Elaboració i Conclusió de Tractats Internacionals

Tipus de Tractats

- Altres
- Contractuals
- Estatutaris
- Hortatoris.

Cal tenir en compte la diferència entre tractats (treaties) i els acords en forma simplificada (agreements). Es diferencien quasi exclusivament en el procediment de celebració i l'entrada en vigor.

Capacitat per concloure tractats

La regla general és que qualsevol persona serà considerada representant d'un subjecte de Dret Internacional si:

• Es dedueix d'un document ad hoc, la plenipotencia o plens poders. Aquest document ha d'emanar de l'autoritat competent d'un estat, com el cap de l'estat, el president del govern i el ministre d'afers exteriors.
• Es desprèn de la pràctica o d'altres circumstàncies que aquella era la intenció dels subjectes interessats.

Hi ha determinats òrgans que en virtut de les seves funcions, representen l'estat, de manera que no serà necessari els plens poders.

• Tots els actes relatius a la celebració d'un tractat: Cap de l'Estat, Cap de Govern i el Ministre d'Afers Exteriors.
• Negociació i adopció del tractat: Caps de la missió diplomàtica i de les missions especials, representants acreditats davant de les Conferències o les OI i caps de les missions permanents davant d'OI.

Els actes executats per una persona a la qual no es pot considerar representant d'un estat o d'una OI manquen d'efectes jurídics, llevat que posteriorment siguin confirmats.

Fases d'elaboració dels tractats

Negociació

Les negociacions no estan reglamentades. Negociar és participar en l'elaboració del text del tractat, proposant, discutint, fent contraofertes o acceptant propostes. El principi de bona fe (abstenir-se de frustrar les negociacions) regeix la negociació.

• Iniciativa: un subjecte interessat de manera discrecional o a partir d'un acord anterior o d'una resolució d'un òrgan internacional. Té la competència generalment el poder executiu, que dirigeix l'acció exterior.

La durada i la dinàmica de les negociacions està condicionada a múltiples factors, com el nombre de parts negociadores.

• Tractats bilaterals, quasi-bilaterals o multilaterals restringits: negociacions discretes mitjançant conductes diplomàtiques.
• Tractats multilaterals amb vocació universal: Conferència Intergovernamental (CIG).

Adopció

És consentir la redacció definitiva del text. Existeixen dos procediments:

• Un text s'entén adoptat quan tots els participants en la seva elaboració donen el consentiment. Això passa amb els tractats bilaterals. Amb els multilaterals no passa el mateix, sobretot si tenen vocació universal.
• Quants als tractats multilaterals. Se seguiran les normes pertinents de l'OI que acull la negociació o en la forma que estableixi el Reglament de la Conferència, en tant que ius specialis, de forma general adoptant el text per majoria de vots. Subsidiàriament, el text s'adoptarà per majoria de 2/3 dels presents i votants, excepte si els negociadors accepten per 2/3 parts, aplicar una majoria diferent.

Autenticació

És un acte formal i solemne mitjançant el qual els negociadors certifiquen que el text és correcte i autèntic i s'estableix de forma definitiva.

L'autenticació i adopció estan estretament lligades: la primera pressuposa la segona i constitueix la seva manifestació documental.

Un cop autentificat, el text només podrà canviar-se mitjançant la seva esmena o modificació.

Si hi ha errades, cal mirar el procediment establert al tractat o seguir les normes de DIP.

Hi ha absoluta llibertat per escollir el procediment. Els tractats elaborats en el si d'OI solen sotmetre's a procediments específics. En defecte de procediment establert, aplicarem:

• Signatura
• Signatura ad referendum
• Rúbrica.

Manifestació del Consentiment

És necessari per obligar-se (o conclusió stricto sensu). Hi ha dues fases:

• Fase internacional: Llibertat de forma, totes iguals de vàlides [art.11 CV 1969]. L'elecció de la forma depèn de cada cas de la voluntat dels negociadors, que ho recolliran a les clàusules finals del tractat.
  • Signatura
  • Bescanvi d'instruments que constitueixen el tractat
  • La ratificació, l'acceptació o l'aprovació
  • L'adhesió
• Fase interna: La manifestació de la voluntat en obligar-se internacionalment mitjançant un tractat és el resultat d'un procés intern en el que participen diversos òrgans, on destaca la participació del legislatiu. En la majoria d'Estats, les Cambres legislatives es limiten a autoritzar, o no, la conclusió d'un tractat. Un cop s'ha autoritzat, correspon al Govern decidir si manifesta o no el seu consentiment.
  • Sistema de llista positiva: Prescriu les classes o categories de tractats que requereixen autorització.
  • Sistema de llista negativa: S'estableixen categories o circumstàncies en què un tractat no requereix autorització.

Elaboració de tractats. El cas espanyol

Se segueix el sistema de llista positiva, de Tractats i altres acords Internacionals.

• Tractats pels quals s'atribueix a una OI o una institució internacional l'exercici de competències derivades de la CE (p.ex. Estatut del TPI o Tractat d'Adhesió a la CE).
• L'autorització requereix la prèvia aprovació d'una LO, que exigeix majoria absoluta del Congrés.