Egocentrisme Adolescent, Autoconcepte i Fases del Procés de Viduïtat

Egocentrisme Adolescent

L'egocentrisme adolescent es caracteritza per la manca de distinció entre allò universal i allò únic, amb una valoració d'un mateix com a focus principal de la vida. Hi ha una impressió de ser constantment observat i jutjat, i es considera ser únic, especial i inigualable.

Audiència Imaginària

L'adolescent se sent el centre d'atenció i pensa que existeix una audiència davant la qual ha d'actuar, passant temps anticipant les seves reaccions. Es preocupen molt pel que pensen els altres d'ells, i l'aparença és el que més importa.

Faula Personal

Hi ha una sensació de pensar que són únics, admirables i exclusius, sense saber distingir el que és nou per a ells del que és nou per a la resta del món.

Autoconcepte i Autoestima

Autoconcepte

La construcció i confecció del coneixement d'un mateix depèn en gran part dels canvis cognitius. L'autoconcepte pateix canvis a causa de l'estructura i dels continguts, així com dels canvis socials.

Autoestima

L'autoestima és un factor valoratiu de l'autoconcepte i un dels predictors del benestar personal. Al llarg de l'etapa, evolucionarà juntament amb altres components relacionats, com ara l'aspecte físic, les relacions i l'afectivitat.

Saviesa

La saviesa és la unió i combinació de coneixements sobre la vida, sobre com solucionar situacions problemàtiques i una òptima capacitat per a decidir un curs d'acció davant les situacions correctes. Està constantment relacionada amb problemes i dificultats de la vida, i el bon judici sobre aquestes. Baltes i Staudinger l'esquematitzen:

• La saviesa comporta un bon nivell de coneixement declaratiu, coneixements i nocions sobre els problemes i les situacions que es desenvolupen durant la vida i sobre el context on sorgeixen.
• Implica coneixements sobre com solucionar el coneixement procedimental, és a dir, quan s'ha d'actuar, si seguir un pla d'acció, aconsellar als altres.
• S'identifica per tenir bona capacitat de valoració sobre què fer en situacions concretes, a més de tenir sentit de la contextualitat i una actitud relativista envers els valors i objectes en la vida.

Fases del Procés de Viduïtat

1. Xoc

Es pateix una sensació d'atordiment, irrealitat o confusió que dura des d'unes hores a dies. Hi ha una sensació d'estar aïllat del món, d'irrealitat, que pot arribar a ser un problema si dura molt de temps.

2. Protesta i Enyorança

Es reconeix la pèrdua, però encara no s'accepta. A mesura que la negació comença a desgastar-se, la realitat, el dolor i l'enyorança afloren. La intensa emoció de dolor es desvia i s'expressa de manera contradictòria en forma d'ira o intranquil·litat. Es manifesta una sensació de "pèrdua" mitjançant comportaments de "cerca", com somiar amb la persona, trobar-la en llocs familiars o tenir al·lucinacions. Aquesta fase dura uns mesos.

3. Desorganització i Desesperança

Es pren consciència que la persona no tornarà, s'abandonen els intents de recuperar-la, però encara se l'enyora. És habitual experimentar tristesa, apatia, aïllament, pèrdua d'energia, abatiment, desinterès, socialització deficient, pèrdua de gana, trastorns del son i fins i tot trencar estils de vida. Aquesta és la fase més duradora del procés i es prolonga fins a l'any.

4. Separació, Reorganització i Recuperació

Poc a poc s'afronta la situació i es reorganitza la pròpia existència. El record de l'ésser estimat comença a transformar-se en una emoció reparadora. Es recupera l'esperança i la confiança en si mateix, i es torna a gaudir de la vida.