Elements Clau de So i Imatge en la Producció Audiovisual Professional

Elements Fonamentals en la Creació Audiovisual

Principis Narratius i d'Edició Visual

Factors determinants en la construcció d'una seqüència audiovisual efectiva, sovint avaluats amb la següent ponderació aproximada:

1. Respon a l’emoció del moment: 53%
2. Fa avançar l’argument: 23%
3. Esdevé en un moment en què, des del punt de vista del ritme, és interessant i adequat: 10%
4. Té en compte la direcció de la mirada (on col·loquem el focus d’interès de l’espectador dins el quadre): 7%
5. Respecte al pla bidimensional de la pantalla i la gramàtica de les tres dimensions convertides en dues per la fotografia (eixos, perspectiva, etc.): 5%
6. Respecte a l'espai tridimensional de l’acció i l'espai real (on se situen les persones i quina relació espacial hi ha entre elles): 4%

Processament i Gestió del So en Postproducció

Equalització (EQ) del So

L'equalització és crucial per:

• Corregir problemes de gravació: Per exemple, utilitzar un filtre Notch per eliminar el "Hum" (brunzit elèctric de 50/60 Hz) o un filtre High Pass (passaalt) per eliminar el soroll del vent o cops de baixa freqüència.
• Realitzar la mescla de so: Evitar la interferència entre diferents fonts sonores (emmascarament). Per exemple, atenuar freqüències de la música de fons al voltant dels 1200 Hz per no interferir amb la claredat de la veu.
• Millorar la qualitat tímbrica del so: Per exemple, realçar els 160 Hz per donar cos i força a la veu, o els 5000 Hz per augmentar-ne la presència i intel·ligibilitat. Les sibilants ("s") es poden controlar o atenuar, si són excessives, en el rang de 4000 Hz a 10000 Hz.
• Simular efectes sonors i ambients: Crear la impressió de sons provinents de ràdios, televisors, telèfons, o simular espais acústics concrets.

Rols Especialitzats en l'Edició de So

• Editor d'Efectes de So (Sound Effects Editor): Encarregat de seleccionar, crear, editar i sincronitzar els efectes sonors.
• Editor de Fons (Background Editor / Editor d'Ambients): Treballa amb els sons d'ambient (atmospheres) que defineixen l'espai físic, la mida d'una habitació, l'estació de l'any, la localització geogràfica, i l'atmosfera o mood de l'escena.
• Editor de Foley (Foley Artist/Editor): Crea i enregistra sons orgànics sincronitzats amb accions humanes (passos, frecs de roba, manipulació d'objectes) per aportar textura, detall, focus i realisme a l'escena.
• Editor Musical (Music Editor): Gestiona la música de la producció, tant la música original composta expressament (score) com la música preexistent adquirida (cançons comercials, música de llibreries, etc.). S'encarrega de la seva edició i sincronització.
• Editor de Diàlegs (Dialogue Editor): S'ocupa d'editar, netejar (reducció de soroll, eliminació de clics), anivellar i sincronitzar el so directe enregistrat durant el rodatge, principalment les veus dels actors.

Paràmetres Tècnics Fonamentals del So Digital

• Freqüència de Mostreig (Sample Rate): Generalment 48 kHz per a vídeo professional (els CD d'àudio utilitzen 44,1 kHz). Determina la freqüència màxima que es pot representar.
• Resolució (Profunditat de Bit - Bit Depth): Habitualment 24 bits per a producció professional, que ofereix un rang dinàmic més ampli i un millor sòl de soroll en comparació amb els 16 bits.
• Formats d'Àudio:
  • PCM (Modulació per impulsos codificats, sense compressió o amb compressió sense pèrdua): WAV (Windows), AIFF (Apple), CAF (Core Audio Format).
  • Amb compressió (generalment amb pèrdua): MP3, AAC (la qualitat depèn del bit rate, mesurat en kbps).

Configuració i Qualitat de la Imatge Digital

Factors Clau de la Qualitat d'Imatge

Els elements que defineixen la qualitat d’una imatge digital són: la resolució espacial (nitidesa i nivell de detall, mesurada en píxels), la resolució temporal (fluïdesa del moviment, mesurada en fotogrames per segon), el rang dinàmic (capacitat de capturar detalls simultàniament en zones molt il·luminades i molt fosques), l’espai de color (gamma de colors que es poden representar) i la profunditat de color (nombre de tonalitats per color).

