Édouard Manet: Anàlisi i Significat de Le Déjeuner sur l'herbe

Dades Bàsiques de l'Obra

• Títol: Le Déjeuner sur l’herbe
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Tema: Escena quotidiana
• Mides: 208 x 264 cm
• Escola o país: França
• Ubicació: Originalment es va presentar al Salon des Refusés (Saló dels Rebutjats). Actualment es troba al Musée d’Orsay, París.

Breu Biografia d'Édouard Manet

Édouard Manet va néixer a París el 1832 i va morir el 1883 a la mateixa ciutat. De forta personalitat, es va iniciar en el realisme i es va deixar influenciar per mestres com Velázquez i Goya. Va estar molt vinculat al moviment impressionista i, si bé no va participar mai en les seves exposicions, els impressionistes el consideraven el seu mestre.

El tractament del color, la perspectiva i la composició de les seves obres van trencar amb la tradició; per això se'l considera un dels pares de la pintura contemporània.

Descripció Formal de Le Déjeuner sur l'herbe

Iconografia i Personatges

Dues parelles passen el dia enmig del bosc, a Argenteuil, a prop dels banys del Sena. En un primer pla centrat es veu una de les noies nues, mirant directament l’espectador, asseguda entre dos homes que són artistes coneguts i van vestits amb roba de l'època.

• L’home de la dreta, amb un bastó a la mà esquerra, és el germà del pintor, Eugène Manet.
• L’altre home és l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff (futur cunyat del pintor).
• La noia nua és la model preferida de Manet, Victorine Meurent.

L’altra noia, al fons, es refresca en el rierol. Davant, a l’esquerra, es troben el vestit i el menjar que porten, formant una petita natura morta.

Funció i Composició

• Funció: Estètica.
• Composició: Triangular tancada.
• Línies compositives: Horitzontals i diagonals.

Recursos Tècnics

El color defineix el volum i les figures. Manet tracta l’obra amb pinzellades soltes a la manera dels grans mestres com Rembrandt, Hals, Velázquez o Goya. Utilitza la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. Les tres escenes (la noia nua, els homes i la dona del fons, i la natura morta) són pintades aïlladament i queden incloses en un triangle compositiu.

Significat i Context de l'Obra

Elements Propis de l’Estil

Manet pintava a l’aire lliure i introduïa el nu en moltes de les seves obres. Tot i que Le Déjeuner sur l'herbe no presenta totes les característiques pròpies dels impressionistes, es considera l’inici del moviment. Destaca el tractament del color, sense clarobscurs i sense línies que destaquin els contorns, jugant amb la gradació del color.

Relació entre Forma i Funció

Dins de la funció estètica, Manet buscava noves formes de representació plàstica, trencant amb l'academicisme imperant.

Iconologia i Referències Clàssiques

L’artista va prendre com a referència temàtica el Concert campestre de Giorgione i Ticià, que es conserva al Louvre. En aquella obra, el tema era mitològic: dues deesses del riu sortien per escoltar els músics.

En Manet, però, no hi ha la coartada mitològica per representar el nu; és un nu quotidià on els homes van vestits de l’època i no pas luxosament com en el quadre de Ticià. Aquesta concepció de la temàtica va trencar amb les regles de l’època i per això l’obra va provocar un gran escàndol.

Relació entre l’Època i l’Obra: L'Escàndol de 1863

En el món artístic imperava l’academicisme. Els artistes havien d’esperar la celebració del Saló anual per presentar-hi les obres i poder aconseguir èxit social. A causa de la gran participació d’artistes l’any 1863 i arran de les protestes dels pintors que veien que no podrien exposar les seves obres, l’emperador Napoleó III va fer obrir el Saló dels Rebutjats (Salon des Refusés), i és allà on Manet va presentar aquesta obra, generant una forta controvèrsia.

Antecedents i Influències Posteriors

Manet va tenir com a model l’obra perduda de Rafael El judici de Paris (reproduïda en un gravat de Marco Antonio Raimondi), i el Concert campestre de Giorgione i Ticià. Aquesta influència dels clàssics, dominada per la pintura veneciana del segle XVI i el Barroc espanyol, especialment Velázquez, no va ser un cas aïllat, sinó un referent en algunes de les seves obres com Olympia o El pífan.

Admirat pels impressionistes per la seva manera de tractar la llum i el color, l’aportació de Manet a l’art modern va anar molt més lluny. La seva negativa a seguir les pautes de la perspectiva tradicional va ser l’origen dels plantejaments espacials de Cézanne i, posteriorment, del cubisme.