Educació Ambiental: Clau per a la Sostenibilitat i el Futur

L’educació relativa al medi haurà de:

• Considerar el medi com un tot sota els seus aspectes naturals i els creats per l’home, tecnològics i socials (econòmics, polítics, científics, històrics, culturals, morals, estètics).
• Constituir un procés continu i permanent que caldrà que comenci en el nivell preescolar i que continuï en l’àmbit escolar i extraescolar.
• Adoptar un punt de vista interdisciplinari i fer ús dels recursos de cada disciplina, de manera que situï els problemes del medi ambient en una esfera de perspectiva global i equilibrada.
• Examinar les qüestions principals del medi des d’una òptica local, estatal, regional i internacional, a fi que els alumnes es facin una idea de les condicions ambientals que hi ha a les altres regions geogràfiques.
• Centrar-se en les situacions actuals i futures del medi, tot tenint en compte la perspectiva històrica.
• Insistir sobre la vàlua i la necessitat d’una col·laboració local, estatal i internacional, per tal de prevenir i resoldre els problemes de l’ambient.
• Estudiar sistemàticament des del punt de vista del medi els plans de desenvolupament i de creixement.
• Fer participar els alumnes en l’organització de les seves experiències d’aprenentatge i donar-los l’avinentesa de prendre’n les decisions i d’acceptar-ne les conseqüències.
• Ajudar els alumnes a identificar els símptomes i les causes reals dels problemes ambientals.
• Remarcar la complexitat de les qüestions del medi i, així, la necessitat de desenvolupar el sentit crític i les aptituds que calen per a resoldre els problemes.
• Fer servir mitjans educatius diversos i una gamma àmplia de mètodes de comunicar i d’adquirir els coneixements sobre el món de l’ambient, i parar atenció a les activitats pràctiques.

Estaven començant a sortir moviments, però en un moment d’educació i social que encara ni es contemplaven. Un moment d’eclosió va ser als anys 70, i més tard, als 80 es va formalitzar i reconèixer totes les accions que es duen a terme. Cap als anys 90 s’institucionalitza i s’incorporen programes com a seus. Als anys 2000 es maduren els programes concrets.

A Barcelona es coneix el primer cas en l’Escola del Bosc a Montjuïc al 1914, en la qual centren el coneixement en el medi des d’una corrent molt naturalista. Més endavant, surten institucions de lleure: associacions d’excursionistes.

Anys 70. Eclosió. Apareix al 1977 la primera escola de natura a nivell estatal al Montseny. Planteja quins elements educatius en l’entorn en el qual estan poden facilitar aquells usuaris que hi vagin. Es comencen a definir en paral·lel diversos documents i quaderns que es situen en la col·lecció de quaderns de pedagogia aplicada. L’any 1976 apareix el primer llibre blanc de la natura a Catalunya.

Anys 80. Es crea la societat catalana d’educació ambiental, organització de fòrums en el marc de conferències ambientals. Apareixen accions més enllà dels quaderns que ja hi havia.

En el moment en què es crea el departament de medi ambiental i habitatge de la Generalitat, totes les accions es centralitzen i, per tant, parteix la institucionalització. Comencen les proves pilots de les escoles verdes, fins als 2000 que s’institucionalitzen. També apareixen les Agendes 21, aquest és un procés voluntari que a través de l’elaboració d’un projecte es convida a iniciar un procés per implicar la comunitat educativa del centre.

Fins ara, la sostenibilitat es veia relacionada amb l’economia, però amb l’aparició dels ODS i els seus 17 objectius, s’ha obert la mirada envers la sostenibilitat i s’inclou en àmbits com l’educació. Assolir aquests objectius fins al 2030 és una meta una mica utòpica si tenim en compte la societat en la qual vivim actualment, ja que ser totalment sostenible és pràcticament impossible.