De l'elecció del rei: faula d'animals i traïció

De l'elecció del rei

Capítol 1: De l'elecció del rei

Resum

En aquest capítol els animals volen escollir un rei perquè manés sobre el regne. El bou proposa el cavall perquè un rei ha de ser humil i herbívor, per no tenir por que se'ls mengi. Però na Renard (la rabosa) va defensar el lleó, que era un animal ferotge i carnívor, perquè ell vivia dels sobrers del seu menjar. Finalment surt rei el lleó. Un dia després d'un parlament, el lleó tenia gana; així que, aconsellat per na Renard, va decidir menjar els fills del cavall i els del bou.

El bou i la cavalla se'n van enfadar molt i se'n van anar del regne; van anar al regne dels humans. Allà els van esclavitzar: al bou el van posar a llaurar la terra i al cavall l'utilitzaven per cavalcar. Un dia el bou sent que el volen menjar i decideix tornar; el cavall, en canvi, no volia tornar perquè estava segur que si tornava el menjarien, així que decideix quedar-se.

Moralina del capítol: L'animal més fort és el que agafa més fàcilment el poder.

Exemples:

• Contat per na Renard: En una església catedral es feia elecció; era contrast, en aquest capítol, de l'elecció del bisbe perquè els primers canonges volien que fos bisbe el sagristà d'aquella església, el qual era molt savi i de virtuts abundoses. L'arqueidiaca cuidava d'esdevenir elegit bisbe, i el cabiscol artesà contrastaven l'elecció del sagristà, i consentien que fos bisbe un canonge simple que era bell de persona i no sabia cap ciència. Aquest canonge era feble de persona i molt luxuriós. Molt es meravellava tot el capítol d'allò que l'ardiaca i el cabiscol deien.

- Representació:

Sagristà: cavall

Canonge: bou

Capítol 2: Del consell del rei

Resum

El rei va anunciar que necessitava un consell i va elegir l'ós, el lleopard, l'onça, la serp i el gat. Na Renard, quan va veure que no la va escollir, va explicar al rei que seria millor d'agafar bèsties amb menys poder (herbívors), ja que així el rei se sentiria superior. Els herbívors estaven d'acord i pensaven que ells i na Renard havien de ser del consell. El lleopard i l'onça se'n van adonar que na Renard manipulava el rei, i van fer tot el possible perquè no entrés, ja que, a més a més, tenia el suport dels herbívors. El lleopard va dir al rei que na Renard era molt astuta i posaria fi al poder del rei com a monarca. Aquest, en entendre-ho, va fer entrar el gat a la cort.

Moralina del capítol: Els més febles poden arribar a ser els més forts.

Exemples:

• Contat per na Renard: Això que es troba escrit en l'Evangeli: Jesucrist, que és rei del cel i de la terra, volia haver amistat i companyia d'òmens simples i humils; i per això elegí els apòstols, que eren homes simples i pobres, amb la significança que en la seua virtut se'ls exaltés, i que ells fossin més humils.

- Representació:

Jesucrist: rei

Apòstols: herbívors i na Renard

• Contat pel lleopard: Senyor: un comte havia negociat una guerra amb un rei; com el comte no era tan poderós com el rei, ajudà's amb mestria en la guerra del rei. Aquest comte, en secret, donà grans dons a l'escrivà del rei per tal que li fes saber tots els ardits que el rei faria en la seua guerra contra ell; i per això aquest escrivà empastifa el poder del rei, que no podia guanyar la guerra contra aquell comte.

- Representació:

Rei: rei

Comte: na Renard

Capítol 3: De la traïció que na Renard trama contra el rei

Na Renard va pensar un pla per venjar-se del rei; va intentar convèncer l'elefant perquè fos ell el rei. L'elefant li diu que el rei és massa fort per matar-lo, però na Renard el convenç, encara que ell no s'hi fia del tot, i al final l'acaba convincent dient-li que el podran guanyar en astúcia, no en força; aleshores l'elefant accepta.

Moralina del capítol: Val més astúcia que força.

