Efectes de l'activitat física i perjudicis associats

EFECTES POSITIUS QUE ENS POT APORTAR L'ACTIVITAT FÍSICA

A NIVELL PSICOLÒGIC

• Aumenta el control personal.
• Serveix per evadir-se i distraure's dels problemes.
• Allibera de l'estrès i tensió.

A NIVELL FISIOLÒGIC

• Millora el funcionament del sistema cardíac, augmentant la eficàcia del cor, millora la resistència al treball prolongat.
• Millora el funcionament del aparell respiratori.
• Millora el metabolisme, cremant més greix, aprofitant millor l'energia, i ajudant al manteniment del pes corporal adequat.
• Millora el funcionament de l'aparell locomotor, millorant la estructura dels lligaments, articulacions i tendons, contraresta la osteoporosi.
• Augmenta la longevitat.

A NIVELL SOCIAL

• Millora i afavoreix les relacions socials (integració social).
• Posibilita conèixer a més gent (esports d'equip).
• Pertànyer a grups amb les mateixes inquietuds i aficions.

PERJUDICIS DERIVATS DE L'ACTIVITAT FÍSICA

EFECTES PSICOLÒGICS NEGATIUS

• Excés de tensió, de vegades consequència del fracàs esportiu, altres per l'excés de responsabilitat.
• Estats de frustració al no aconseguir els objectius proposats.
• Desvinculació amb l'entorn social, els amics, la família, els estudis.
• L'excés de preocupació pel pes i la figura, ens pot portar a malalties com anorèxia, bulímia, vigorèxia.

PERJUDICIS FÍSICS

La pràctica, la edat i la condició física de l'esportista.

Lesions traumàtiques:

• Fractures/fissures.
• Esquinços.
• Distensions.
• Luxacions de les articulacions.
• Contusions.
• Estiraments musculars.

Lesions per sobrecàrrega:

• Tendinitis.
• Inflamació muscular.
• Osteopatia.
• Dolor muscular.
• Desviacions de la postura.
• Inflamacions d'elements articulars.

Mesures preventives:

• La pròpia pràctica esportiva.
• L'escalfament previ a l'activitat esportiva.
• Pràctica de l'esport segons les pròpies necessitats i possibilitats.

A L'ESPORT D'ELIT

Objectiu del dopatge, seria 'l'augment del rendiment esportiu de forma artificial'. El concepte de dopatge engloba tècniques, mètodes i substàncies que representen un engany per a la competició i posen en perill la salut física i psíquica de l'esportista.

SUBSTÀNCIES

• Esteroides: Funcionen com la hormona masculina testosterona, augmentant la massa muscular i la força. Les conseqüències negatives poden ser a nivell hepàtic, cardiovascular i psicològic.
• Anabolitzants: Afavoreixen el creixement dels teixits musculars, però poden causar esterilitat, fallida renal i taquicàrdies.
• Hormona del creixement.
• Eritropoetina (EPO).

LA RESISTÈNCIA

'Capacitat de mantenir un esforç físic durant un període llarg de temps'. 'Capacitat de recuperació després d'un esforç físic'. És la qualitat física bàsica que permet progressos més ràpids. En funció del temps de duració de l'esforç, de la intensitat i de la capacitat de cada individu, es posaran en funcionament uns sistemes o altres per obtenir energia. El múscul obté l'energia en forma de ATP (adenosina trifosfat).

METABOLISME ANAERÒBIC

Aquest ATP es molt limitat i s'esgota ràpidament (als 15 segons aproximadament).

METABOLISME AERÒBIC

S'utilitza en absència d'oxigen i moltes vegades quan comença l'activitat. Aquest ATP es molt limitat i s'esgota ràpidament (als 15 segons aproximadament), la seva duració és molt curta però de gran intensitat.

METABOLISME AERÒBIC

Sempre en presència d'oxigen, les reaccions químiques alliberen energia. L'aportació necessària d'oxigen s'aconsegueix augmentant la freqüència cardíaca i respiratòria, facilitant el transport d'oxigen als músculs.