L'Educació durant el Franquisme: Evolució i Característiques (1936-1975)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
L'Orientació Totalitària de l'Educació (1936-1945)
L'orientació política d'aquest període es caracteritza per: antiparlamentarisme, antiliberalisme, partit únic, concentració dels poders en el líder, control absolut dels mitjans de comunicació, glorificació del cap d'Estat i exaltació nacionalista.
La formació de l'"home nou" va conduir a una nova pedagogia, unidimensional i presidida per valors d'autoritat, jerarquia, ordre, disciplina i aristocratisme.
El currículum es basava en una cultura clàssica i humanista (grec i llatí al llarg dels set anys de batxillerat), acompanyada de l'ensenyament de la religió catòlica i un enfocament nacionalista que l'impregnava totalment.
La Falange Española va aconseguir que l'Església catòlica estigués subordinada als seus ideals. Així, el rector, a més de catedràtic, havia de ser militant de Falange Española Tradicionalista.
L'afebliment de les potències de l'Eix va fer que el franquisme cerqués més suport en l'Església. Així, la Llei de 17 de juliol de 1945 –sobre educació primària– va atorgar un predomini eclesiàstic en l'ensenyament.
Autoritarisme Polític i Educació (1945-1962)
En l'àmbit educatiu, es va produir un reforçament dels valors religiosos tradicionals i, òbviament, un afebliment progressiu de les concepcions més estatistes, anticlericals i nacionalistes.
Així, l'Església espanyola es va col·locar en una situació privilegiada.
Es va identificar la nació espanyola amb la nació catòlica. Aquest va ser el triomf del nacionalcatolicisme i el principi de subsidiarietat, que es va convertir en el puntal de la nova política educativa.
La confessionalitat de l'ensenyament es va afermar amb el Concordat entre la Santa Seu i l'Estat espanyol signat l'any 1953.
La reforma de l'ensenyament mitjà de 1953 va suposar el començament d'un enfocament dels problemes de l'educació més tecnicopedagògic, lluny de l'exaltació dels primers anys del franquisme. Aquesta llei va dividir el Batxillerat en dos períodes: elemental i superior.
Dictadura de Desenvolupament (1962-1975)
Reformes Educatives Clau
- Escolarització obligatòria fins als catorze anys.
- 1965: Reforma de l'ensenyament primari i exigència del títol de Batxillerat per entrar a l'Escola Normal.
- Llei de 8 d'abril de 1967: Unificació del batxillerat elemental i el batxillerat laboral.
La Reforma de 1970: Llei Villar i el Llibre Blanc
Aquesta llei, qualificada de tecnocràtica, es va caracteritzar per:
- Un sentit de l'eficiència i la consideració de l'educació com una inversió.
- La seva connexió amb el mercat del treball i la relació de l'educació amb el món del desenvolupament econòmic.
- L'apel·lació al principi d'igualtat d'oportunitats.
- La modernització dels ensenyaments i la pretensió d'introduir mètodes didàctics.
- El perfeccionament del professorat.