Exemples:

• Contat per l'elefant: En una terra va esdevenir que un home pobre portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata caigués en la seua faldilla. Per les oracions del sant home, Déu féu caure la rata en la faldilla de l'ermità, que pregà a Déu que en fes una filla bella. Déu exaudí les preces de l'ermità i li féu una bella donzella.

• Contat per na Renard: En una terra va esdevenir que un cavaller tenia, d'una dona, un bell fill. Esdevingué que la muller d'aquell cavaller morí, i el cavaller prengué una altra muller, la qual desamarà molt el donzell, que el seu marit molt estimava. Amb aquest donzell fet de vint anys, la dona pensà com fer que el marit eixís del seu alberg el seu fill, i deixà al marit que el donzell l'havia demanat de foragitar. Tant fortament estimava el cavaller la seva muller, que de seguida la cregué de tot allò que ella havia dit, i expulsà el seu fill del seu hostal; i a aquest li fou manat que per temps no fos en sa presència. El donzell fou molt mogut d'ira contra el pare, perquè sens raó l'havia expulsat del seu hostal, i li havia tret la gràcia.

- Representació:

Cavaller: rei

Donzell: una altra persona

Muller: na Renard

Capítol 4: En quina manera na Renard fou portera del rei

A la cort es va decidir que el gos fos porter i el gat cambrer.

Na Renard va decidir anar a buscar el bou; el bou li conta lo dura que és la vida al món dels humans. Na Renard té un pla i li diu al bou que des d'allí fes brams perquè el rei sentís por. El bou es posa a bramar i na Renard (fet com si no conegués el bou) fa la valenta i va a buscar-lo. Na Renard, amb el bou a la cort, li demana perdó al rei posant com a excusa la maldat dels humans. Aleshores na Renard va guanyar molt prestigi i proposa al rei que s'enviïn ambaixadors al rei dels humans per evitar enfrontaments. D'aquesta manera la rabosa aconsegueix ser portera (decideix qui pot sortir i entrar), i el bou ascendeix a cambrer reial.

Moralina del capítol: L'audàcia és més important que la força.

Exemples:

• Contat pel bou: En una ciutat hi havia un bisbe que era molt contrari al seu ofici; per la malícia i la deshonestedat del bisbe, i pel mal exemple que donava al seu capítol i a la gent d'aquella ciutat, la situació seguia molt malament i es perdia molt de bé que hi hauria si el bisbe fos un altre. Esdevingué un dia que el bisbe féu una gran injúria, i aleshores anà a participar amb els pastors als boscos; i digué que millor era estar amb els pastors que guarden les ovelles dels caps que amb el pastor que les descuida i les dona als llops.

- Representació:

Bisbe: rei

La gent: els altres animals

• Contat per na Renard: En una vall hi havia un joglar que penjava el seu adulf (instrument), que penjava d'un arbre, i el vent movia aquell temple i feia que colpegés les branques de l'arbre. Per la ferida que el temple feia a si mateix en l'arbre, així de l'adulf sorgí una gran veu que retenia tota aquella vall. Un simi hi era en aquesta vall, que, en sentir el so, vengué a l'adulf; el simi pensà que aquella veu era gran i que l'adulf era ple de mantega o d'alguna cosa bona per menjar. El simi estripà l'adulf i atribuïu que fos buit.

- Representació:

Simi: na Renard

Adulf: bou

Joclar: rei

• Contat per na Renard: Un corb feia el seu niu en una roca, i cada any una gran serp se li menjava els fills. El corb tenia una gran ira contra la serp i no gosava combatre-la, perquè no era tan poderós que la pogués vèncer per força. El corb pensà en ajudar-se amb l'engany, ja que la força li faltava. Esdevingué un dia que la filla del rei jugava amb donzelles en un verguer i hi havia posat la seva garlanda d'or i d'argent i de peres precioses en la branca d'un arbre. El corb prengué aquella garlanda i volà lleugerament; molts homes seguiren el corb per veure on posaria la garlanda que la filla del rei tant estimava i que plorava fortament perquè el corb se la portava. El corb posà la garlanda en aquell lloc on estava la serp; i els homes, en veure on posava la garlanda, veieren la serp i l'aturaren.

