Educació Bilingüe i Plurilingüe: Estratègies i Competències Clau

Principis de l'Educació Bilingüe i Plurilingüe

Una de les premisses bàsiques de l’educació bilingüe i plurilingüe és que la totalitat de l’alumnat, independentment de la seva procedència geogràfica, de la seva llengua habitual i del seu entorn sociocultural, ha d’assolir els mateixos objectius en acabar l’educació obligatòria.

Es tracta, a la fi, d’adquirir competència en les llengües mitjançant el seu ús vehicular, però no de manera implícita i inconscient, sinó de manera explícita i planificada. Això implica treballar una part dels continguts de les llengües —allò que anomenem competència acadèmica— de manera conjunta entre l’àrea de llengües i les àrees no lingüístiques.

La Promoció de la L1 i la Transferència Lingüística

La investigació en programes bilingües demostra que la L1 (llengua minoritària) ha de ser promoguda a l’escola. La L2 (dominant) no se’n ressent, ja que si es treballa a partir de la L1 s’està adquirint competència lingüística, cognitiva i acadèmica d’aquesta llengua, la qual es transferirà a la L2 sense cap problema.

L'Heterogeneïtat dels Contextos d'Aplicació

Ara bé, si ens situem en la realitat dels centres, diversos factors, entre els quals el context sociolingüístic, la composició de l’alumnat i les actituds i expectatives dels pares i les mares, configuren contextos d’aplicació ben dissemblants al llarg del nostre territori. En conseqüència, aquesta heterogeneïtat de les situacions de partida fa que l’itinerari que ha de seguir cada centre per arribar als objectius proposats, iguals per a tot l’alumnat al final dels ensenyaments obligatoris, hagi de ser, també, divers.

La Competència Subjacent Comuna (CSC)

Una altra resolució del problema és treballar la competència subjacent comuna. L'exemple del cotxe il·lustra aquest concepte: si aprens a conduir en un determinat cotxe, ja saps una sèrie de coses que et seran útils quan et posis al volant d’un altre cotxe. Encara que hi pugui haver diferències (els intermitents es connecten de manera diferent o les marxes entren amb més o menys facilitat), com més cotxes diferents condueixis, més augmentarà la teva capacitat de conducció.

Requisits per a l'Adquisició Efectiva de Llengües

Aprendre llengües requereix dotar l’alumnat de:

• Temps: Oferir el major temps d’exposició possible i oportunitats d’ús en diverses situacions, tant a nivell oral com escrit.
• Models Lingüístics: Proporcionats per la interacció constant amb els docents.
• Motivació: Aconseguida mitjançant la realització d’activitats de comunicació en situacions reals.

Això implica crear un context a l’escola on l’adquisició de la llengua es faci a partir d’activitats rellevants i significatives, i en el qual el manteniment d’aquesta vingui facilitat per la necessitat del seu ús en activitats habituals i necessàries en el treball acadèmic.

Teories Clau en l'Aprenentatge Guiat

La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) de Vygotski

Vygotski, amb la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP), es refereix a l'espai o la diferència que hi ha entre les habilitats que ja posseeix el nen o la nena i el que pot arribar a aprendre a través de la guia o el suport que li pot proporcionar un adult o un parell més competent.

El Concepte de Bastida (Scaffolding)

El concepte que un adult significatiu (o un parell, com un company de classe) intervingui entre la tasca i el nen és el que es diu bastida (scaffolding), i ha estat bastant desenvolupat per Jerome Bruner.

El Rol de l'Expert (Kenneth Kaye)

Kenneth Kaye descriu com l’expert confia tasques de més responsabilitat a l’aprenent a mesura que augmenten les seves competències.

James Cummins i la Competència Subjacent Comuna

James Cummins, amb la seva teoria de la Competència Subjacent Comuna (CSC), assegura que podem augmentar la competència en una de les llengües mitjançant la instrucció directa en l’altra.