Eiximenis: La Cosa Pública i el Govern a Lo Crestià
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,95 KB
Eiximenis: La Cosa Pública a Lo Crestià
El dotzè llibre de Lo Crestià de Francesc Eiximenis tracta de la cosa pública, centrant-se en les ciutats amb autogovern. Eiximenis hi exposa i justifica una forma de govern concreta.
Influències Clau: Aristòtil i Sant Agustí
Per abordar el tema, Eiximenis cita autoritats com Sant Agustí, especialment la seva obra De civitate Dei, i Aristòtil.
La Visió Aristotèlica
Aristòtil va dividir les disciplines en ciència teòrica i filosofia pràctica (ètica, econòmica i política). En la seva Política, defineix l’home com un animal polític.
A finals de l’Edat Mitjana, amb el desenvolupament complex de les ciutats, es van reprendre els models aristotèlics.
La Visió de Sant Agustí
D'altra banda, De civitate Dei de Sant Agustí estableix les bases per a la concepció de la ciutat.
Els primers cristians, immersos en l’Imperi Romà i amb un fort component escatològic (la idea imminent del final dels temps), no tenien un interès immediat en un ideal polític terrenal, ja que esperaven el Judici Final.
No obstant això, amb el pas dels segles, va sorgir la necessitat d'organitzar la societat cristiana. Sant Agustí (segle V d.C.), cristià de Cartago, va ser testimoni de la caiguda de Roma. Davant les acusacions contra els cristians, va escriure la seva obra per justificar-los, argumentant que no eren els culpables de la desfeta.
Sant Agustí distingeix entre la ciutat de Déu (el paradís, el Més Enllà) i la ciutat terrenal, on estem de pas. Eiximenis, però, posa l'accent en la necessitat d'organitzar la ciutat terrenal i establir normes de comportament. L'ètica i l'economia, en aquest context, esdevenen temes per als teòlegs.
El Concepte de Cosa Pública
El concepte de cosa pública i la seva governança es defineixen, seguint Aristòtil, com una comunitat de gent que està sota el poder d’algú. Viure aïllat, fora de la ciutat, no constitueix una cosa pública.
Perquè la cosa pública funcioni bé, cal una organització jeràrquica, on uns siguin superiors als altres. La cosa pública es concep com un cos on cadascú té la seva funció.
Estructura Social i Economia
El text descriu la divisió de tasques i la necessitat que cadascú tingui el seu estatus, presentant un model de societat amb poca mobilitat social (canvis estamentals). Aquest ideal reflecteix, en gran mesura, la realitat de l’època.
Es destaca la importància de mantenir l'estatus econòmic, sovint lligat a l'intercanvi comercial regulat. Aquesta visió pot interpretar-se com una certa resistència al progrés o al canvi social ràpid.
Els Gremis i el Mercat
Els gremis eren associacions que agrupaven els menestrals. El lliure mercat estava sovint prohibit o fortament regulat.
La Qüestió dels Impostos
El capítol també aborda el tema dels impostos, recaptats pel príncep. S'expliquen històries relacionades, incloent-ne una del tractat Policraticus de Salisbury.
El Pactisme en Eiximenis
Una altra idea central que Eiximenis teoritza és el pactisme. Segons aquesta teoria, l’origen del poder resideix en la necessitat d’un pacte entre els membres d’una comunitat.
Tot i que els homes eren considerats iguals i lliures en el seu origen, la desigualtat de forces va fer necessaris els pactes.
Eiximenis considera que l'autoritat del senyor (o governant) deriva de la virtut dels pactes i de la llei, i per tant, el governant no pot estar per damunt d'aquesta llei. Si el rei no compleix la seva part del pacte, és considerat un tirà.
Aquesta concepció reflecteix la realitat política de la Corona d’Aragó, on la monarquia tendia a ser més parlamentarista i limitada per pactes i lleis.