L'Educació a l'Antiga Roma: Etapes, Eines i Jornada Escolar

Ensenyament Secundari: El Ludus Grammatici

L'ensenyament secundari, conegut com a ludus grammatici, s'impartia aproximadament dels 12 als 16-17 anys. El nombre d'alumnes era més reduït i sovint només continuaven els fills de les classes benestants. Els locals eren millors, sovint sales decorades amb bustos d'escriptors famosos i amb mapes pintats a les parets. El professor d'aquesta etapa era el grammaticus, més ben considerat que el magister.

El principal objectiu era que els alumnes aprenguessin literatura i gramàtica. El grammaticus llegia textos d'escriptors grecs i llatins, en feia un comentari de forma i contingut, una crítica i una valoració global, tant del text com de l'autor. També s'ensenyaven nocions de geografia, història, astronomia, mitologia i altres matèries.

Ensenyament Superior: El Ludus Rhetoris

L'ensenyament superior, o ludus rhetoris, s'adreçava a una minoria, aproximadament dels 17 als 20 anys. Hi assistien alumnes de classe alta, interessats en la carrera política, administrativa o en l'advocacia. El professor (el rhetor) instruïa els seus alumnes en l'art de l'oratòria, mitjançant la qual aprenien a elaborar bons discursos, a còpia de llegir treballs d'oradors famosos.

També feien exercicis de declamació (discursos davant dels companys). Els discursos més coneguts eren les suasoriae (discursos retòrics que volien persuadir d'alguna cosa) i les controversiae (debats amb contingut jurídic). Un cop finalitzada aquesta etapa, l'educació dels alumnes es considerava completa. Els romans benestants enviaven els seus fills a escoles de fora d'Itàlia, on podien aprofundir els seus coneixements com a deixebles de filòsofs famosos.

Estris per Anar a l'Escola Romana

Els alumnes romans utilitzaven diversos estris per al seu aprenentatge:

• Tauletes encerades (tabellae): De forma rectangular, s'unien mitjançant anelles o cintes en llibrets de dues o tres tauletes. Gravaven les lletres i els nombres amb una mena de punxó (el stilus), que tenia un extrem punxegut per ratllar la cera i l'altre aplanat en forma d'espàtula per esborrar.
• Llibres (libri): Podien ser de dos tipus principals:
  • Volumen: Una tira d'uns vint fulls de papir, encolats l'un al costat de l'altre, que s'enrotllaven. Cada full contenia un cert nombre de línies escrites que podien llegir-se en desplegar el rotlle.
  • Codex: Un quadern de fulls de pergamí cosits en plecs, d'una manera molt semblant als nostres llibres actuals.
• Eines d'escriptura: Per escriure, s'utilitzava el càlam (el calamus), una mena de canya amb punxa, i la ploma (la penna), que se sucava en tinta negra (l'atramentum), continguda en un tinter (l'atramentarium).
• Carpetes (capsa): Per guardar i transportar tots aquests materials, els alumnes tenien una mena de cartera anomenada capsa.

La Jornada Escolar a l'Antiga Roma

La jornada escolar romana començava molt aviat al matí. Les classes se suspenien per anar a dinar i a la tarda es tornava a l'escola. El seu horari total era de sis hores diàries.

El curs començava al març. Cada set dies tenien un dia de descans que coincidia amb el del mercat setmanal. Els alumnes feien vacances d'estiu (de juny a octubre) i també se celebraven altres festes importants, com les Saturnals.