Profunditat de Color (Bit Depth)

La profunditat de color, mesurada en bits per píxel (bpp) o bits per component de color, es refereix a la quantitat de bits d’informació utilitzats per representar el color d’un sol píxel en una imatge digital. Com més bits s'utilitzen, major és la quantitat de colors diferents que es poden representar (p. ex., 8 bits per component permeten 256 tonalitats; 10 bits, 1024 tonalitats), resultant en gradacions tonals més suaus i precises.

Tipologies de Còdecs de Vídeo (Compressor/Descompressor)

Els còdecs s'utilitzen per comprimir i descomprimir dades de vídeo, optimitzant l'emmagatzematge i la transmissió. S'escullen segons l'etapa del flux de treball:

• Captura: Formats com H.264/AVC, H.265/HEVC (per a càmeres DSLR, sense mirall, drons, mòbils, amb alta compressió) o còdecs menys comprimits com Apple ProRes (ex: Apple ProRes 422, Apple ProRes 4444) o Avid DNxHD/HR (per a qualitat superior en càmeres professionals).
• Edició (Intermedi o Mezzanine): Formats dissenyats per a un bon rendiment en edició, com Apple ProRes Proxy (per a més fluïdesa en equips menys potents) o versions de més qualitat com Apple ProRes 422 HQ.
• Entrega (Distribució): Formats altament optimitzats per a la distribució final, com H.264 o H.265 (per a web, streaming, Blu-ray, mòbils).
• Arxiu (Màster): Formats d'alta qualitat, sovint amb poca o cap compressió amb pèrdua, per a la conservació a llarg termini, com Apple ProRes 4444 XQ, seqüències d'imatges (DPX, TIFF) o JPEG 2000.

Formats Contenidors de Vídeo

Els formats contenidors (o embolcalls) són arxius que agrupen les diferents pistes de dades d'un producte audiovisual: vídeo, múltiples pistes d'àudio, subtítols, metadades, etc. Alguns dels més comuns són:

• MXF (Material Exchange Format): Estàndard professional per a intercanvi i arxiu.
• AVI (Audio Video Interleave): Antic, principalment associat a Windows, menys comú actualment en entorns professionals.
• MOV (QuickTime File Format): Desenvolupat per Apple, molt utilitzat en edició i postproducció.
• MP4 (MPEG-4 Part 14): Molt versàtil i popular per a web, streaming i dispositius mòbils.

L'Espai de Color i els Models de Color

Un espai de color és un sistema normalitzat d'interpretació del color, és a dir, una organització específica i definida dels colors que es poden representar en una imatge o vídeo. La seva definició depèn d'un model de color subjacent i, crucialment, de la seva relació amb un espai de color de referència absoluta (com CIE XYZ), així com dels dispositius físics (càmeres, monitors, impressores) que permeten la reproducció consistent del color. S'aplica tant a senyals analògics (com la televisió tradicional en color, ex: PAL, NTSC) com a representacions digitals (ex: sRGB, Adobe RGB, Rec.709, Rec.2020, DCI-P3). Un espai de color pot ser arbitrari si no està ben definit, però els espais estandarditzats asseguren la coherència visual entre diferents sistemes.

Un model de color és un model matemàtic abstracte que descriu com es poden representar els colors mitjançant tuples de nombres, generalment tres o quatre valors anomenats components de color. Exemples comuns inclouen RGB (Roig, Verd, Blau, un model additiu per a pantalles) i CMYK (Cian, Magenta, Groc, Negre, un model subtractiu per a impressió). No obstant això, un model de color per si sol, sense una funció de mapeig a un espai de color absolut de referència, és un sistema de color relativament ambigu, sense una connexió directa a com s'interpreten universalment aquests colors.

En afegir una funció de mapeig específica entre el model de color (p. ex., RGB) i un espai de color de referència (com CIE XYZ 1931), s'obté una «empremta» tridimensional definida dins d'aquest espai de referència. Aquesta «empremta», que representa el conjunt total de colors reproduïbles, es coneix com a gamma de color (gamut). La combinació del model de color, la seva gamma i les característiques dels primaris i el punt blanc defineixen un espai de color absolut. Per exemple, sRGB i Adobe RGB són dos espais de color absoluts diferents; tots dos es basen en el model RGB, però tenen coordenades cromàtiques diferents per als seus primaris i, per tant, gammes de color de mides diferents.