L'Educació Ambiental i el Pensament Crític: Guia Completa

La Declaració de Tbilisi (1977)

• Promoure la consciència i l'interès sobre la interdependència econòmica, social, política i ecològica en les zones urbanes i rurals.
• Proporcionar a tothom la possibilitat d’adquirir els coneixements, valors, actituds, l’interès actiu i les capacitats necessàries per a protegir i millorar el medi ambient.
• Crear nous models de comportament individuals, en els grups socials i en la societat en conjunt envers el medi ambient.

Objectius de l’educació ambiental

Els objectius de l’educació ambiental són:

• Consciència: Ajudar les persones i els grups socials a adquirir més sensibilitat i consciència del medi ambient en general i dels seus problemes.
• Coneixements: Ajudar les persones i els grups socials a adquirir una comprensió bàsica del funcionament del medi, com les persones interactuen amb ell i com els problemes i temes relacionats amb el medi augmenten i com poden ser resolts.
• Actituds: Ajudar les persones i els grups socials a adquirir un conjunt de valors i sentiments d’interès per al medi ambient, així com la motivació i el compromís per participar en la conservació i millora ambiental.
• Capacitats: Ajudar les persones i els grups socials a adquirir les capacitats necessàries per identificar, investigar i contribuir a la resolució dels temes i problemes ambientals.
• Participació: Ajudar les persones i els grups socials a saber conduir el coneixement i les capacitats adquirides cap a una acció positiva envers la resolució de temes i problemes ambientals.

Les esferes de la sostenibilitat

No pot haver-hi un plantejament de la sostenibilitat que no inclogui una de les tres parts que el conformen:

• Esfera de medi.
• Esfera de desenvolupament social.

El pensament crític

El pensament crític és el conjunt d’habilitats que ens ajuden a avaluar informació i opcions d’una manera sistemàtica, eficient i intencionada. A més, ens porta a planificar metòdicament i avaluar el procés del pensament, així com les implicacions de les decisions.

Tot i ser quelcom crític, també arriba a ser alguna cosa subjectiva, perquè per molt que posis en joc diversos elements neutrals, sempre acabarà sortint algun element personal. Dues crítiques no seran mai iguals.

Els 10 punts del pensament crític

Des del Consell Nacional es descomponen 10 punts del pensament crític:

1. Quin és el propòsit del meu pensament?
2. Quina qüestió concreta estic provant de respondre?
3. Des de quin punt de vista estic pensant?
4. Quina informació estic utilitzant?
5. Com estic interpretant aquesta informació?
6. Quins conceptes o idees són centrals en el meu pensament?
7. A quines conclusions estic arribant?
8. Què estic donant per suposat, quines assumpcions estic fent?
9. Si accepto les conclusions, quines són les implicacions?
10. Quines serien les conseqüències si poso els meus pensaments en acció?

Elements del pensament segons Paul i Elder (2006)

A partir d’aquests 10 punts, Paul i Elder (2006) han treballat històricament els elements que inclouen el pensament. Aquests plantegen que els elements que hauria d’incloure qualsevol forma de pensar són:

• Un pensament que inclogui implicacions i conseqüències.
• Propòsit del pensament (objectiu, meta).
• Plantejar problemes des de la perspectiva de la pregunta en qüestió (problema, assumpció).
• Plantejar suposicions (pressuposicions, el que s’accepta com a dada).
• Diversos punts de vista (marc de referència, perspectives, orientació). És bàsica i imprescindible.
• Informació (dades, fets, observacions, experiències).
• Conceptes (teories, definicions, axiomes, lleis, principis).
• Interpretació i inferència (conclusions, solucions).

Estratègies d'aprenentatge

Role-Playing

Esta actividad consiste en representar una situación de conflicto cognitivo y consensuar con el grupo una solución. Con ello, los alumnos deberán discutir cuál es la mejor solución, argumentarla, y representarla al resto de la clase para que estos puedan opinar si ellos lo hubiesen solucionado igual o de otra forma.

Debates

Se puede plantear un debate a partir de la lectura de un libro, de un artículo, de la visualización de un vídeo, de una situación conflictiva en clase, etc. El debate permite que los alumnos, después de analizar una información, argumenten la posición que han escogido.