Educació Inclusiva: Valoració Psicopedagògica, NESE i Recursos Essencials

Valoració Psicopedagògica: Clau per a l'Educació Inclusiva

La valoració psicopedagògica és un procés clau dins el sistema educatiu inclusiu perquè permet entendre què necessita un alumne per poder aprendre i participar en condicions d’igualtat. Aquesta valoració no és només un diagnòstic, és una mirada integral que recull informació sobre l’alumne, la seva família, el context escolar i social, i es fa en equip: el tutor, el mestre de suport, el psicopedagog i altres professionals com l’EAP.

Objectius de la Valoració Psicopedagògica

• Detectar barreres i fortaleses en l’aprenentatge i la participació.
• Definir suports i mesures educatives necessàries (materials, metodologies, recursos humans...).

Parts de la Valoració Psicopedagògica

1. Estat actual:
   • Alumne: nivell competencial, emocions, autonomia, relacions...
   • Aula i escola: metodologia, recursos, clima d’aula...
   • Família: vincles, expectatives, organització familiar (s’analitza sovint mitjançant un genograma).
2. Perspectiva de futur: Mesures i suports concrets que caldria aplicar: PI, recursos materials, suport específic...

Instruments Utilitzats en la Valoració

• Observació directa dins l’aula o en activitats concretes.
• Entrevistes (família, mestres, alumne).
• Proves estandarditzades o tests projectius (com el dibuix de la família, l’arbre...).

Aquesta valoració no és fixa: es revisa periòdicament (cada 2 anys o quan hi ha canvis importants). És el pas previ per elaborar un PI, on es concreta l’adaptació del currículum, l’organització i els recursos.

La valoració psicopedagògica és, en definitiva, una eina per garantir que cap alumne quedi enrere i que tots rebin el suport necessari per assolir els seus objectius educatius.

Escola Selectiva vs. Escola Inclusiva: Models Educatius

L’escola selectiva i l’escola inclusiva representen dues maneres molt diferents d’entendre l’educació.

El Model d'Escola Selectiva

L’escola selectiva parteix d’un model antic que considera que l’alumnat ha d’adaptar-se al sistema educatiu, i no al revés. Es basa en la idea que només alguns alumnes poden tenir èxit, generalment aquells amb bon QI o capacitats cognitives destacades. Això es reflecteix en una metodologia magistral, on tots aprenen el mateix i de la mateixa manera, sense tenir en compte les seves necessitats individuals. Aquest model etiqueta, separa i sovint genera desigualtats.

El Model d'Escola Inclusiva

En canvi, l’escola inclusiva és un model modern, basat en els drets humans, que defensa que tots els alumnes poden aprendre si se’ls ofereix el suport adequat. Aquí, la diversitat no es veu com un problema, sinó com una riquesa que enriqueix les experiències d’aula. El mestre s’adapta a l’alumne, fa servir metodologies diverses (treball cooperatiu, codocència, materials adaptats), i l’objectiu no és que tots arribin al mateix lloc, sinó que cadascú pugui progressar segons les seves capacitats.

Escolarització Compartida: Suport Especialitzat

L’escolarització compartida és una modalitat en què l’alumne assisteix a dos centres educatius: un centre ordinari i un centre d’educació especial. Aquesta fórmula permet que l’alumne pugui beneficiar-se dels recursos i professionals especialitzats, però també mantenir vincles i aprenentatge amb el grup classe ordinari. Aquest model és especialment útil per a alumnes amb necessitats molt específiques, però que encara poden participar en algunes activitats amb la resta. El servei que s’encarrega de coordinar aquesta escolarització és el CEEPSIR, que treballa amb l’escola ordinària per adaptar recursos i metodologies.

Mesures Educatives per a la Diversitat

L'educació inclusiva es basa en l'aplicació de diferents tipus de mesures:

Mesures Universals

Són aquelles que s’apliquen a tot l’alumnat. Inclouen estratègies que milloren la qualitat de l’ensenyament per a tothom, com ara:

• Treball cooperatiu
• Codocència (dos mestres a l’aula)
• Agrupaments flexibles
• DUA (Disseny Universal d'Aprenentatge)

Mesures Addicionals

Són suports temporals, dirigits a alumnes que presenten dificultats puntuals. Per exemple:

• Aula d’acollida per a alumnes nouvinguts
• Suport de mestre de reforç (SEP)
• Adaptació temporal de materials o avaluació

Mesures Intensives

Són suports permanents i especialitzats, per a alumnes amb NESE més greus. Per exemple:

• Materials en braille
• Pictogrames
• Comunicadors

La Diversitat en l'Educació: Un Concepte Clau

La diversitat és un concepte clau en l’educació actual. Fa referència al conjunt de diferències entre les persones, tant a nivell físic com cognitiu, emocional, cultural, social o lingüístic. Vol dir que cada alumne és únic, amb la seva manera de pensar, aprendre i relacionar-se.

Abans es considerava que els alumnes "diferents" eren els que tenien alguna discapacitat o dificultat, però actualment es reconeix que tots som diferents, i per tant la diversitat no és l’excepció, sinó la norma.

