Egipte, Grècia i Roma: Història i Civilització
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,23 KB
Egipte: Regions i Poder del Faraó
A Egipte hi ha dues grans regions:
- Baix Egipte: Una vall extensa formada pel delta del Nil.
- Alt Egipte: Una terra àrida on només hi pot haver vida a l'estreta zona regada per les aigües del riu.
El Poder del Faraó
El faraó tenia el poder absolut. Era qui garantia l'ordre i la justícia i era el cap suprem de l'exèrcit.
Les Tombes Egípcies
Les primeres tombes egípcies varen ser unes construccions rectangulars senzilles i de poca altura: les mastabes. Després de les mastabes varen néixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefren i Micerí.
Hipogeus
Grans cambres funeràries excavades sota terra que estaven decorades amb molt de luxe.
Grècia: Polis i Democràcia
Govern oligàrquic: És una forma de govern en la qual el poder és exercit per una minoria econòmicament molt poderosa. La civilització grega va néixer a la península Balcànica i a les costes i illes del mar Egeu.
Polis
La polis tenia dues parts:
- La part baixa, on s'hi edificaven els habitatges, les botigues i els edificis públics situats al voltant d'una gran plaça (l'Àgora).
- A la part alta, o acròpolis, una espècie de ciutadella on podien refugiar-se en cas de perill, hi havia els edificis religiosos principals.
Acròpolis: Ciutat alta fortificada.
Democràcia: Una ciutat governada pels ciutadans.
Roma: Monarquia, República i Imperi
L'Època de la Monarquia
El rei tenia els poders màxims: administrava justícia, comandava l'exèrcit i era el pontífex màxim.
Patricis i Plebeus
- Patricis: Eren una minoria de famílies aristòcrates, que es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s'agrupaven en grans famílies amb avantpassats comuns.
- Plebeus: Era el grup més nombrós i era format pels pagesos, els artesans i els comerciants. No tenien propietats territorials ni drets polítics.
La tribu de la plebs: Defensava els interessos dels plebeus.
Entre el 500 i el 250 a.C. la ciutat de Roma es va apoderar de la península Itàlica. Entre el 264 i el 146 a.C., Roma es va enfrontar a Cartago. Entre els segles II a.C. i I d.C., les regions romanes varen conquerir Grècia i el Mediterrani occidental.
Al final del segle I a.C. es varen produir conflictes socials i guerres civils a Roma. La crisi del segle I a.C. va fer que el Senat i els magistrats confiessin el poder a caps militars. L'enfrontament entre aquests generals va provocar guerres civils violentes.
L'any 48 a.C., Juli Cèsar va ser proclamat dictador perpetu i assumí els poders màxims. Partidaris de la república i patricis, que veien que perillaven els seus poders, assassinaren Cèsar a les portes del Senat de Roma (44 a.C.).
Colosseu
És una construcció típica romana característica per ser rodona, on els esclaus lluitaven a vida o mort i l'emperador decidia si vivien o morien. Era com un teatre on els ciutadans gaudien de l'espectacle.