Educació Religiosa per a Infants: Actituds, Fira i Pregunta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,51 KB
Actituds Prereligioses en l'Educació
Les actituds prereligioses són fonamentals per al desenvolupament interior dels infants:
- Actitud de silenci: aconseguir un silenci interior a les escoles (i no de por).
- Actitud d’escolta: aprendre a escoltar el crit d’aquells que reclamen una certa atenció a partir de la mirada atenta.
- Actitud de la cura: tenir cura dels altres.
- Actitud de contemplació: les coses importants no es veuen a simple vista.
- Actitud d’admiració: aprendre a apreciar i valorar allò que som capaços de mirar i contemplar.
Treballar aquestes actituds és essencial perquè ens permet estar i ser receptius, saber aturar-nos, aprendre a escoltar i sentir els altres, i potenciar les coses més petites que Déu ens ha donat.
Una manera innovadora de treballar aquest tema és com vam fer a classe: els infants han de fer un vídeo on representin, com vulguin, les actituds. Aquesta és una bona eina perquè, a part que utilitzen les TIC per gravar i editar el vídeo (treball interdisciplinar), en la posada en comú es poden veure reflectides les diferents maneres de representar el mateix. I això és molt interessant d'ensenyar.
La Fira de les Religions: Un Projecte Innovador
La Fira de les Religions ens permet treballar i tractar temes diferents depenent dels interessos de cadascú entorn de la religió. Una manera de fer-ho pot ser que per grups cadascú decideixi el tema que més els cridi l'atenció o els atregui i investiguin sobre aquest tema. Un cop fet això, es poden reflectir els diversos treballs, per exemple, per racons, on cada grup representi visualment el tema acompanyat d’una explicació.
Temes a treballar poden ser: la Creació, les actituds, la Quaresma... tot depèn de l'edat dels infants i del que els fascini.
Així doncs, considero que treballar la Fira de les Religions és útil i innovador perquè ens permet donar protagonisme als interessos dels infants, cosa que ens permet conèixer-los, i fer-los aprendre de la resta de companys que han treballat altres temàtiques.
Pedagogia de la Pregunta en l'Educació Religiosa
Que els infants es facin preguntes ens permet conèixer què saben i què es plantegen. Com a mestres hem de donar resposta a les preguntes dels alumnes, per molt que no ho sapiguem tot (ja que no som enciclopèdies), i també hem de ser humils i dir-ho, proposar alguna idea com a resposta o una activitat de recerca per trobar-la.
Un mestre ha de tenir en compte les inquietuds dels infants, ha de potenciar actituds com la curiositat i la interpel·lació i, sobretot, sempre ha de ser explorador i formular preguntes.
Una activitat que parteix de la pregunta és la de «Què va dir i què va fer Jesús?».
A més, aquest aspecte es pot relacionar amb el principi hermenèutic. En les etapes del procediment es parteix d'una situació concreta, és a dir, del fet. A partir d'aquí ens formulem la pregunta de per què passa alguna cosa en concret. S'analitza i es fa el treball de recerca sobre aquesta, fins que es troba la resposta i s'interpreta. S'utilitzen diferents elements significatius i ens permet pensar com i què cal afrontar, cosa que és fonamental per preparar els infants per a la vida adulta.
Per concloure, treballar aquest darrer aspecte ens permet fomentar el pensament religiós, valorar la intuïció, guiar cap a la recerca i propiciar el diàleg.