincular una persona amb una comunitat política: vincle de sang, religió, vassallatge, etc. L'estat modern atorga la condició de membre de la comunitat (ciutadà) per raó de naixement o d'origen dels pares. Els membres de la comunitat política es distingeixen per gaudir de certs drets i estar subjectes a determinades obligacions. Els estrangers estan exclosos de la ciutadania, malgrat estar sotmesos a les obligacions de l'Estat en què resideixen. En certs casos, però, han adquirit alguns drets.

La nacionalitat

• És el concepte que vincula una comunitat humana.
• L'estatus de ciutadania es qualifica habitualment com a 'nacionalitat'.

Construint nacions i fabricant Estats. El terme 'nació' es comença a utilitzar al s. XVIII per a designar a la comunitat humana que pretén organitzar-se com a Estat. Les nacions apareixen, doncs, amb posterioritat als Estats. Conjunt de ciutadans lliures que a través d'un pacte.

Dues maneres d'entendre la nació

• Origen francès (cívica): La nació té a veure amb la voluntat de conviure. Idea del 'plebiscit quotidià' (Renan). S'aixeca contra l'absolutisme. No hi ha definició clara de nació, no hi ha un concepte clar que els defineixi (l'únic que ho defineix és la voluntat de viure i conviure).
• Origen germànic (ètnica): La nació té un funcionament substantiu (etnocultural). Els elements objectius (llengua, costums, cultura...) són l'expressió de 'l'ànima col·lectiva' (Herder/Fichte). S'aixeca contra altres nacions.

Processos per construir una nació

• Procés de nation-building (quan l'Estat precedeix a la nació).
• Procés de state-building (quan es mobilitzen identitats col·lectives per crear institucions pròpies).

Ni les nacions ni els Estats són comunitats naturals, sinó fruit de l'acció humana. Totes les nacions/estats nacionalitzen. El nacionalisme banal és aquell que practiquen tots els estats. Fracàs de nation-building: Espanya. Triomf de nation-building: França.

Què és una nació?

Anthony D. Smith: Una nació és una comunitat humana amb nom propi, associada a un territori, que posseeix mites comuns d'avantpassats, que comparteix una memòria històrica, un o més elements d'una cultura compartida i un cert grau de solidaritat, almenys entre les seves elits.

Benedict Anderson: Una nació és una comunitat imaginada com a inherentment limitada i sobirana.

Augusto: Una nació és el que els nacionalistes creuen que és.

Josep-Vicent Boira: Les nacions no se sostenen des d'un punt de vista intel·lectual, però són atractives des de l'existencial, com són les creences màgiques o les religions, món al que pertany, en definitiva, el món nacional.

L'impacte de la globalització

En un món globalitzat com el nostre s'ha modificat la importància del territori. Avui, ni la seguretat militar ni la capacitat econòmica queden assegurades mitjançant el control territorial (el control territori no és tan important com abans).