Educació i Economia: Impacte en Creixement, Salaris i Desigualtat

Educació i Creixement Econòmic

Perspectives Teòriques

• Neoclàssica: El creixement implica benestar i busca la generació de riquesa.
• Neokeynesiana: El creixement és la condició per a la redistribució de béns.
• Marxista: El creixement és una condició implícita del capitalisme, amb un salt important des del mercantilisme i la Revolució Industrial.

Determinants del Creixement

• Factors de producció: Treball i capital.
• Factors econòmics: Obertura/tancament de mercats.
• Innovació tecnològica: Guanys segons la inversió.
• Factors institucionals: Dret de propietat.
• Factors polítics: Colonització, repressió econòmica.
• Educació/Capital humà: Inversió en educació.
  • Anys d'escolarització.
  • Nivell d'escolarització (primària-superior).
  • Tipus d'escolarització (acadèmica-professional).
  • Habilitats cognitives (knowledge capital).
  • Avaluacions i tests de competències (PISA).
  • Qualitat de les escoles.

Anàlisi Empírica

• Coeficient de Pearson (0-1).
• R² de correlació (-1-1).

Derivades Polítiques

• Causalitat inversa: Inversió de la causa-efecte.
• Exemples: Relació renda-educació, poc impacte de l'augment de la despesa en el rendiment, diferències entre països, cicles econòmics, expansió educativa al marge del creixement.

Propostes

• Neoclàssica: Gestió de cicles econòmics, augment del tipus d'interès, més recursos al sector privat.
• Neokeynesiana: Augment d'impostos progressius per a una major capacitat econòmica.
• Marxista: Canvis per a reduir la corrupció i plans quinquenals.

Consideracions Finals

• El PIB no mesura intangibles com el treball domèstic. Alternatives: Índex de Desenvolupament Humà (IDH).
• Creixement limitat, sostenible i decreixement.

Educació, Productivitat i Salari

Antecedents a la Teoria del Capital Humà

• La capacitat productiva com a factor de riquesa.
• Formació = Capital humà.
• L'educació com a inversió amb retorn econòmic.

La Teoria del Capital Humà

Fonaments

• Capacitats adquirides, no innates.
• Entorns d'aprenentatge diversos.
• Educació formal institucionalitzada.

Idea Principal

L'educació és una inversió per incrementar les habilitats productives.

Definició com a Regressió Lineal

1. A més formació, més salari.
2. Salari mínim per a persones sense formació.
3. L'experiència genera capital.
4. Rendiment decreixent.

Taxa de Rendiment

• d/c = (1 + r)^n, on n = anys de formació.
• Racionalitat individual: Invertir si r > 0.
• Racionalitat col·lectiva: Més despesa pública si hi ha més rendiment, salaris i ingressos fiscals.

Depreciació del Capital Humà

• Depreciació cognitiva: Pèrdua de capacitats amb l'edat.
• Depreciació substantiva: Coneixements obsolets.
• Reinversió: Reciclatge.

Crítiques a la Teoria del Capital Humà

• Teoria del filtre: L'educació com a mecanisme de selecció.
• Teoria de les cues: Salari depen del lloc de treball i sobrequalificació.
• Teoria de la segmentació:
  • Mercat intern de treball.
  • Mercat de treball segmentat (primari superior, primari inferior, secundari).
• L'escola radical o marxista: Perspectiva conflictivista.
• Principi de correspondència: Teoria de la socialització.
• Falsa meritocràcia: Relació salari-educació ve de l'origen social.

Teories i Debats

• Capital humà: Hegemonia política i acadèmica, non-cognitive skills, beneficis no monetaris, equitat.
• Institucionalisme: Senyals en competències no escolars, canvi de fordista a postfordista.
• Marxisme: Desprestigi polític i acadèmic, desigualtats.
• Feminisme: Concepció androcèntrica, treball domèstic i economia de les cures.

Desigualtats Econòmiques i Educatives

Desigualtats Econòmiques i Socials

• Desigualtat de capital econòmic:
  • Rendes: Salari, ingressos, salari social.
  • Patrimoni: Propietat mobiliària i immobiliària.
• Relació entre desigualtat econòmica i altres desigualtats (prestigi, accés a recursos, capital cultural, accés/rendiment educatiu).