Entendre la diversitat implica respectar i adaptar-se a cada alumne, i això vol dir tenir una escola flexible, oberta i inclusiva. Un alumne amb altes capacitats, amb dislèxia o amb TEA, no són menys capaços d’aprendre, sinó que necessiten altres formes de suport per fer-ho.

Per tant, el repte de l’escola no és uniformar, sinó diversificar les respostes per arribar a tothom.

Recursos i Serveis de Suport Educatiu

CRP

Equips formats per mestres que assessoren el professorat per a la millora educativa (ofereixen materials).

ELIC

Equips que assessoren el professorat en la competència lingüística de tot l’alumnat en general, i especialment els alumnes nouvinguts.

EAP

Fa els diagnòstics de NESE i un acompanyament a les escoles.

CREDV

Són mestres itinerants que van a les escoles a oferir suport i adaptar els materials a alumnes amb ceguesa.

CREDA

Mestres itinerants que van a les escoles a donar suport a alumnes sords, amb restes auditives o problemes de llenguatge.

UTAC

Dona suport als alumnes que tenen problemes de comunicació (paràlisi cerebral).

CDIAP

Centre de referència per a escoles bressol i segon cicle d’infantil.

CAD

És on es fan els certificats i s’ofereix informació al respecte.

EBASP

Ajuda a les famílies que estan en risc alt d’exclusió social (es fa un seguiment i control).

EAIA

Avalua si l’infant pot seguir al nucli familiar o s’ha de treure.

CRAE

Centre Residencial d’Acció Educativa. Hi poden viure alumnes de 0 a 18 anys.

CSMIJ

Atén alumnes que presenten algun trastorn mental, afectiu o emocional (ex. TCA).

URPI

Unitat de Referència per a Psiquiatria Infantil i Juvenil: Unitat d'hospitalització.

CEEPSIR

Professionals de l'escolarització compartida.

Necessitats Educatives: De Generals a Específiques (NESE)

Què és una Necessitat Educativa?

El concepte de necessitat educativa fa referència a tot allò que una persona necessita per arribar a ser autònoma i estar ben integrada a la societat. Això inclou coneixements, habilitats, actituds i valors. Tots els alumnes tenen necessitats educatives, perquè tots estem aprenent contínuament i som diferents.

Alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE)

Ara bé, hi ha alumnes que, per diverses raons, necessiten suports més concrets i personalitzats. Aquests són els que anomenem alumnes amb NESE. Aquestes necessitats poden ser temporals, com en el cas d’un alumne nouvingut que encara no domina la llengua, o permanents, com en el cas d’una persona amb discapacitat visual, auditiva o amb TEA.

Les NESE no defineixen l’alumne, sinó que posen el focus en el suport que necessita per aprendre en igualtat de condicions. Això vol dir que la mirada s’ha desplaçat: abans es preguntava “què té aquest alumne?”, però ara ens preguntem “què necessita per poder aprendre i participar com la resta?”

Així, el concepte de NESE s’inscriu dins del model inclusiu d’escola, que reconeix que les dificultats no són només individuals, sinó que també poden venir de l’estructura de l’escola o del context social.

El Pla Individualitzat (PI): Resposta Educativa Personalitzada

El PI és un document prescriptiu que recull les necessitats específiques d’un alumne amb NESE i les accions concretes que es duran a terme per donar-li una resposta educativa personalitzada.

Contingut del Pla Individualitzat

El PI inclou:

• Dades personals i curs.
• Resum de la valoració psicopedagògica.
• Mesures i suports.
• Objectius educatius adaptats.

Principis Clau de l'Escola Inclusiva

Una escola inclusiva és aquella que no exclou ningú, que valora la diferència com una riquesa i que adapta tot el que sigui necessari perquè tots els alumnes, amb o sense dificultats, puguin aprendre junts. Per aconseguir-ho, es basa en 4 principis:

Normalització

Vol dir que els alumnes amb necessitats especials han de tenir una vida escolar tan normal com sigui possible, compartint espais, activitats i rutines amb la resta. Per exemple, tenir rampes o ascensors no és un privilegi, sinó una condició necessària per a la igualtat.

Personalització

Cada alumne aprèn d’una manera diferent, i per això s’han d’adaptar els continguts, els materials i les metodologies. És important que l’ensenyament sigui flexible i es pugui ajustar a les seves capacitats i estils d’aprenentatge. Un exemple seria utilitzar pictogrames amb un alumne amb TEA.

Inclusió (Presència, Participació i Progrés)

No n’hi ha prou amb que l’alumne estigui físicament a l’aula (presència), sinó que ha de participar activament en les activitats i tenir possibilitats reals de progressar. Això implica ajustar la manera d’ensenyar i donar suport emocional i acadèmic.

Sectorització

Fa referència a que l’alumne ha de tenir accés als serveis que necessiti dins o fora de l’escola. Aquests poden ser professionals com logopedes, psicopedagogs, UTAC, ONCE, entre d'altres. L’escola no pot fer-ho tot sola, cal una xarxa de suport coordinada.