Efectes Compensatoris i Privatització a l'Educació

Efectes Compensatoris

1. Inversió en professionals i incentius, i atracció del professorat més ben preparat.

2. Impuls a la integració d'escoles segregades i no segregades. (Exemples?)

3. Promoció de polítiques actives d'atracció de la demanda:

• Projectes magnet: centres estigmatitzats als quals el Consorci envia un grup d'intervenció que redissenya el projecte educatiu institucional (PEI) per a fer més atractius aquests centres. Són projectes puntuals que es fan en determinades escoles, no és una mesura a nivell municipal.
• Infraestructura.
• Activitats escolars complementàries de prestigi, etc.

4. Definició de plans de xoc en els centres segregats i avaluació continuada del seu procés d'aplicació. (Tancament de centres?)

Vouchers i Escoles Privades de Baix Cost a les Filipines

La competició i l'elecció escolar són fenòmens centrals en l'agenda educativa global, des de Catalunya fins al Sud Global. Són particularment rellevants en països amb un gran percentatge de privatització.

Les aliances publicoprivades (concertades, charter, vouchers o xecs, etc.) són les modalitats de privatització més importants en les últimes dècades (diferent de la privatització pura).

S'ha produït la consolidació de les anomenades escoles privades de baix cost (LFPS, per les seves sigles en anglès).

La competició i l'elecció escolar són realitats viscudes en contextos immediats; per això, cal utilitzar un mercat educatiu local (LEM) com a unitat d'anàlisi qualitativa. Les dinàmiques d'elecció de centre varien segons el context i la localitat, hi ha molts elements que tenen una incidència social i cultural. El coneixement de les famílies és local, per tant, el mercat educatiu també ho és.

Cal entendre quin és l'impacte de les polítiques de privatització (voucher) en les dinàmiques de competició i elecció escolar; particularment, en termes de segregació. Això es pot fer a través d'un estudi de cas: un mercat educatiu local de Manila (Filipines). Es poden plantejar preguntes de recerca com: com impacta el voucher filipí en les dinàmiques d'oferta i demanda en els mercats educatius?

La privatització és un fenomen que es dona en múltiples escales (global i local). A partir de les dimensions de provisió i finançament, és possible distingir la privatització pura (o exògena) i les aliances publicoprivades (endògenes).

Els mites de l'elecció escolar

• La informació sobre educació és universalment accessible, totes les famílies saben què és la qualitat educativa, coneixen la informació i tenen les eines per desglossar la jerga educativa per saber què necessiten.
• Les famílies trien basant-se en criteris de qualitat educativa.
• L'elecció de les famílies genera competició entre escoles. La competició és l'element central de les polítiques de quasimercat, de la privatització.
• El resultat agregat és una major 'resposta' per part de les escoles, la qual cosa facilita la innovació pedagògica (i, a nivell agregat, genera major diversificació).

La realitat de l'elecció escolar

• La informació és local, social i contextual (asimetries d'informació?). No tothom té la mateixa informació. No totes les famílies tenen mobilitat per obtenir informació.
• Les famílies trien basant-se en la proximitat social, la familiaritat social (segregació?).
• Les escoles generen nínxols de mercat (inhibició de la competició?). No totes les escoles competeixen entre elles, ja que hi ha escoles que busquen un tipus de perfil de famílies, s'especialitzen en un nínxol de mercat.
• Les respostes de les escoles sovint són respostes externes (marketing, publicitat, selecció d'alumnat) i les externes basades en l'eficiència econòmica (condicions laborals del professorat). Hi ha escoles que utilitzen com a atractiu la publicitat, inverteixen en la publicitat com a eina competidora en el mercat escolar. Però també hi ha una altra pràctica i element com és la selecció de l'alumnat, la qual no ve únicament donada per les famílies, sinó que també l'escola selecciona aquest alumnat un cop està dins i també fora.