Desigualtats Econòmiques i Educació

• Educació 0-3: Millor rendiment amb inversió primerenca.
• Ensenyament obligatori: Baix rendiment i repetició de curs.
• Postobligatori: Influència del capital econòmic familiar, abandonament escolar.
• Universitat: Costos directes, indirectes i d'oportunitat, efecte titulació, creixement d'universitats privades.
• Educació no formal: Desigualtats en el lleure de pagament, capital social.

Transformacions Econòmiques i el Sistema Educatiu

Transformacions Econòmiques

• Canvi de paradigma: Capitalisme industrial a postindustrial.
• De fordista a postfordista: Big data, automatització, societat del coneixement, digitalització, outsourcing.
• Globalització: Mobilitat de capital, deslocalització.
• Terciarització, economia del benestar, indústries creatives.
• Sharing economy i economia de plataformes.
• Economia de prosumidors.
• Noves monedes i sistemes de pagament.
• Economia sostenible.

Transformacions en l'Adquisició de Competències

Capitalisme Fordista

• Estabilitat i predictibilitat.
• Vincle amb l'educació formal i qualificacions.
• Linealitat aprenentatge-aplicació.
• Competències generals i tècniques.

Capitalisme Postfordista

• Caducitat de sabers i imprevisibilitat.
• Educació formal, no formal i informal.
• Individualització de relacions laborals.
• Life long learning.
• Competències bàsiques.

Canvis en el Mercat de Treball

• Indústria 4.0, IA, 3D, RV.
• Desaparició d'ocupacions rutinàries i de coneixement.
• Creació d'ocupació TIC i serveis personals.
• Canvis en les competències.

Demandes i Respostes del Sistema Educatiu

Perspectiva Adequacionista

• Escola com a proveïdora de competències.
• Capital humà, sobreeducació i sobreocupació.
• Marxisme: Escola-fàbrica.

Límits de la Perspectiva Adequacionista

• Incertesa de competències futures.
• Instruments de mesura poc precisos.
• Dificultats per a la planificació educativa.

Més enllà de l'Adequacionisme: Autonomia Relativa

• Dinàmiques del sistema educatiu.
• Lògica a llarg/curt termini.
• Acció individual agregada.
• Acció col·lectiva.
• Acció institucional.
• Espais interfície.
• Formació professional.

Conclusions i Reptes

• Gestionar el canvi tecnològic (nou luddisme, bretxa digital, regulació).
• Gestionar el canvi social (renda garantida, repartir treball, redistribució de temps).
• Respostes educatives (bombolla humanista, digitalització, adaptació de competències, escola postfordista, FP).

FP com a Interfície entre Educació i Mercat de Treball

Funcions de la FP

• Social: Equitat, segona oportunitat, reorientació.
• Educativa: Construcció d'itineraris.
• Econòmica: Adequació a les demandes empresarials.

Dilemes de la FP

• Integració de subsistemes.
• Formació genèrica vs especialitzada.
• Relació entre formació inicial i contínua.
• Prestigi, demanda i orientació.
• Biaix de gènere.

L'Entramat Institucional

• Administració central: Ministeri d'Educació i FP, Ministeri de Treball, INCUAL, Consell General de FP.
• Administració autonòmica: Departament d'Educació, SOC, Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, Consell de Formació i Qualificació Professionals.
• Administració local: Fòrum de les Ciutats amb Consell d'FP.
• Centres de formació: Públics, privats, tercer sector, integrats, de referència, sectorials.
• Empreses: Cambres de comerç, aliança FP dual, grans empreses, gremis.

El Finançament de l'Educació

Esforç Educatiu

• Mesura:
  • % del PIB.
  • % de la despesa total.
  • Despesa per estudiant.
  • Despesa per estudiant en relació al PIB per càpita.

Qui ha de Finançar l'Educació?

• Beneficis individuals (salaris, oportunitats, coneixement).
• Beneficis socials (creixement econòmic, participació cívica, estabilitat social).
• Béns públics.
• L'Estat com a principal actor.

Tipus d'Impostos

• Origen i destí: Generals, específics.
• Naturalesa: Progressius, regressius, proporcionals.

Qui Recapta i Qui Gasta?

