Elements Clau del Llenguatge Cinematogràfic: Muntatge, Il·luminació i Formats

El Muntatge Cinematogràfic

El muntatge és la construcció de les escenes combinant plans. Aquest procés dona significat a les imatges.

Tipus de Muntatge

1. Muntatge dialèctic: Pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea que no hi és en cap dels dos per separat. Obliga l’espectador a participar fent una elaboració intel·lectual de les imatges que veu.

2. Muntatge altern: Dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.

3. Muntatge paral·lel: Dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

4. Pla de seqüència: És l'excepció del muntatge. És aquell pla que es manté durant tota una seqüència.

5. Continuïtat o raccord: Relació entre un pla i el següent en el muntatge.

La Il·luminació en el Cinema

La il·luminació és un element imprescindible per al cinema i per a qualsevol expressió audiovisual. Sense llum no pot haver-hi cinema. La il·luminació crea ombres, envelleix o rejoveneix i genera efectes psicològics en els personatges. El director de fotografia és l’encarregat de crear les condicions lumíniques adequades per allò que el director vol comunicar.

Direcció de la Llum

1. Llum creuada: Entre dos focus o reflectors sobre un personatge, aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.

2. Llum picada: Recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte. Pot donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

3. Llum contrapicada: Des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa, per exemple, a les pel·lícules de terror.

4. Contrallum: El focus instal·lat de cara a la càmera, d’esquena al personatge que volem gravar. S’aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

5. Llum frontal: Situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.

6. Llum lateral: Remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.

Qualitat de la Llum

1. Llum d’interior molt baixa: Transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa.

2. Llum amb focus: És pròpia d’un ambient carregat.

3. Llum natural: Busca el realisme.

4. Millors hores per gravar: La primera del matí o la darrera de la tarda. Si el terra està mullat, molt millor.

5. Pitjors hores per gravar: En exteriors, a migdia, amb un sol caient a plom, perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina.

Cinemascope

Format presentat per primera vegada el 1953 per la Fox.

Consisteix en l’ús d’imatges àmplies en les preses de filmació, assolides en comprimir una imatge normal dins del quadre estàndard de 35 mm, per a després descomprimir-les durant la projecció. Això assoleix una proporció que pot variar entre 2,66 i 2,39 vegades més ampla que alta. Això s'aconseguia amb l'ús de lents anamòrfiques especials que eren instal·lades en les càmeres i les màquines de projecció.

Es projectava sobre pantalles àmplies còncaves, la qual cosa permetia eliminar certes distorsions pròpies del sistema en els seus començaments.

IMAX i OMNIMAX

IMAX és un format de projecció de pel·lícules desenvolupat per l'empresa IMAX Corporation®, presentat per primera vegada el 1967 a l’Exposició Universal de Mont-real. El 1976 va aparèixer l’OMNIMAX.

Ofereix una resolució i definició molt més elevada que el cinema convencional.

• Pel·lícula: Utilitza el format de pel·lícula més gran en la història del cinema.
• Pantalla: Una pantalla estàndard d'IMAX té una mida de 23x30 metres (des de 2004). Per al format de multisala (establert el 2009), la mida és de 8,5x18 metres.
• Projector: Són dels més avançats que existeixen. Utilitzen una tecnologia anomenada rodatge en anell (rolling loop). Es projecten 24 fotogrames per segon.