Educació: procés, manipulació i aprenentatge

L'educació és un procés optimitzador i intencional

Vinculat a una fi valuosa, essencial per a la pervivència de la societat i de la cultura, que basta tota la vida de l'ésser humà. Aquest procés busca, des del respecte a la llibertat i dignitat de la persona, a través de la influència i el contacte humà i d'accions desenvolupades pel propi subjecte o per uns altres el ple desenvolupament del coneixement, formant esquemes conceptuals propis, l'apropiació de maneres de fer, d'habilitats i procediments, el desenvolupament afectiu-emocional, així com la incorporació pràctica, o apropiació personal d'actituds, valors i normes morals, que regeixen el comportament.

MANIPULACIÓ I L'ADOCTRINAMENT NO SÓN PROCESSOS EDUCATIUS

En primer lloc, he de dir que una de les parts importants de la definició d'educar, és en efecte, pretendre l'autorealització de l'educat tenint en compte la llibertat, el respecte i la dignitat de la persona.

D'aquesta manera, la manipulació és un procés intencional en el qual s'intenta provocar o evitar una acció o actitud. Afectant als sentiments i actituds. Imposant la seva opinió i no deixant marge per a qualsevol altra. Fent la teoria al seu favor.

Adoctrinament és un procés mitjançant el qual es tracta de implantar les pròpies conviccions, fent d'elles úniques e irrevocables.

Aquestes persones defenen els seus ideals i oculten informació, podriem dir que és un procés d'influència ja que intenta ensenyar el que ell pensa tal qual sense deixar reflexionar.

Per tant, podem dir que aquests dos processos són instrutius però no educatius ja que no tenen en compte la llibertat de pensament de cada individu, oculten informació i intenten manipular-la.

RELACIÓ ENTRE EDUCACIÓ, ENSENYAMENT I APRENENTATGE

Aquests tres conceptes pertanyen a la mateixa red nomològica, no obstant, hi ha que diferenciar-los. El concepte d'educació engloba el d'ensenyament i aprenentatge ja que són una procés o forma per d'educar.

L'activitat d'ensenyar, definida com a procés mitjançant el qual es transmeten coneixements especials o generals sobre un tema, estan inevitablement units als processos d'aprenentatge que seguint les seues indicacions segueixen els educats. D'aquesta manera, darrere d'un procés d'ensenyament hi ha un d'aprenentatge en el qual s'interioritza la informació rebuda i es converteix en coneixements útils.

Podriem dir que l'ensenyament és educatiu quan s'hi mostra una informació, es presenten uns objectius i es deixa reflexionar.

No obstant, no hi ha que confondre ja que tot ensenyament no és educatiu. L'educació va més enllà d'una instrucció. Si ens ensenyen una cosa dolenta aquesta no seria educativa.

L'aprenentatge per l'altre costat és l'adquisició o millorament d'habilitats o actituds i aquests, també poden ser educatius o no.

En conclusió, hi ha diferents maneres tant d'aprendre com d'ensenyar, de la mateixa manera que poden ser correctes o no.

EDUCABILITAT I EDUCATIVITAT

L'educabilitat es defineix com la qualitat o plasticitat humana, és a dir, el conjunt de disposicions o capacitats que permeten a una persona rebre influències per construir el seu propi coneixement i que tenen com a límit el temps (edat), la pròpia naturalesa humana (psicobiològica) i el context social en el qual es troben.

L'educativitat és la capacitat d'influir decisivament positiva i efectivament, des de fora al procés de formació personal, en conclusió, aptitud per educar.

Aquests dos conceptes estan interrelacionats ja que l'educabilitat té a veure en la capacitat i voluntat d'una persona per educar-se o aprendre, de ser influenciat de bona manera per un altre i l'educativitat són les capacitats per facilitar, recolzar i col·laborar en l'educació d'un altre.

