L'Eficàcia del Càstig i els Efectes Negatius segons Skinner

L'Eficàcia del Càstig en l'Aprenentatge

Skinner va estudiar a fons el tema del càstig i el reforç negatiu. De fet, considerava que era un mal sistema d’aprenentatge i va demostrar que les conductes adquirides per mitjà del càstig eren menys duradores que les adquirides per mitjà del reforç positiu un cop s’omet el reforç.

També és necessari dir que el càstig no té, com es creu popularment, efectes preventius: la persona que no comet delictes no ho fa només per por del càstig (pensem-ho detingudament, no hi ha cap estat que pogués sobreviure si tots els ciutadans decidissin incomplir les lleis) sinó per altres motivacions. De fet, els delinqüents no prenen consciència real del perill fins que se’ls castiga. En tot cas, Skinner admetia la necessitat del càstig en tot procés d’aprenentatge, però considerava que aquest només seria efectiu si era proporcional a l’acte comès i si es combinava amb el reforç positiu.

El càstig es pot justificar si la conducta que es vol suprimir és prou perillosa o indesitjable, com són les conductes disruptives a l'aula, el comportament violent o destructiu.

Condicions per a l'Eficàcia del Càstig

Perquè un càstig tingui eficàcia ha de complir les següents condicions:

1. Delimitació precisa de la conducta: S'ha de delimitar de forma precisa la conducta a corregir. El càstig pretén una modificació de la conducta, no un dany a les qualitats personals de l'infant.
2. Desagradable, breu i intens: Ha de ser un càstig desagradable, breu i intens. La intensitat assegura els efectes duradors.
3. Raonat i explicat: Ha de ser un càstig raonat i explicat: ha de comunicar-se des d'un principi el comportament que es desitja dins l'aula i les conseqüències del seu incompliment. El raonament és de cabdal importància perquè l'infant el pugui interioritzar i, en conseqüència, pugui modular el seu comportament mitjançant el pensament, és a dir, pensar en les conseqüències abans d'actuar. En aquest cas, el càstig raonat és formatiu i construeix el sistema de valors de l'infant. D'aquesta manera, el càstig mai respon a una reacció emocional de l'educador.
4. Immediatesa: Ha de ser el més immediat possible a la conducta que es vol castigar; la demora en l'administració del càstig té efectes negatius.
5. Consistència: Ha d'aplicar-se cada vegada que apareix la conducta. Millor evitar l'amenaça; si amenacem i no complim, perdem autoritat.
6. Selectivitat: Ha de ser selectiu segons la personalitat de l'alumne. Ha de tenir-se en compte la dimensió de la personalitat introversió/extraversió.
7. Evitar tasques escolars: No s'ha de castigar amb tasques escolars. Així provoquem una associació (condicionament) entre tasca escolar i un estat emocional advers.
8. Proporcionalitat: D’altra banda, Skinner assenyala el fet que, si volem que el càstig sigui efectiu, cal ajustar molt bé la proporcionalitat, ja que un càstig que sigui massa feble o massa fort provoca conductes imprevistes. Un càstig massa fort pot provocar passivitat (si per parlar a classe per primer cop, em castiguen amb l’expulsió, no cal que m’esforci massa en millorar...) o reaccions violentes.

Efectes Negatius i Imprevisibles del Càstig

Els efectes del càstig són més complexos i imprevisibles que els reforços. El mateix Skinner és un dels psicòlegs més contraris a l'ús del càstig com a mitjà per extingir la conducta. Diu que l'efecte del càstig consisteix només en la supressió temporal de la conducta i que l'extinció (deixar de reforçar la resposta que es vol eliminar) és més eficaç. A més, el càstig ha d'anar seguit de l'oportunitat d'obtenir recompenses mitjançant un comportament correcte.

Conseqüències Inesperades de l'Aplicació del Càstig

És de cabdal importància saber que el càstig pot tenir efectes no esperats, com ara:

• Ansietat: És la típica resposta davant l'amenaça. L'ansietat baixa el nivell intel·lectual general: la capacitat atencional, la reflexió, la creativitat, la imaginació, la comprensió, etc. També pot provocar por o ressentiment.
• Associació amb estímuls neutres: L'associació amb estímuls neutres que són presents durant l'administració del càstig pot provocar hostilitat cap a la tasca acadèmica, el professor o el centre educatiu en general.
• Model de conducta agressiva: Els alumnes que han viscut l'experiència del càstig poden aprendre que el càstig és una forma adequada i legítima per controlar l'ambient a través de l'aprenentatge per observació. Ofereix un model agressiu de resolució de problemes.
• Ensenya a no raonar: L'infant no fa una cosa per por a ser castigat, per les represàlies, no degut a la comprensió de les raons, al qüestionament moral del fet o a l'establiment de dilemes morals. Sense raonar, ensenyem a l'infant a ser sumís. L'infant (i el futur adult) no posarà en qüestió les normes establertes, encara que les consideri injustes. Es limitarà a complir-les sense defensar el seu punt de vista.
• Degradació dels vincles emocionals: Es degraden greument els vincles emocionals (no em comprèn, no puc confiar en ell...); per exemple, si el racó de pensar no va precedit de diàleg, és nociu en aquest sentit, ja que aïlles l'infant quan necessita diàleg i presència.
• Lesió de l'autoestima: L'infant interioritza el càstig i l'insereix en la construcció del seu autoconcepte. El càstig afavoreix l'autoafirmació negativa (p. ex., “no soc un bon estudiant”, “no soc intel·ligent”). Hem d'evitar al màxim càstigs verbals com ara: “no entens res”, “ets desordenat”, “sempre ho fas a la teva manera”, “no saps escoltar”, etc. Quan apliquem aquest tipus d'etiquetes, realment no millorem el problema que tenim, sinó que castiguem altres dimensions de la persona.