Educació a l'Antiga Grècia: Diferències entre Esparta i Atenes i la Visió de Plutarc

Diferències Clau en l'Educació: Esparta vs. Atenes

Explorem les principals disparitats en els sistemes educatius de dues de les polis gregues més influents: Esparta i Atenes.

1. Objectius Educatius: A Esparta, l'educació se centrava en la formació de guerrers i ciutadans lleials, amb un fort èmfasi en els temes bèl·lics. A Atenes, tot i que inicialment compartia l'ideal guerrer, l'evolució social va desplaçar la virtut cap a la capacitat de governar i la participació cívica.

2. Contingut del Saber: Esparta menyspreava la cultura intel·lectual, prioritzant el saber de les armes i un aprenentatge mínim. Atenes, en canvi, oferia una educació més àmplia, incloent gimnàstica, música i, posteriorment, literatura.

3. Àrees de Formació: L'educació espartana valorava la formació moral (cívica, política i militar) i la preparació física. L'educació atenenca incloïa educació física, ensenyança musical i ensenyança de les lletres.

4. Accés a l'Educació: A Esparta, el saber es prohibia a les classes baixes. A Atenes, amb la materialització de la democràcia el 462 a.C., tots els ciutadans eren considerats iguals, independentment de la seva fortuna, i l'educació era més accessible.

5. Llibertat Educativa: L'educació a Atenes era considerablement més lliure que a Esparta, tot i que l'Estat atenenc reglamentava el tipus d'educació. Per exemple, tots els nens llegien Homer.

6. La Paideia Espartana: Es basava en la formació moral i la preparació física. L'àmbit intel·lectual s'ensenyava només per "guanyar els combats parlats".

7. Rol de la Dona: A Esparta, les dones s'educaven per enfortir el seu cos per a la procreació, sovint a la palestra i en organitzacions femenines. A Atenes, l'educació de la dona estava molt menys desenvolupada i era principalment domèstica.

8. Propòsit Final: L'educació espartana buscava formar individus per a la vida militar i una comunitat homogènia. A Atenes, s'educava per formar l'home de les classes dirigents, preparant-lo per a la vida pública i el govern.

9. Divisió per Edats:

   • Esparta: 0-7 anys (criança mare), 7-12 anys (infància), 13-16 anys (infància), 17-20 anys (efebs), 20-30 anys (joventut), 30+ anys (maduresa).
   • Atenes: 0-7 anys (criança mare), 7-12 anys (escola), 12-14 anys (escola i palestra), 14-16 anys (gimnàs), 16-18 anys (efèbia, similar al servei militar), 20-50 anys (ciutadania), 50+ anys (vida diàgògica).

10. Entrenament Col·lectiu: A Esparta, a diferència d'Atenes, l'entrenament col·lectiu en l'àmbit guerrer era intens i fonamental, ja que eren els únics que es preparaven tan intensament per a la guerra.

11. Severitat i Crueltat: L'educació espartana es caracteritzava per la severitat i la crueltat. L'educació atenenca, en canvi, pretenia ser una "escola més humana, més alegre i menys rígida".

12. Resultats de l'Educació: L'educació espartana produïa éssers salvatges, brutals, silenciosos, astuts, cruels i heroics, capaços de manar i fer-se obeir. L'educació atenenca pretenia desenvolupar la capacitat de governar en els ciutadans.

13. Teòrics de l'Educació: Esparta basava la seva educació en els costums i no va tenir teòrics de l'educació. Atenes, en canvi, sí que en va tenir.

14. Classes Socials i Accés: Mentre que a Esparta el saber de les armes era l'únic que interessava i es prohibia a les classes baixes, a Atenes l'educació era per a tothom, amb variacions: els pobres s'exercitaven en l'agricultura o la indústria, i els rics en música, equitació, filosofia, caça i el gimnàs.

15. Protecció Infantil: A Atenes, es van començar a elaborar lleis que protegien els infants.

16. Rol de l'Estat: A Esparta, l'Estat era l'encarregat d'educar els ciutadans, que actuaven totalment regulats per lleis. A Atenes, l'Estat només s'encarregava de la preparació per a la guerra i per dirigir el govern.

La Visió de Plutarc sobre l'Educació

Per a Plutarc, l'educació des de petits és fonamental per a l'adquisició de la virtut i per assolir la perfecció. Aquesta perfecció s'aconsegueix treballant la naturalesa, la raó i els hàbits.

Segons Plutarc, els nens, a partir dels 7 anys, ja han de tenir un bon referent de professor o pedagog i han d'estar sota una vigilància permanent. El seu objectiu educatiu era formar homes de bé, honrats i virtuosos per assolir la felicitat.

Defensava una educació allunyada de la violència i els càstigs, on hi hagués un equilibri entre el descans i l'oci.

Com que l'educació s'impartia des de petits, en la vida dels nens hi havia tres classes d'educadors:

• Els pares: Els primers educadors, amb la màxima responsabilitat.
• Els pedagogs: Formadors de la moral.
• Els mestres: Ensenyaven les habilitats.