Edison i els Germans Lumière: Invents que van Canviar el Món

Thomas Alva Edison (1847-1931)

Thomas Alva Edison, inventor americà, va patentar 1093 invents, entre ells el fonògraf. Des de jove, aquest senyor era sord d'una orella. Va treballar amb l'agència de ferrocarrils; la seva relació amb el tren es deriva del fet que tenia una àmplia formació com a telegrafista. Una de les feines que va realitzar va ser com a registrador de patents, això el va fer adonar-se que hi havia coses que no estaven patentades i el que feia era patentar-les.

L'any 1888, Edison va assistir a una projecció i a una conferència de Muybridge, juntament amb un senyor anomenat William Dickson (1860-1935), un fotògraf que treballava amb Edison desenvolupant els seus invents. En acabar la conferència, Muybridge i Edison van tenir una conversa on van especular de fusionar el zoopraxiscopi amb el fonògraf, però el tema no va fructificar. Així que Edison li va suggerir a Dickson de millorar l'invent de Muybridge. Sembla ser que tota la feina la va fer Dickson.

Dickson va crear el Kinetoscopi l'any 1891. El nom vol dir "moviment per ser vist" i "coses per veure". Aquest invent tenia un problema: com donar qualitat a les imatges que reproduïa. Així que Dickson va contactar amb Eastman i li va demanar si la pel·lícula podia passar-se més lenta i més translúcida. És en aquest moment on Eastman desenvolupa el cel·luloide, el film transparent, i també fa les perforacions per a un moviment constant. Eastman patenta el cel·luloide, però s'oblida de patentar els forats, i Edison patenta els forats. Durant 20 anys, Edison fa que només facin pel·lícules qui ell volia.

El Kinetoscopi era un aparell per veure imatges en moviment de forma d'ús unipersonal. Funcionava així: consta d'una bobina de pel·lícula enllaçada, no té principi ni final, està enllaçada, per això té aquest recorregut tan llarg. A l'interior hi havia un petit motor que feia moure la pel·lícula per un retransmissor i la feia girar sincronitzadament. Això feia activar tot el circuit. Per on es veia hi havia una llum i un visor per poder-ho veure. A més a més, era una consecució de fotos que són tirades amb el màxim de velocitat de l'època.

Aquestes pel·lícules ja són amb 35 mm. El que sí que és una aportació 100% d'Edison és l'estudi de gravació, el Black Maria Studio. Era una casa completament folrada amb teles negres per a l'entrada de llum que, a més a més, era giratòria per seguir l'evolució del sol.

Els Germans Lumière

Auguste (1862-1954) i Louis (1864-1948) Lumière van néixer en una família de petits industrials que es dedicaven a la fabricació de productes fotogràfics. Auguste va estudiar Biologia i Louis, Química, pensant en el negoci familiar. El seu pare, Antoine, veu l'any 1894 un kinetoscopi funcionar i, immediatament, en tornar a casa, els proposa als seus fills que l'estudiïn i el millorin. Louis és el que porta endavant el projecte i és l'inventor de la màquina, i Auguste és el que va gestionar tota la producció i comercialització del producte.

El 13 de febrer de 1894, patenten el cinematògraf. La màquina és revolucionària per dues raons: una perquè és fàcil de fer servir i l'altra perquè amb ella es filma i es projecta.

Funcionament del Cinematògraf

A la part superior es posava la pel·lícula fotogràfica verge i se l'enganxava a l'interior perquè anés girant. En girar la manovella, s'activava el cinematògraf. La gran idea de Louis va ser posar uns pistons que ho treu de la màquina de cosir, és a dir, que fa un moviment altern. El que aconsegueix és empassar la pel·lícula, és a dir, els pistons que arrosseguen i així seguidament. La placa que gira del davant tapa, sensibilitza, així que en el moment descobert sensibilitza i l'obturador passa per sobre.

Aquest invent es presenta l'any 1895 i, durant uns mesos, tan sols és mostrat en conferències i congressos fotogràfics; només ho veuen especialistes. S'adonen que tindran un gran èxit, així que el mes d'octubre li diuen als seus enginyers que en facin 25, amb l'expectativa que quan ho vegi el públic tingui una gran expectació.

Primera Projecció Pública

La primera projecció que es va fer amb públic general va ser el 28 de desembre de 1895 i va durar mitja hora. Aquest esdeveniment el va organitzar un amic seu i fotògraf que es deia Clément Maurice, que els va aconseguir el soterrani del Gran Cafè dels Bulevards dels Caputxins a París, el que era conegut com el Saló Indien. L'entrada valia un franc, era car per a l'època. Es van poder veure 17 metres de pel·lícula que comprenien 10 curtmetratges. Només van anar-hi 33 persones, entre elles Georges Méliès. Al cap de tres setmanes, la taquilla diària era de 2.000 francs.

Primeres Pel·lícules dels Lumière

• La Sortida de la Fàbrica Lumière a Lió: Té una tremenda lògica; aquesta sortida dels primers cineastes és crear moviment. El punt de vista és frontal.
• El Desembarcament del Congrés de Fotografia a Lió: És una prova i segurament va ser per sorprendre aquests propis congressistes del cinematògraf.
• L'Esmorzar del Nen: És una escena familiar on apareix Louis Lumière amb la seva filla Andrée i la seva dona esmorzant. És la primera escena familiar del cinema i també és el primer ús domèstic del cinema.
• El Jardiner Regat: És la primera trama del cinema, el primer film no documental. Està en la línia del típic còmic, comedieta de l'època, amb final moralitzant, i de nou és un pla seqüència.
• L'Arribada d'un Tren a l'Estació de La Ciotat: És interessant perquè és la primera on es fa un joc visual, jugant amb la perspectiva i el que és el fora de camp.
• L'Enderroc d'un Mur: És interessant perquè en molt poc temps el públic es va cansar de les imatges documentals. L'èxit va ser immediat.

Aquell mateix any es van projectar pel·lícules per tot Europa, Canadà, Sud-amèrica, Japó, Tailàndia i Filipines. L'any 1896 s'exhibeixen pel·lícules als Estats Units.