• Descentralització/centralització de la recaptació i la despesa.
• Model quasi-federal a Espanya.

Distribució del Gast entre Nivells

• Increment del gast privat per part de les famílies.
• Diferències entre Espanya i Catalunya.

Mercat de Treball Docent

Mercats i Mercats de Treball Docents

• Lloc d'intercanvi de béns i serveis.
• Mercat de treball docent: Oferta (treballadors), demanda (empreses), preu (salari), condicions de treball, qualitat docent, salari uniforme, incentius.

Demanda de Docents

• Factors d'influència:
  • Salaris.
  • Preu de substituts.
  • Ingressos dels consumidors.
  • Preferències dels consumidors.
• Altres determinants:
  • Població en edat escolar.
  • Ràtio docents/estudiants.
  • Estructura del currículum.

Oferta de Docents

• Salari.
• Costos d'entrada (directes, d'oportunitat, requisits).

Planificació Educativa, Desigualtat Territorial i Segregació Escolar

Territori, Agència i Regulació

Definició de Segregació Escolar

Desequilibri en la distribució d'un grup social entre centres.

Factors de Segregació Escolar

• Segregació residencial.
• Estratègies familiars.
• Estratègies dels centres.

Actors Externs

• Segregació residencial.
• Demografia (migracions, gentrificació).
• Efecte «fugida».
• Racionalitats d'elecció de centre.

Actors Interns

• Lleis educatives.
• Regulacions de l'accés.
• Planificació educativa (construcció d'escoles, zones, distribució de NEE).

Indicadors

• Índex de Dissimilitud (0-1).

Conseqüències

• Efectes negatius sobre equitat, eficàcia, eficiència productiva i cohesió social.

Accions i Omissions

• Polítiques compensatòries i de planificació educativa.
• Mecanismes institucionals de reproducció de la segregació.

Propostes d'Intervenció

Planificació Educativa

1. Ubicació de centres i línies.
2. Gratuïtat real i qualitat.
3. Zonificació heterogènia.
4. Coresponsabilitat dels centres concertats.

Gestió de l'Accés

1. Tancament de centres segregats a la matrícula viva.
2. Evitar ampliacions de ràtio.
3. Màxim d'alumnat NESE per centre.
4. Control d'irregularitats en l'admissió.
5. Criteris d'accés (renda familiar).

Accés a la Informació

1. Reducció de les desigualtats en la informació.
2. Coneixement dels drets d'elecció de centre.

Efectes Compensatoris

1. Inversió en professionals i incentius.
2. Integració d'escoles segregades i no segregades.
3. Polítiques d'atracció de la demanda.
4. Plans de xoc en centres segregats.

Incentius Monetaris i No Monetaris

Nivell Macro vs. Micro

• Sistemes de finançament i provisió de l'educació.
• Sistemes d'incentius per a famílies, alumnes i docents.

Sistemes d'Incentius Puntuals

1. Incentius per comportament/desempenyo:
   • Orientats a estudiants, professorat o escoles.
   • Mixt.
2. Transferències de renda:
   • Condicionades (matriculació, assistència).
   • No condicionades.

Llibertat d'Elecció, Eficiència, Equitat i Cohesió Social

Esquemes de Provisió i Finançament

• Provisió: Qui proveeix.
• Finançament: Els diners.
• Provisió privada i finançament públic: Privatització.

Vouchers

• Xec per a famílies.
• Teoria del canvi: Llibertat d'elecció, competència, innovació, diversificació.
• Dissenys: Universals/enfocats, amb/sense ànim de lucre, amb/sense copagament, mateixa/diferencial suma, selecció d'alumnat.

Charter Schools

• Equipaments públics.
• Teoria del canvi: Gestió privada, qualitat, eficiència.
• Dissenys: Amb/sense ànim de lucre, independents/CMO, altes/baixes conseqüències, selecció d'alumnat.

Concertada

• Equipaments privats.
• No hi ha teoria del canvi.
• Dissenys: Copagament permès/prohibit.

Marc Analític Comprensiu

• Drets familiars vs. drets socials.
• Criteris: Llibertat d'elecció, eficiència econòmica, equitat, cohesió social.

Trade-off

• Prioritzar llibertat i eficiència a costa d'equitat i cohesió.