QUÈ FA POSSIBLE L'EDUCABILITAT

L'ésser humà està sotmès a una societat amb unes certes normes que es tenen que inculcar i educar, context, ja sigui per exemple una guerra o viure com rics. Seguidament la cognició, la facultat del ser viu per processar la informació a partir de la percepció. Quan més aprenem, més interacció entre neurones i per tant més activitat, i la voluntat.

Finalment el grau d'educabilitat depèn de les capacitats de processament informacional de cada ésser humà.

QUALITATS QUE DEFINEIXEN UN BON EDUCADOR

• Físiques: tenir una bona salut
• Psicològiques: Un educador té un desgast emocional. Han d'acceptar totes les situacions amb optimisme i comprensió al mateix temps sent flexibles en cada situació.
• Intel·lectuals: capacitat per sensibilitzar o empatitzar amb els educats i per tant, que siguin intel·ligents alhora de ser flexibles en cada situació i prendre decisions.
• Estètiques: tenir honradesa, sinceritat, justícia i independència davant els problemes i el més important respecte.
• Estètiques: desenvolupament de la sensibilitat cap allò bell, l'ordre i bon gust del llenguatge i gestos per poder entendre a tots els educats.

DRETS DE L'EDUCAT

• Principi de l'activitat: Es desenvolupa per la seua pròpia acció i a través de elles es desenvolupa les capacitats, construint una personalitat pròpia.
• Llibertat responsable: individu lliure, responsable dels seus actes
• Autonomia: realització personal, determinació i responsabilitat
• Singularitat: caracter peculiar de cada ser humà
• Principi d'obertura: viure és conviure
• Principi de totalitat: persona com un tot

EFECTE PIGMALIÓ: ROSENTHAL Y JACBOSON 1968

Les expectatives d'un èxit poden portar a causar-lo. Les expectatives que tenim sobre algú poden convertir-se en profecies que s'autocompleixen.

CLIMA, RETROALIMENTACIÓ, INPUT (AJUDA TRADUIDA EN INFORMACIÓ QUE PROPORCIONA EL PROFESSOR) OUTPUT (VALORACIÓ DEL RENDIMENT O RESULTATS.

CARACTERÍSTIQUES D'UN BON EDUCADOR

• Delimitació de l'àmbit específic d'actuació: una de les més importants per a mi, és tractar de veure la funció que tenim de fer en cada cas, sense sobrepasar el límit de la llibertat de l'educat, deixant que decideixi per ell mateix i fer funció de recolzament excepte en casos extrems
• Preparació específica: habilitats per fer la feina d'educador
• Compromís d'actualització
• Drets socials saber-los i complir-los.
• Autonomia en l'acció saber la responsabilitat que té.
• Compromís ètic, cert codi ètic, tenir uns valors interioritzats.

Àmbits: Grans àmbits, educació especialitzada, animació sociocultural i educació a persones adultes.

Àmbits d'intervenció, sociocultural intersecció sociolaboral gestió i difusió cultural, cooperació per al desenvolupament, tercera edat, adults marginació, delinqüència menors persones discriminades. ESPAIS EMMERGENTS: immigració mediació social i familiar, acollida adopció dona, contextos d'intervenció de pràctica, adults majors toxicomania menors...

APRENENTATGE SITUAT I VIRTUTS

És un procés únic, matitzat per la experiència personal que es fa evident al llenguatge, en les nostres decisions i pensaments i sobretot en l'estil de la interacció que construïm amb els altres.

Per a mi, aquest aprenentatge facilita la formació de competències en els estudiants, degut a que crea oportunitat de prendre decisions per ells mateixos, incentiva en el treball d'equip i cooperació i en els projectes orientats a problemes que necessiten l'aplicació anàlisi resum aplicació relacions i vinculacions.

Per tant, l'aprenentatge situat i els seus beneficis són a part de en les aules en els treballs en equip sense organització social prèvia com els aprenentatges virtuals. Gran importància que està adquirint en la dimensió social en la construcció del coneixement i valors dels sabers significatius.