Elements bàsics de l'expressió plàstica: punt, línia, pla, textura i color

EL PUNT

És l'element plàstic més simple. Pot tenir formes diverses i vores llises o irregulars. Funcions: Com a element expressiu es poden obtenir efectes de volum, clarobscur, textures diverses, etc. Com a element compositiu es poden crear tensions visuals que suggereixen direcció o moviment.

LA LÍNIA

Es defineix com la marca que deixa un punt quan llisca sobre una superfície. El seu traç pot ser uniforme o irregular. FUNCIONS: Com a element expressiu uniforme i objectiva o modulada i subjectiva. Com a element compositiu vertical, horitzontal, inclinada, corba, trencada o recta. APLICACIONS: L'encaix consisteix a ordenar les figures dins del suport de dibuix a través de traçats geomètrics simples; esbossos, mapes, croquis, dibuixos decoratius, disseny gràfic, fotografia i còmics.

EL PLA

Sorgeix quan una línia es tanca sobre si mateixa. Es defineix visualment per la forma, la mida, el color, la direcció i la textura. FUNCIONS: Per a obtenir sensacions tridimensionals per diferència de mida, de color, de textura, superposició, curvatura o doblec, ombrejat. Com a element compositiu. Com a element configurador de volum en escultura i arquitectura.

LA TEXTURA

És l'element plàstic que es defineix com l'aparença d'una superfície. CLASSIFICACIÓ: Llisa, rugosa, aspra o granulada; uniforme o irregular; natural o artificial; tàctil o gràfica. FUNCIONS: Com a element expressiu. Com a element compositiu.

NATURALESA I PERCEPCIÓ DEL COLOR

El color és un conjunt de sensacions que tenen lloc al cervell. Intervenen la font de llum, la reflexió o absorció dels materials i l'ull. La llum és una ona electromagnètica que transmet energia. La llum blanca és el conjunt de totes les longituds d'ona de l'espectre visible.

SÍNTESI ADDITIVA

És la suma o mescla de totes les llums acolorides de l'espectre que produeixen llum blanca. COLORS LLUM: Primaris: Roig, verd i blau violeta. Secundaris: Groc, blau cian i magenta. Complementaris: mescla d'un color llum primari i un color secundari que no continga l'anterior.

SÍNTESI SUBTRACTIVA

És la mescla de colors pigment que produeixen una resta de llum. COLORS PIGMENT: Primaris: Groc, blau cian i magenta. Secundaris: Roig, verd i blau violeta. Complementaris: mescla d'un color pigment primari i d'un color secundari que no continga l'anterior.

CODIFICACIÓ DEL COLOR

Qualitats del color: To: qualitat per la qual s'identifica el color. Valor: grau de claredat o de foscor d'un color. Saturació: grau de puresa d'un color. SISTEMES CROMÀTICS: codifiquen i ordenen els colors segons la seua posició en l'espectre: Sistema CIE i Sòlid Munsell. COLORS TERCIARIS: formats per la mescla d'un color primari i d'un color secundari adjacent del cercle cromàtic. (Groc+verd= Groc verdós),(Groc+roig=Ataronjat),(Magenta+Violeta=porpra)

HARMONIES CROMÀTIQUES

És la relació que s'estableix en una composició entre dos colors o més. TIPUS D'HARMONIES: De colors afins: mescla de tons que es troben propers en el cercle cromàtic. De colors complementaris: mescles de primaris i de secundaris oposats en el cercle cromàtic.

LA LLUM

És un element d'expressió plàstica molt important per a crear ambients i efectes especials. TIPUS: Natural: la que prové del sol. Es caracteritza per la seua fugacitat. Artificial: la que prové d'altres fonts d'energia. La seua intensitat i color depenen de la causa que la produeix.

CLAUS TONALS

És el nivell de claretat, foscor o contrast d'una composició plàstica. TIPUS: Alta: lluminositat suau i tons clars. Baixa: poca il·luminació, tons foscos i contorns difuminats. Contrastada: il·luminació forta, tons clars i foscos molt marcats, amb contorns nítids.

QUALITATS DE LA LLUM

DIRECCIÓ: Frontal: la llum se situa davant del motiu. Lateral: la llum es troba a un costat de l'objecte. Zenital: la llum incideix perpendicular i des de dalt. Contrallum: la llum es col·loca darrere del motiu. QUALITAT I INTENSITAT: Llum dura: procedeix d'un focus intens de llum artificial o del sol en un dia clar. Llum suau o difusa: prové d'una font lluminosa extensa i tamisada.

ZONES DE LLUM I D'OMBRA

Llum pròpia: rep els raigs de llum directament. Mitja llum: rep llum de manera menys directa. Ombra pròpia: zona oposada a la direcció de la llum. Ombra projectada: ombra que projecten uns cossos sobre uns altres.

REPRESENTACIÓ DEL VOLUM

El volum d'un cos es pot representar gràficament per mitjà del clarobscur, que és l'ombreig amb diferents valors tonals. TÈCNIQUES PER A REPRESENTAR EL CLAROBSCUR: Ombreig ratllat, taca i grisalla.

COMPOSICIÓ

Compondre és organitzar els elements plàstics sobre un espai bidimensional o tridimensional, de manera que una expressió visual tinga una lectura comprensible. Per a compondre és necessari tenir en compte: Suport, estructura i relació entre figura i fons. Els elements compositius expressen qualitats emotives diferents segons el format: Vertical, horitzontal, circular, quadrat, ovalat, triangular o irregular.

ESQUEMES COMPOSITIUS

És un conjunt de línies mestres sobre el qual es construeixen les formes del tema triat. CLASSES: Simples: simètric, triangular, diagonal, circular, en forma de creu, en aspa, en forma de T, en forma de S, en forma de L... Compostos: combinació de dos o més esquemes simples.

RITMES COMPOSITIUS

És la successió acompassada de les formes que integren un moviment visual. CLASSES: Segons la forma: Rectilini, Trencat, Corb o ondulat. Segons la disposició en l'espai: Continu, altern, discontinu o creixent.

PES O FORÇA VISUAL

El pes o força visual d'una composició està constituït per les formes i colors que atrauen l'atenció amb més intensitat. Els pesos visuals en una composició poden estar: EN EQUILIBRI: Estable: composicions estàtiques. Inestable: composicions dinàmiques. EN DESEQUILIBRI. L'equilibri en les composicions inestables es pot obtenir per diferents mètodes: Llei de la balança, llei de terços i particions derivades des del rectangle auri.

ESCALES

És la raó entre la longitud d'un segment representat i la longitud que té en la realitat. CLASSES: Natural, d'ampliació i de reducció.

XARXES MODULARS

Són estructures, generalment geomètriques, que permeten relacionar figures iguals o semblants, anomenades mòduls, en una mateixa superfície. CLASSES: Simples: Triangular, quadrada, rectangular, trencada, romboide, deformada, irregular, enrajolada, escalonada o en gradació. Compostes: per juxtaposició de polígons regulars o per superposició de xarxes simples.

EL MÒDUL

És la figura bàsica que es repeteix en les estructures modulars. Té com a característica fonamental la capacitat d'acoblar-se per a formar un conjunt més gran, anomenat supermòdul. MOVIMENTS DEL MÒDUL: gir i desplaçament.