Efectes del Medi Aquàtic en el Cos Humà

Les característiques del medi aquàtic (densitat, viscositat, pressió hidrostàtica, flotabilitat,...) tenen importants conseqüències pràctiques sobre el cos submergit (estàtica i dinàmica).

Aquestes característiques donen lloc a una sèrie d’efectes i adaptacions fisiològiques i biomecàniques en el cos sencer, i en concret, d’alguns sistemes.

Sistemes Afectats pel Medi Aquàtic

- Sistema locomotor (muscular i osteoarticular)
- Sistema cardiovascular (essencial per al subministrament de sang i oxigen necessaris per a l’execució del moviment).

Els efectes sobre el sistema locomotor produeixen una sèrie de conseqüències importants en la proposta d’activitats aquàtiques respecte a les realitzades en terra ferma:

• Menor velocitat de moviment dels diferents segments corporals.
• Diferent model de reclutament muscular i compromís neuromuscular.
• Diferent mode de contracció i de l’ús de grups musculars per a determinats moviments.

En l’aigua, depenent de com es realitzi l’exercici, podem aconseguir diferents resistències i fins i tot arribar a una resistència restrictiva i treballar en l’aigua totes les maneres comunes de contracció muscular:

• Isomètrica
• Concèntrica
• Excèntrica

Generalment, es produeix una menor activació neuromuscular en l’aigua. Tot això comporta:

• Menor capacitat traumàtica
• Major seguretat en la proposta de protocols d’exercicis en l’aigua
• Possibilitat d’iniciar abans la mobilització d’estructures traumatitzades.

Això no vol dir que sempre hi hagi una inversió de l’activitat dels músculs agonistes i antagonistes, però sí que es produeixen adaptacions diferents respecte al moviment en sec.

En l’aigua, la possibilitat d’utilitzar eines o dispositius aplicats als membres i amb característiques de flotació o llast, fan que el moviment sigui influenciable per altres factors.

Efectes sobre el Sistema Circulatori

Reflexes que es produeixen amb la immersió del cos en l’aigua:

• Diving reflex (reflex de immersió): optimitza la respiració per permetre estar sota l’aigua durant llargs períodes de temps.
• Blood shift: desplaçament de la concentració de sang del cos, des de la perifèria cap al centre. Un cos submergit en aigua, amb el cap fora de l’aigua, pateix una redistribució de la sang, produint-se una major concentració a nivell central, pel que hi ha una major quantitat de sang a nivell toràcic.

En l’aigua, a igual intensitat de treball, hi ha una freqüència cardíaca de 10-15 batecs menys que en terra ferma.

Efectes sobre Altres Sistemes

Sistema Respiratori

Pels mateixos principis descrits anteriorment (pressió hidrostàtica i augment del volum sanguini a nivell toràcic) es produeixen una sèrie d’adaptacions en el sistema respiratori: hi ha una tendència a realitzar, en iguals intensitats per al mateix treball en sec, freqüències respiratòries majors.

Sistema Urinari

A nivell renal, és normal que es produeixi un augment de la diuresis (depèn de les condicions d’hidratació del cos: en subjectes ben hidratats s’arriba a triplicar la producció d’orina dins de la primera hora d’immersió) i un augment de natriuresis (eliminació de sodi a través de l’orina, màxima després de 4 hores des de la immersió).

Sistema Digestiu

Durant la immersió, la pressió gàstrica augmenta considerablement (de 5 a 20 mmHg), però no dins de l’esòfag. El canvi de gradient de pressió entre estómac i esòfag pot provocar en algunes persones un reflux gàstric amb sensació d’acidesa.

Resum dels Efectes i Adaptacions

Com a resum, l’aigua provoca els següents efectes i adaptacions en els sistemes del cos humà:

Sistema Locomotor:

• Diferent model de reclutament muscular
• Diferents dinàmiques dels músculs agonistes i antagonistes
• Menys càrrega osteoarticular en treball en descàrrega gravitacional
• Diferents modes de contracció
• Menor velocitat dels moviments
• Augment del subministrament de sang a nivell regional
• Diferent angle articular

Sistema Circulatori:

• Retorn venós facilitat
• Redistribució del flux sanguini
• Hipervolèmia central
• Major ompliment auricular
• Augment del volum sistòlic
• Hipertensió pulmonar

Sistema Respiratori:

• Disminució de la capacitat vital
• Disminució de la ventilació voluntària màxima
• Disminució del volum de reserva espiratori
• Disminució de la capacitat residual funcional
• Disminució del volum residual
• Major compromís dels músculs respiratoris (especialment durant l’espiració)

Sistema Urinari:

• Augment de la diuresis
• Augment de la natriuresis

En general, a igual intensitat i tipus de treball, alguns dels paràmetres fisiològics indicadors de la intensitat de l’exercici físic, com la freqüència cardíaca (FC) i el consum d’oxigen (VO2), són per norma general no tan alts en el medi aquàtic.

Com a resum, podem dir que l’ambient aquàtic, per les seves característiques i propietats, provoca efectes i adaptacions particulars en els diferents sistemes corporals, amb diferències significatives respecte al que succeeix en terra ferma. En conseqüència, és fonamental tenir en compte aquests aspectes, en relació també amb els sistemes implicats, en la construcció i realització pràctica del programa d’exercicis en l’aigua, i que sovint és necessari “familiaritzar” l’usuari, no només al nou ambient operatiu, sinó també a la modalitat i a la tipologia de moviment que es realitza en l’aigua.