Eduard Chillida i l'Elogi de l'Aigua: Art, Gravetat i Mite de Narcís

Elogi de l'Aigua: L'Escultura Colossal de Chillida

Fitxa Tècnica de l'Escultura

Elogi de l’aigua és una obra monumental d’Eduard Chillida (Sant Sebastià, 1924-2002), realitzada l'any 1987. Es tracta d'una escultura exempta d'estil abstracte, que aborda un tema al·legòric.

• Autor: Eduard Chillida
• Any de creació: 1987
• Materials: Formigó i acer
• Mides: 7,20 x 12 x 6,5 m
• Ubicació: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona

Biografia d'Eduard Chillida: Escultor Abstracte

Eduard Chillida és considerat un dels millors escultors contemporanis. Després que una lesió al genoll trunqués la seva carrera com a futbolista, es va dedicar plenament a la seva vocació artística.

Els seus primers passos artístics van ser com a escultor, terreny que va abandonar temporalment per dedicar-se a l’arquitectura i al dibuix l'any 1947. Chillida va treballar la seva obra abstracta amb diferents materials com ara ferro, fusta, formigó, pedra i alabastre, adaptats sempre a les particularitats expressives de cadascun.

La integració harmònica de les seves obres amb l’entorn, tant en el medi natural com en l’entorn urbà, li va valdre el reconeixement artístic internacional. Per això, moltes de les seves escultures monumentals estan instal·lades a ciutats d'arreu del món. Gran part de la seva obra es conserva a la seva Casa Museu Chillida-Leku (localitat d’Hernani).

La seva gran aportació li va permetre ser mereixedor de nombrosos premis nacionals i internacionals, entre els quals destaca el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1989).

Anàlisi Formal: Gravetat i Lleugeresa

Elogi de l’aigua es compon d’una colossal estructura de formigó que pesa 54 tones, suspesa en l’aire per mitjà d'uns potents cables d’acer. A sota descansa un estany artificial amb el qual interaccionen les quatre urpes que formen els apèndixs del cos central i que convergeixen en un mateix punt, on es concentra tota la força expressiva de l’escultura.

Chillida aconsegueix que el material, limitat per la seva intrínseca realitat física, es manifesti en l’espai amb formes lliures i espontànies, que tradueixen en termes visuals les preocupacions metafísiques de l’escultor.

Endut per la seva gosadia escultòrica, aconsegueix que irrompin en l’escena dos nous protagonistes: la gravetat i l’aire. L’escultor fa que una escultura tan pesant sembli lleugera i ingràvida, com si levités en el no-res, desafiant totes les lleis de la física.

Pel que fa a l'aire, la seva presència no només embolcalla l’espai escultòric, sinó que també el converteix en una part intrínseca de l’obra, ja que sembla que l’aire és allò que aquesta gran arpa vol capturar. Consegüentment, l’escultura presenta una compenetració evident amb la natura que l’envolta i amb tot allò que conté.

Gràcies a les característiques orogràfiques de l’entorn que acull l’escultura, és possible valorar-ne la bellesa i l’espectacularitat des de punts de vista i nivells diferents.

Interpretació i Simbolisme: Aigua, Aire i Mite

Suspensa en l'aire, les urpes de l'escultura, a manera d'arpa, simulen el gest de tancar-se per capturar el buit o l'aire que l'envolta. Aquesta relació entre l’entorn i l’escultura, obsessiva en obres com La pinta del vent, és conceptualment un dels objectius de Chillida. La relació amb l’entorn reforça el significat de l’obra, alhora que la seva monumentalitat intensifica el valor estètic.

D’altra banda, el reflex de l’escultura a l’aigua duplica la seva existència, una característica que l’artista ha relacionat amb el mite de Narcís, narrat per Ovidi a Les Metamorfosis. Narcís, un jove molt bell, va rebutjar Eco i per això va ser castigat per la deessa Juno a enamorar-se de la seva pròpia imatge reflectida. La impossibilitat d’aconseguir el seu propi amor va fer que es consumís lànguidament fins a la mort.

Models i Influències Artístiques de Chillida

Chillida, forjat en la tradició basca, però de caràcter autodidacta, utilitza en les seves obres materials i tècniques pròpies de la seva terra, com la forja i el ferro, ja des de les primeres realitzacions.

Probablement, la seva breu etapa com a futbolista i els seus estudis d’arquitectura van contribuir a la integració de l’espai com a element principal de la seva escultura. Considerat el creador de l’escultura urbana, aquesta relació entre art i natura recorda el caràcter màgic i fins i tot ritual dels monuments prehistòrics.

L’artista aporta un concepte contemporani d’escultura que es relaciona amb la història de l’home des dels primers dies fins als nostres. La Casa de Chillida-Leku, prop de Sant Sebastià, amb el seu bosc d’escultures, confirma aquesta relació intrínseca entre monument i natura.