Efectes de l'efecte hivernacle i mesures de prevenció

Efecte situacions risc i mesura:

• Pluja:

  • Efecte:

    Avingudes, crescudes de rius i torrents.

  • Mesura:

    Reforestació de les conques.

• Mar brava

  • Efecte:

    Pèrdua de sorra de les platges.

  • Mesura:

    Anàlisi de la dinàmica litoral i ordenació territorial del litoral.

• Vent

  • Efecte:

    Danys en persones.

  • Mesura:

    Avisos a la població.

CH4: fonts importants:

Aiguamolls, cultiu d’arròs. No és convenient utilitzar el metà perquè, malgrat tenir major capacitat d’absorció que el diòxid de carboni, és molt inflamable.

Tipus de boirum i condicions atmosfèriques:

Podem diferenciar dos tipus de boirum: el boirum clàssic o sulfurós i el boirum fotoquímic. El boirum clàssic s’origina en situacions en què a l’atmosfera es concentra molta humitat. El boirum fotoquímic es veu afavorit per situacions de forta insolació. El boirum es dona en condicions anticiclòniques, vents dèbils o en calma que dificulten la dispersió dels contaminants.

Diagrama causal de l’alliberament de metà amb l’increment de l’efecte d’hivernacle:

Increment de les temperatures → + → desgel → + → alliberament de metà → + → increment efecte hivernacle. Signe positiu el resultat.

Efecte d’hivernacle Terra:

És un terme que s’aplica al paper de l’atmosfera en l’escalfament de la superfície terrestre. L’atmosfera és pràcticament transparent a la radiació solar d’ona curta absorbida per la superfície terrestre. Gran part d’aquesta radiació es torna a emetre cap a l’exterior amb una longitud d’ona corresponent a la radiació infraroja però és reflectida de tornada a la terra per gasos atmosfèrics.

2 conseqüències increment de l’efecte d’hivernacle:

L’increment de l’efecte hivernacle pot originar importants canvis climàtics, afectar a les collites i fer que pugi el nivell dels oceans. De tenir lloc aquestes conseqüències, milions de persones es veurien afectades per les inundacions. També pot contribuir a l’extinció de moltes espècies i originar canvis en la dinàmica atmosfèrica i els fenòmens meteorològics.

Dos gasos d’efecte d’hivernacle:

Diòxid de carboni, òxid nitrós.

Fluctuació acusada CO2:

Els alts i baixos que s’observen cada any, amb un màxim a la primavera i un mínim a la tardor, són deguts a l’activitat de la vegetació terrestre, que absorbeix més CO2 en l’època de creixement. La proporció de CO2 es redueix quan aquesta biomassa reneix de la letargia, a partir de la primavera.

Terra tenir capacitat suficient per a compensar el CO2:

Es considerava que processos com la fotosíntesi.

Augment de la concentració de CO2 en l’atmosfera dos canvis importants:

• Reducció de la qualitat de les aigües.
• Reducció d’algunes glaceres de muntanya.
• Pluges torrencials (risc d’inundacions).

2 característiques:

• Baix grau d’infiltració del sòl.
• Escassa xarxa de drenatge.

Gasos Cercs i d’Andorra:

Emissions de diòxid de sofre i de diòxid de nitrogen degudes a la combustió de carbó i derivats.

Pluja àcida:

Aquestes substàncies, quan són alliberades, reaccionen amb l’aigua atmosfèrica i, en presència d’oxidants, formen àcid sulfúric i àcid nítric. Aquestes reaccions es donen als núvols, que poden ser transportats per vent a quilòmetres de distància del lloc on s’han format. Les gotetes d’aigua que es formen en aquests núvols tenen un caràcter àcid i la precipitació que produeixen s’anomena pluja àcida.

2 mesures per eliminar pluja àcida:

• Mesura: Limitar les emissions de les fàbriques i centrals d’energia.
• Explicació: Moltes centrals fan servir combustibles amb baix contingut de sofre i estan instal·lant equips de desulfuració de gasos de la combustió.
• Mesura: Reduir les emissions dels vehicles.
• Explicació: S’aconsegueix amb els catalitzadors, que converteixen el 95% dels gasos tòxics en innocus. Actualment ja s’exigeix la presència de catalitzadors en vehicles nous.

Combatre l’acidesa estany afectat per pluja àcida:

Es podria aplicar en altres llacs, abocant productes a l’aigua que provoquessin la mateixa reacció.

Òxids de nitrogen + H2O atmosfèrica problema ambiental:

Pluja àcida. Els òxids de nitrogen reaccionen amb l’aigua atmosfèrica en els núvols i formen àcid nítric de manera que la precipitació que es produeix té caràcter àcid.

Òxids de nitrogen contaminant secundari com es forma:

Ozó (O3): Es produeix a la troposfera quan la radiació solar incideix sobre els òxids de nitrogen a temperatures relativament altes. NO2 + llum → NO + O O + O2 → O3. Afavoreixen la seva formació: situació anticiclònica, temperatures entre 24 i 32ºC i vents dèbils que dificulten la dispersió dels contaminants.

4 mesures per a assolir els objectius del pla:

1. Subvencionar els biocombustibles per al transport privat: NO
2. Eliminar centrals tèrmiques de cicle combinat i substituir-les per altres de carbó: NO
3. Rebaixar els peatges als vehicles amb més ocupants: SÍ
4. Compactar la superfície de vies de circulació rodada no pavimentades: SÍ

Nivells d’immissió de contaminants atmosfèrics:

CO2, CO i hidrocarburs. Són les concentracions de contaminants o d’una determinada substància contaminant que es poden registrar en un punt concret de l’espai independent de la font d’on provenen, que interessa conèixer per una causa determinada, independentment de la font d’on provenen.

Influència dels factors meteorològics sobre nivells d’immissió atmosfèrics:

Potenciació del consum de motocicletes elèctriques i automòbils elèctrics i híbrids. Catalogació i renovació del parc automobilístic. Aplicació de peatges verds. Sancions als vehicles més contaminants.

Les inversions tèrmiques:

Es produeixen quan una capa d’aire calent es sobreposa a una altra d’aire fred. D’aquesta manera, la capa d’aire fred, més baixa no té possibilitats d’elevar-se. Els contaminants que són alliberats en aquesta capa més freda que la del seu damunt, hi queden estancats.

El vent i les turbulències:

Variacions dels corrents d’aire que es produeixen a partir de canvis aleatoris en la velocitat i la direcció del vent, que se sobreposen a la velocitat i direcció d’un vent dominant de base. Efectes: facilitar la barreja entre l’aire contaminat i l’aire no contaminat, afavorint, la dispersió dels contaminants (directament proporcional a la velocitat del vent).

La pluja i la neu:

Les pluges i les nevades eliminen les substàncies contaminants de l’atmosfera arrossegant-les en el seu trajecte, dipositant-les en el terra i contaminant les aigües, ex: exemple, en el cas de la pluja àcida.

Hidrocarburs: origen:

La font més gran de producció és la natural, com, per CH4. L’activitat humana, (trànsit automobilístic, la incineració dels residus i també les refineries de petroli), produeixen una gran quantitat d'hidrocarburs.

Consq fuita CO2:

• Éssers vius del subsòl: Mort per asfixia.
• Aigües subterrànies: Acidificació de les aigües subterrànies.
• Atmosfera: Un possible augment de l’efecte hivernacle.