- Representació:

Corb: na Renard

Serp: bou

• Contat per la serp: En un estany hi havia un pescador acostumat a pescar joves. Aquest pescador, per enveja i per vellesa, perdia moltes vegades la captura. El pescador pensà una art i manera com ajuntar-se amb enginy i mestria, per la qual art li fou ocasió de la seua mort.

- Representació:

Pescador: na Renard

Capítol 5: Dels missatgers que el rei trameté al rei dels homes

El rei ensenya l'onça i el lleopard a parlar i a comportar-se correctament. Aleshores els envia com a ambaixadors per a parlar i donar alguns regals al rei dels humans. Aquest accepta els regals. Durant el banquet aparegué un pobre dient que tots eren males persones perquè no s'enrecordaven de Déu. El rei es defensà dient que ell era bo i misericordiós però que no perdonaria cap pecat, per injust que fos. L'onça i el lleopard comentaren l'incident amb l'hostaler, i aquest els digué que, encara que semblava un bon home, era una persona que no parlava molt, no feia cas als ciutadans del poble, no els comprenia i no sabia governar. Mentrestant na Renard feia enamorar al rei de la lleoparda i li diu que es casi amb ella perquè era la més bella del regne i això li faria guanyar respecte. Quan el lleopard i l'onça van tornar al regne de les bèsties, la rabosa els va explicar que el seu rei, el rei, havia abandonat la seva dona i havia violentat la lleoparda. Aleshores el lleopard s'enfada molt.

Moralina del capítol: El que una persona aparenta no és el que és en realitat.

Exemples:

• Contat pel lleopard: Un burguès tenia una dona que molt estimava. Aquesta burgesa jugava en un hostal prop del seu alberg, a una foya femenina. La dona del burguès sovint veia homes a aquesta foya i, per això, volia usar luxúria. Aquella dona caigué en el pecat de la luxúria. Un dia esdevingué que el marit la trobà amb un home que pecava amb ella. El burguès fou molt irat pel fet d'aquesta traïció; i la dona digué al marit aquestes paraules (no reproduïdes aquí literalment en l'original).

• Contat per l'onça: Un rei volia donar la seua filla per muller a un altre rei, i secretament envià un cavaller a la terra d'aquell rei per demanar les condicions. Aquest cavaller preguntà a les pageses i al poble sobre l'estament del rei, i tots li'n parlaren malament. Un dia el cavaller trobà dos joglars que venien de la cort del rei, els quals havien rebut diners i vestidures. El cavaller preguntà als joglars pels costums del rei i ells li digueren que el rei era joganer, caçador i amador de dones; i per moltes altres coses era criticat. A causa del blasme que el rei tenia entre el seu poble, el cavaller conegué que el rei era home de mals costums. El cavaller recontà al seu senyor el que havia sentit, i el senyor no volgué donar la seva filla a aquell rei per consciència.

Capítol 6: De la batalla del lleopard i de l'onça

La rabosa, quan aconsegueix formar part del consell, intenta que tothom vagi en contra del rei. Aquest s'enfada amb el lleopard, però l'onça s'ofereix per protegir el rei; qui guanyés la batalla tindria la raó. El lleopard guanya la batalla, però el rei, enfurismat per tal deshonra, es posa a atacar contra el lleopard; però ell estava molt cansat i no es podia defensar, així que el rei el mata.

El dia següent el rei convoca els consellers i la serp diu que des que el bou i na Renard havien entrat a la cort van sorgir els problemes. El bou s'excusa dient que ell havia estat manipulat per na Renard, i aquesta, enfurismada per la traïció, pensa en com matar el bou.

Un dia al regne feia molt de fred i el rei tenia molta gana; el rei li pregunta a na Renard si podria menjar. Ella li diu que li pregunti al paó que, abans que cridi el paó, la rabosa li diu al paó que si el rei li pregunta si podria menjar que li digui que mengi el bou que està malalt i aviat morirà.

El gat va proposar d'afegir més animals a la cort ja que només hi era ella, però na Renard va dir que millor era només tenir una persona, perquè hi havia menys discussions. El gat temia na Renard i va dir que no se'n fiava perquè tard o d'hora la mataria. I na Renard el mata davant del rei.

