Educació a l'Antiga Roma: Humanitas i Arts Liberals

Roma: La Humanitas i les Arts Liberals

El paper històric de Roma no va consistir a crear una civilització nova, sinó a fer arrelar en el món mediterrani la civilització hel·lenística. Aquest procés va consistir en una assimilació original, fent possible una síntesi educativa coneguda amb el nom de humanitas. Aquest concepte, que pot significar l'ideal de perfecció, és el resultat de l'antiga tradició educativa romana i els ideals científics de la paideia grega.

Les Arts Liberals: Trivium i Quadrivium

La humanitas és un saber bàsic concentrat en unes disciplines que posteriorment s'anomenaran arts liberals. Les arts liberals eren les pròpies dels homes lliures (disciplines acadèmiques, oficis o professions), en oposició a les arts servils (oficis vils o mecànics) propis dels servents o esclaus. Les arts liberals són set, estructurades en dos grups:

• El Trivium, que en llatí vol dir “tres vies”, integrava les disciplines literàries que tenen a veure amb la paraula, el parlar i el discurs: Gramàtica, Dialèctica i Retòrica.
• El Quadrivium, que en llatí vol dir “quatre vies”, trobem els sabers exactes: Aritmètica, Geometria, Música i Astronomia. S'hi recollien les arts relacionades amb les matemàtiques, és a dir, amb els nombres, els angles, els astres i els tons.

Etapes de l'Educació Romana

Per dur a terme aquesta humanitas s'estructurava l'educació en les següents etapes: l'escola elemental, l'ensenyament de les arts i l'educació superior. Cap als 7 anys el nen s'iniciava en la schola primària, sota la direcció del ludus magister, encarregat d'iniciar al nen en l'escriptura, la lectura i l'aritmètica. Als 12 anys el nen accedia a l'escola del grammaticus, que tenia com a finalitat l'estudi teòric i pràctic de la llengua mitjançant textos clàssics de poetes i historiadors. La instrucció es basava en les obres dels autors grecs i llatins més destacats, a través de l'exposició oral, l'anàlisi gramatical i el comentari dels textos.

L'Oratòria i la Jurisprudència

En l'última etapa formativa, la superior, el jove s'endinsava en l'oratòria, el contingut de la qual ho omplien la història i la filosofia. Aquest estadi de l'educació quedava vetat als ciutadans de classes baixes o mitjanes. El mestre encarregat era el rhetor. L'oratòria s'amplia amb els estudis de Dret (branca autènticament romana; la juris prudens), perquè aquests permetien donar practicitat i judici als problemes quotidians. A Roma, a través de la retòrica, es pretenia l'embelliment de l'ànima dels alumnes, amb l'objectiu de conformar l'ideal d'humanitat. L'art de l'oratòria s'expressava a través de la bellesa en parlar i escriure de manera correcta.

Marc Fabi Quintilià i l'Educació Infantil

Una aportació molt remarcable és la de Marc Fabi Quintilià, important advocat romà, preceptor i estudiós de la retòrica. El seu interès per definir com havia de ser l'educació del perfecte orador el va dur a preocupar-se per l'educació en general. És interessant conèixer que algunes de les formulacions bàsiques sobre l'educació infantil ja les trobem al segle I en el pensament de Quintilià:

• Cal que l'educació comenci tan aviat com sigui possible: les experiències primerenques són determinants per a les etapes posteriors de la vida, motiu pel qual cal seleccionar les dides amb la màxima cura i iniciar l'infant en els aprenentatges bàsics en els primers anys de vida.
• Els mètodes d'ensenyament dels infants petits han de ser intuïtius i individualitzats: cal observar l'infant i oferir-li el que li resulti més adequat. Es tracta, doncs, d'un enfocament puerocèntric, és a dir, centrat en l'infant.
• El joc infantil és l'activitat principal. N'és un exemple el material didàctic que va crear Quintilià per ensenyar a llegir i escriure, que permetia la manipulació i l'observació de trencaclosques i lletres mòbils.
• Confia molt en les capacitats dels infants, de les quals destaca la memòria, la imitació i la reflexió.
• Creu que no s'han d'utilitzar els càstigs físics.