Educació inclusiva: aprenentatges, DUA i docència compartida

El meu aprenentatge sobre l'educació inclusiva

Al llarg d’aquesta assignatura he entès que parlar d’educació inclusiva no és només parlar de recursos o suports concrets, sinó d’un canvi profund en la manera d’entendre l’escola i l’alumnat. Al principi, associava la inclusió sobretot al fet que tots els infants poguessin estar a l’aula ordinària. Ara he après que això és insuficient si no es garanteix que tots puguin participar activament, aprendre i progressar segons les seves possibilitats. L’educació inclusiva implica assumir que la diversitat és la norma i no l’excepció, i que és el sistema educatiu qui s’ha d’adaptar a aquesta realitat.

Marc legislatiu: Decret 150/2017

Aquest canvi de mirada queda clarament reflectit en el Decret 150/2017, que he entès com el marc que dona sentit a tot el que hem treballat. El decret no parla només de mesures puntuals, sinó d’un model educatiu basat en la igualtat d’oportunitats, la normalització i l’atenció personalitzada. A més, posa molt d’èmfasi en la corresponsabilitat, fet que m’ha ajudat a comprendre que la inclusió no depèn només del docent a l’aula, sinó del treball conjunt entre centres, famílies, serveis educatius i administració.

Barreres a l'aprenentatge i la participació

Un dels conceptes que més m’ha fet canviar la manera de pensar és el de barreres a l’aprenentatge i la participació. He après que moltes dificultats que atribuïm als infants no tenen el seu origen en ells, sinó en l’entorn: en la manera com organitzem l’aula, en les metodologies que utilitzem o en el context social i econòmic en què viuen. Les xerrades sobre pobresa infantil m’han ajudat a entendre fins a quin punt la vulnerabilitat condiciona les oportunitats educatives i com l’escola pot acabar reproduint desigualtats si no té una mirada inclusiva.

Disseny Universal d'Aprenentatge (DUA)

En aquest sentit, el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) m’ha semblat una eina clau per donar resposta a aquesta diversitat. He entès el DUA com una manera de planificar pensant des del principi en tots els alumnes, oferint diferents formes de motivar-los, de presentar la informació i de permetre’ls expressar el que han après. Això m’ha fet veure que, com més mesures universals incorporem, menys alumnes se senten exclosos. El DUA no elimina la necessitat de suports específics, però sí que redueix moltes barreres abans que apareguin.

Docència compartida com a estratègia inclusiva

Un altre aprenentatge important ha estat la docència compartida. A través dels diferents models que hem treballat, he entès que tenir dos professionals a l’aula no és només una qüestió de suport, sinó una estratègia inclusiva que permet atendre millor la diversitat sense separar l’alumnat. A més, m’ha fet veure que la inclusió també implica aprendre entre docents, compartir mirades i revisar la pròpia pràctica, cosa que difícilment es pot fer de manera individual.

Xarxa de serveis i atenció primerenca

També he comprès que l’escola inclusiva no pot funcionar sense una bona xarxa de serveis. El paper del CDIAP, del CREDA i de l’EAP m’ha ajudat a entendre la importància de la detecció precoç, l’acompanyament a les famílies i la coordinació entre professionals. Especialment rellevant m’ha semblat l’atenció primerenca, ja que intervenir des dels primers anys pot marcar una gran diferència en el desenvolupament i el futur educatiu dels infants. Aquesta mirada global reforça la idea que cal treballar amb l’infant, però també amb la família i l’entorn.

Jornades inclusives i testimonis

Les jornades inclusives i els testimonis han estat especialment significatius perquè han posat cara i emoció a tot allò que hem après teòricament. Històries com la de l’Adrià m’han fet reflexionar sobre l’impacte real de les etiquetes, del bullying i de la manca de suport per part del sistema educatiu. Alhora, també m’han fet veure el potencial transformador que té una educació basada en el vincle, el respecte i les expectatives positives.

Principals aprenentatges

• La inclusió és un canvi de mirada que implica adaptar el sistema educatiu a la diversitat.
• El DUA és una estratègia preventiva que facilita la participació de tots.
• La docència compartida i la coordinació entre professionals enriqueixen la resposta educativa.
• La xarxa de serveis i l’atenció primerenca són essencials per prevenir desigualtats.
• Les experiències vitals recorden la necessitat d’una educació basada en el respecte i el vincle.

Conclusió

En conclusió, aquest recorregut m’ha permès entendre que l’educació inclusiva no és un objectiu que s’assoleixi d’un dia per l’altre, sinó un procés constant de revisió i millora. Tot i les barreres existents, crec que avançar cap a una escola per a tothom és una responsabilitat col·lectiva i un compromís ètic. Com a futur/a docent, aquest aprenentatge m’interpel·la a tenir una mirada crítica, reflexiva i compromesa amb la construcció d’un sistema educatiu més just i equitatiu.