Eladi farriols

XIX (Eladi farriols de cos present )

LArmanda posa roses a la panxa al cos de lEladi, que es mort. El cos estava a la biblioteca. No se sabia exactament a quina hora havia mort lEladi. LArmanda i Jesús Masdéu parlaven del fill que més sestimava lEladi. A lArmanda se li havia ficat al cap saber de que shavia mort lEladi. LArmanda sen va a preparar alguna cosa per menjar i Masdéu es queda sol amb el mort, però al cap duna estona entrà la Sofia. A lestona entra lArmanda amb una safata de menjar i Sofia li fa treure les flors que lArmanda li havia posat, perquè eren de paper.

XX ( Sofia)

A lendemà del funeral lArmanda li ensenya a la Sofia una ampolleta de medicina de lEladi. A la Sofia li tocava fer-se la manicura i entra la Sílvia i li diu a la Sofia que en Marcel la mirava i reia. Quan la Sofia es va quedar sola sadona que té una taca al peu i intenta treure-se-la però no pot.

XXI( Somnis)

Teresa Valldaura, esta dormida, tot se li torna de blau, ella era blava, es punxa amb una agulla i la sang també era blava. Desprès es preguntava a on era, li molestava la blavor perquè li recordava a langoixa. Masdéu estava amb un fusell i el llença i sestiraren al terra, el soldat (Másdeu) li descorda la brusa. Hi havia una turmenta de pomes i una se li fica dintre la panxa, un vell agafà la poma i li llença i la cobreix de brillants. Una veu li crida que escup i ella no fa. La Teresa es desperta i es pregunta on està. Estava amb lArmanda i li explica el somni i lArmanda li explica el seu: somiava en un àngel, que li agafa per la cintura i pugen fins a la lluna i làngel sen anava i li deia que tornaria.

Capítol XVI (Adéu.María)

La María a mort i les persones arribaven a la casa dels Farriols per donar-los els condols. LEladi estava molt afectat, pero la gent pensava que la filla no era dells, que era adoptada. La Sofia acceptava els condols com si fos la mare de la nena. LArmanda també plorava a llagrima viva, recordava totes aquelles vegades que lhavia pentinada i pensava en el caracter tan especial de la María, en que mai havia estimat a ningú. Recordà una frase que fa temps la María li va dir: Lhaver dormit amb el papà una temporada no li dona dret a tractar-me com si fos una minyona aixo va afectar molt a lArmanda.
Quan ja no quedaven visites a la casa, la Sofia anà a veure que feia la seva mare. Aquesta estava dormida i va pujar depressa les escales fins la seva habitació. Va rebuscar al calaix de lescriptori i va treure unes cartes lligades amb un nus. Eren cartes de la seva juventut i va estripar-les totes, mes tard va pensar que perque les havia estripades després de tants anys guardant-les i fins i tot va pensar en refer-les, pero al final va deixar-les tal i com estaven a la paperera.

Capítol XVII (La llosa)

A lEladi amb grans esforços vivia. Li va entrar una passió enferrissa per els llibres. Les minyones no podien netejar la biblioteca, i per tant feia una pudor a pols important. Un dia va trobar una llibreta de notes de Valldaura. Algunes daquestes notes deien que havia estimat a la Teresa pero que no era el home que ella necesitava, el seu cor, almenys una part havia estat sempre vadat. Encara quan feia lamor amb la Teresa, pensava en la Bárbara. La llibreta també deia que no creia haver estimat mai a la Sofia com els pares han destimar als seus fills, li mancava lesperit paternal. Deia que la dolçor del record de la Barbara no era comparable a cap altre record. Un dia lEladi va sortir de casa i es va dirigir cap a la botiga del senyor Jeremies per encargar una llosa de pedra per posar-la sota larbre on morí la María.
LEladi trobà al vestíbul una carta del notari Rivera on li deia que en Ramón ja no vivia a la casa de la germana i que treballava, pero no deia on. LEladi estava molt content amb la llosa i pasava hores i hores davant dell. La mort de la seva filla lhavia fet canviar per sempre i lunic record damor que tenia era el de la Pilar. 

Capítol XVIII (unes altres minyones)

A la casa hi havien unes noves minyones. LArmanda havia destar molt a sobre delles perque no eren de tant bona fer com les de abans. Tots els dissabtes netejaven la sala de la Teresa.
LArmanda es preguntava que devia haver sigut den Ramón, que mai mes va donar senyals de vida. Quan els senyorets desapareixien de la casa les noies es posaven despullades sota el sol amb la pell mullada, feien gresca i reien. Eren noies joves amb cossos molt bonics. LAnna, una de les noies, va descobrir que el senyor Eladi feia veure que senanava, tocava el timbre per enganyar i es ficava entre els arbres a la caseta dels safarejos. Des de aquí veia a totes les noies nues. LAnna ho va dir a les noies i elles com boges corrien una i altra vegada davant de la finestra per a que el senyor sadonés que lhavien agafat.