Edificis públics romans: Fòrum, Basílica, Amfiteatre...

El Fòrum Romà

El fòrum era la plaça pública de la ciutat i el centre de tots els esdeveniments (polítics -eleccions dels magistrats-, religiosos i socials). Hi havia tabernae (botigues) i s'hi feia el mercat. Amb el temps, es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats principals, i els comerços es van traslladar a mercats tancats (macella). Al fòrum hi havia el temple més important, la cúria o senat local i la basílica. Al voltant s'alçaven estàtues dedicades als emperadors o a personatges notables de la ciutat.

La Basílica Romana

La basílica és un edifici annex al fòrum. Consisteix en una construcció de planta rectangular amb l'interior dividit en tres o més naus per fileres de columnes. La nau central sobresurt per damunt de les laterals, de manera que els finestrals superiors deixen entrar la llum. Sovint s'aconseguia encara més espai amb un absis semicircular i un porxo exterior, situat en el costat que donava al fòrum. Normalment, però no sempre, un dels dos costats més llargs estava situat a l'absis.

Els Aqüeductes Romans

Els aqüeductes garantien el subministrament d'aigua de la ciutat. L'aigua era desviada dels rius o de les muntanyes cap a una canalització. L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, superant els obstacles naturals (muntanyes o valls) amb perforacions a la roca o amb grans construccions en fileres d'arcs superposades.

En arribar a la ciutat, l'aigua anava a parar a una torre d'aigua (castellum aquae), on es filtrava d'impureses. Des d'allà es distribuïa en tres receptacles: un per a les fonts públiques, un altre per a les termes i un tercer per a les cases privades.

El Teatre Romà

El teatre grec tenia tres parts: la graderia, on seia el públic; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor; i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena).

En el teatre romà, l'orchestra era semicircular i hi seien els espectadors més importants. L'escenari (proscaenium o pulpitum) era més ample. La scaena (que estava dividida en tres parts, segons la classe social) es construïa tan alta com la cavea, de manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. Els teatres més importants de la península Ibèrica són el de Sagunt, el de Mèrida i el de Tàrraco.

L'Amfiteatre Romà

L'amfiteatre era un edifici oval on s'oferien espectacles violents. Tenia tres parts:

• La pista o arena, on es feien els espectacles i que estava coberta de sorra.
• El soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia el magatzem per als decorats, els departaments dels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.
• La graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (vomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns 4 metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades per als grans personatges (l'emperador).

Els amfiteatres més importants són els d'Empúries i Tàrraco.

El Circ Romà

Al circ s'oferien principalment curses de carros. Per això, el circ tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats. La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre l'spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors. Tot el voltant de l'arena era ocupat per la cavea o graderia, sostinguda per un joc d'arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El pulvinar era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. A un dels extrems de la pista hi havia les cotxeres (carceres) des d'on sortien a córrer quan el magistrat que presidia els jocs llançava un mocador a l'arena.