Edvard Munch: Anàlisi i Significat d'El Crit (1893)

El Crit (The Scream) d'Edvard Munch

• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionista
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Localització: Galeria Nacional (Oslo, Noruega)

Context Històric i Cultural

Munch va treballar a París a finals del segle XIX, una època caracteritzada per un conjunt de revolucions: la de 1848, el Segon Imperi, la Comuna i la Tercera República. Haussmann va dirigir canvis urbanístics creant bulevards i monuments emblemàtics.

París com a Centre Artístic

• A nivell cultural, París era el centre artístic mundial, amb el món de l'art girant al voltant dels salons.
• Es realitzaven grans exposicions anuals organitzades per acadèmies sota el patrocini del govern, on només s'exposaven les obres que havien passat una selecció oficial.
• Pren força la figura del marxant, que aconsella i dirigeix artistes i clients.
• Creix l’interès per l’art i la crítica d’obres d’art apareix a la premsa. La crítica adversa era preferible al silenci, que condemnava l’artista a l’oblit.

Descripció de l'Obra

L'obra representa un ésser humà (sense gènere definit) amb les mans al cap, emetent un crit d’angoixa que sembla transmetre’s a tot l’entorn, excepte als dos personatges que l’acompanyen.

El Protagonista i la Deformació

En primer pla, l’individu es posa les mans a la cara i emet un crit, deformant el seu rostre i la seva figura, expressant així la seva angoixa. Els trets deformats del rostre semblen haver estat inspirats per una mòmia peruana exposada al Museu de l'Home de París.

Estructura i Dualitat de Mons

El quadre s'estructura en dues parts equivalents al món real i al món de l’autor, amb la barana actuant com a separació entre les dues realitats:

1. Món Real: Situat a l’esquerra de la barana, format per línies diagonals o verticals. És on apareixen els dos personatges que acompanyen el protagonista.
2. Món de l’Artista: Situat a la dreta de la barana, representat amb línies corbes i sinuoses. Allà trobem el fiord amb unes embarcacions, la costa i el cel.

El protagonista actua com a nexe d’unió entre aquests dos mons.

Elements Tècnics

• Color: Se subordina a l’expressivitat de l’autor. S’utilitzen colors càlids (al cel i al mar) i colors foscos (a la costa i al poble). Els colors utilitzats per al món real són més apagats, però més pròxims a la realitat.
• Perspectiva: L’autor situa el protagonista en un primer pla, els seus acompanyants en un segon pla, i el fiord, les muntanyes i el cel en un tercer pla.
• Llum: Irreal. És el color qui determina les formes i l’estat anímic del protagonista. No s’utilitzen clarobscurs ni es ressegueixen les formes amb color negre.
• Temporalitat: Moment present. El personatge pateix un episodi d’angoixa, i uns minuts més tard, tot tornarà a la normalitat.

Estil: Els Inicis de l'Expressionisme

Aquesta obra pertany als inicis de l’Expressionisme, un moviment que es caracteritza pels següents punts:

1. Moviment que comença a finals del segle XIX i s'estén fins a mitjans del segle XX.
2. El positivisme del segle XIX havia esborrat el mite del progrés indefinit i la societat burgesa havia de ser el millor dels mons possibles. L’Expressionisme criticarà aquesta idea.
3. Pels expressionistes, l’obra d’art ha d’expressar un sentiment i una emoció, més que representar la realitat física de les coses.
4. En contrast amb l’Impressionisme, molt lligat a les sensacions i la visió de la realitat exterior, l’Expressionisme prioritza el món interior de l’artista.
5. Precedents de l’Expressionisme són autors com Munch, les darreres obres de Van Gogh i les pintures negres de Goya.

Significat i Funció de l'Obra

El Crit és un reflex del món interior de l’artista i ens posa en contacte amb la solitud de l’ésser humà en la societat moderna.

L'Angoixa Personal de Munch

Munch va patir una infància i joventut bastant traumàtica a causa de la mort de la seva mare (als cinc anys), la de la seva germana (als 15) i la del seu pare (als 25), tots tres per tuberculosi. Aquest conjunt de desgràcies va provocar que el pintor tingués un caràcter angoixat i insegur tota la seva vida.

L'Origen de la Inspiració

El propi Munch ens explica el perquè de la seva obra quan un dia, al capvespre, anava acompanyat de dos amics per un pont. Diu que de sobte va sentir un crit que envoltava tota la natura i que el cel es va tornar vermell, com si fos sang. En aquest moment va començar a tremolar de por. Sabem, per les característiques del paisatge, que l’escena se situa a la localitat noruega de Nodstrand.

Funció Principal

La funció principal de l'obra era alliberar la seva angoixa i patiment personal.