Eficiència Econòmica, Òptim de Pareto i Fallades del Mercat

Eficiència Econòmica i Fallades del Mercat

1. Eficiència Econòmica: Concepte d'Òptim de Pareto

Per eficiència econòmica ens referim al principi que pretén aconseguir la millor assignació de recursos entre les alternatives possibles. Si la branca principal de l'economia fa de l'assignació un problema central de la perspectiva econòmica, es comprèn que l'eficiència en serà la principal ocupació. Vol dir, més exactament, la millor assignació possible.

1.1. Principi de Pareto

Una assignació B és millor que una altra A si cap individu perd en la reassignació de A a B i, almenys, un hi millora. Aquesta reassignació de A a B es considera una millora paretiana, és a dir, una millora en l'eficiència, segons el criteri de Pareto.

Exemple: Sigui el vector (100, 50, 2). Ara es passa al vector (101, 50, 2). És una millora paretiana perquè es compleix el criteri de Pareto: dos individus es queden igual i un, que és el que estava millor, millora. Ningú empitjora i, almenys, un millora.

Ara es passa a un vector (90, 51, 12). No és una millora paretiana perquè dos individus milloren, però n'hi ha un que empitjora.

1.2. Òptim de Pareto

Aquella situació en què no és possible realitzar millores paretianes o canvis en l'assignació que millorin el benestar d'almenys un individu sense empitjorar el benestar de cap altre.

1.3. El Criteri de Pareto i l'Objectivitat

El criteri de Pareto s'accepta ràpidament en la perspectiva econòmica perquè evita haver d'entrar en les comparacions interpersonals d'utilitat o benestar. Aparentment és objectiu, absent d'ideologia.

Judicis de Valor Implícits (segons Cullins)

Cullins identifica tres judicis de valor implícits en el criteri de Pareto:

• 1. La societat com a suma d'individus

  S'entén que la societat no és més que la suma dels individus que la conformen, sense prendre-la com un ens orgànic de nivell supraindividual. Les unitats bàsiques de l'anàlisi són els individus, no la societat que, en sentit estricte, és com si no existís.

  Consideracions: La idea que no hi pugui haver funcions de benestar socials i, per tant, no pot existir un ens social separat dels individus, és un judici de valor que entra en contradicció amb la visió d'altres disciplines científiques socials, com la sociologia, que estudia precisament la societat com un ens per damunt de les individualitats.

• 2. Els individus com a jutges del seu benestar

  Suposa que els individus són els millors jutges del seu propi benestar o utilitat.

  Consideracions: Aquest supòsit implícit en el criteri de Pareto és un judici moral o una postura política. Els individus no sempre es consideren els millors jutges del seu benestar i deleguen la presa de decisions en uns altres per diverses raons, per exemple, per manca d'informació, per manca d'experiència o per una irracionalitat aparent.

• 3. Millora sense empitjorament

  El principi mateix que només pot haver-hi millora quan algú millora sense que cap altre no empitjori, sense entrar en qui millora i qui empitjora.

  Consideracions: Aquest judici de valor és el que estalvia de fer comparacions interpersonals d'utilitat, i per això l'èxit en una perspectiva econòmica centrada en l'assignació i no en l'avaluació.

Criteri de Rawls: Una Alternativa

Contra aquest principi es pot oposar el criteri de Rawls. Aquest és un criteri maximín, que maximitza en cada reassignació la posició de qui està pitjor. Segons aquest criteri, una assignació B és millor que una altra A si en el trànsit de A a B millora qui està en pitjor situació inicial, sense importar el que passa amb la resta d'individus.

Tornant a l'exemple d'abans, passar de (100, 50, 2) a (90, 51, 12) sí que és una reassignació més eficient en el sentit de Rawls perquè millora qui pitjor estava, tot i que no seria una millora paretiana.

2. La Competència Perfecta com a Òptim de Pareto

El criteri paretià, amb les seves limitacions, l'utilitzarem com a criteri d'eficiència. El mercat en competència perfecta ens garanteix aquest òptim d'eficiència.

Perquè es produeixi una assignació eficient en el sentit de Pareto, s'han de complir les tres condicions següents:

2.1. Condicions per a l'Assignació Eficient

2.1.1. Eficiència en la Producció

Caixes d'Edgeworth

El model que representem en aquestes caixes és bidimensional: una economia de dos productes o indústries (X: armament i Y: aliments) que només fan servir en les seves funcions de producció dos inputs o factors productius (K i L). Aquesta producció és consumida per Joan i Andrea.

En els eixos horitzontals (quantitat disponible de L) i verticals (quantitat disponible de K).