Al final na Renard queda com a única consellera del rei, el conill és el cambrer del rei i el paó és porter.

Encara que les coses anaven bé, na Renard s'enrecordà del pla que havia planejat amb l'elefant, i per por que la descobrissin va anar a parlar amb ell.

Moralina del capítol: Fins i tot la persona en qui més confies et pot trair.

Exemples:

• Contat per la serp: Una vegada una volp trobà, en una bella pradera, una freixura en la qual hi havia un pare i un pescador, i per això la volp, si menjava aquella freixura... (el relat original queda conservat en la seva idea: la volp es mostra prudent i no toca la freixura per evitar un perill).

- Representació: volp: na Renard

- Pescador: rei

• Contat pel bou: Un ric pagès desitjava honor, i donà la seua filla per muller a un cavaller que estimava la riquesa del pagès. L'honor es converteix en riquesa, i la riquesa no pot tenir tant gran poder en el pagès que en pogués tenir honor; però l'honor del cavaller attire la riquesa del pagès, de tal manera que el pagès fou empobrit i ja no fou honorat, i el cavaller fou ric i honorat. Aleshores el pagès digué al cavaller que vetllés per la cura del cavaller i del pagès: aquesta és la pobresa i el treball del pagès, i l'honor del cavaller.

- Representació:

Cavaller: rei

Pagès: bou

• Contat pel gat: Un papagai estava en un arbre amb un corb, i a sobre l'altre hi havia un simi que havia posada una espurna sobre una llenya; semblava que era foc, i bufava en aquella espurna per atenció perquè es calmés. El papagai cridava al simi i li deia que no era foc, sinó llenya. El corb digué al papagai que no volgués castigar ni endreçar aquell qui no rebia consell ni correcció. Moltes vegades el papagai digué al simi que la llenya era, i que no era foc allò que es creia que fos, i el corb sempre respongué reprenent el papagai. El papagai davallà de l'arbre i s'acostà al simi per poder-li millorar l'enteniment; i tan prop s'acostà el papagai del simi que el simi el prengué i l'ensorraí.

- Representació:

Papagai: rei

Simi: na Renard

Corb: gat

Capítol 7: De la mort de na Renard

Na Renard volia matar d'una vegada per totes el rei; l'únic que sabia dels seus pensaments era l'elefant, però ell en realitat no estava d'acord. Na Renard li diu que s'afanyi a aconseguir el lloc del rei, però ell no vol, i diu que prefereix esperar que torni la serp.

Na Renard perd la confiança en ell, i li diu que ho faci o sinó portarà les coses de tal manera que ell sortirà perjudicat. L'elefant li pregunta si seria ella quan ell fos rei; ella li contesta que serà l'única consellera reial.

Finalment l'elefant accepta, i el pla serà el següent: farien creure al rei que el senglar volia matar-lo, i al senglar li dirien que el rei vol matar-lo; d'aquesta manera estarien enfrentats. Hi hauria una baralla en la qual lògicament guanyaria el rei, però com que aquest ja no tindria forces, na Renard aprofitaria per matar-lo. L'elefant accepta i li demana a na Renard que hi haguessin testimonis d'aquest pacte, i elegiren el conill i el paó que li eren enemics. L'elefant va anar a parlar amb el rei i el senglar i els explicà el que na Renard volia fer; i per demostrar-ho va fer parlar al conill i al paó; així el rei matà finalment na Renard.

Moralina del capítol: Sempre t'has de guiar pels teus propis sentiments i no per la riquesa i pel poder.

Exemples:

• Contat pel rei: El meu pare m'ha sentit dir i recontar que el meu avi, qui era rei d'una gran terra, volia rebassar els barons als quals s'atorgava honor, i volia exaltar les bèsties vils a les quals no es dóna honor; entre aquestes bèsties hi havia el simi, al qual se li donà molt honor. Aquest simi, perquè era semblant a home, desitjà ser rei, i concebé, en lloc d'honor, traïció contra el meu avi.

- Representació:

Simi: elefant

Avi: rei