Edificis Públics del Fòrum Romà: Basílica, Cúria i Temple

Els Edificis Públics del Fòrum Romà

El Fòrum: Centre de la Vida Romana

El fòrum era una plaça central, normalment rectangular, on es concentraven la majoria de les activitats comercials, religioses i polítiques de la comunitat. Primitivament era un simple espai buit perquè els comerciants instal·lessin les seves parades, però molt aviat es va rodejar d’un pòrtic amb columnes, més adequat per a la instal·lació de botigues.

Acostumava a estar a la intersecció dels dos carrers eix, però n’hi ha d’excèntrics en determinades ciutats. De vegades, entre els edificis oficials i les galeries porticades, el recinte del fòrum quedava tancat i només s’hi deixava un accés, sovint només per a vianants, on podia haver-hi, per embellir-lo, un arc de triomf. El fòrum i els seus edificis solien estar decorats amb escultures.

La Basílica: Palau de Justícia i Centre de Negocis

La basílica era un edifici de planta rectangular, dissenyat per a substituir el fòrum com a lloc de trobada, centre de negocis i de canvi de moneda en època de mal temps. Estava destinat a funcionar com a palau de justícia. Solia estar format per tres naus, separades per fileres de columnes, bellament guarnides amb estàtues en pedestals, i a causa del seu caràcter judicial, incloïa una estrada o tarima semicircular, des d’on els magistrats administraven justícia.

La Cúria: Seu del Senat Local

La cúria era un edifici rectangular, d’una sola sala, destinat a acollir les sessions del senat local. Més petit que la basílica, era, proporcionalment, de sostre més alt.

El Temple: Lloc de Culte i Expressió del Poder Estatal

El temple més important de la ciutat podia estar dedicat a la tríade capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) –igual com el Capitoli de Roma– o bé consagrat al culte de l’emperador.

Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats. Els grecs buscaven llocs elevats i aïllats per a situar els temples dintre d’un recinte sagrat. Els romans, en canvi, els van situar integrats en el fòrum de la ciutat, dintre de la planificació urbanística com a expressió del poder estatal. A més a més, la situació elevada del temple romà obeïa també a la creença segons la qual quedava sota la protecció de la divinitat tot allò que es podia veure des del temple.

L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica (etrusca) i grega:

Del temple etrusc pren la seva ubicació sobre un alt podi amb un únic accés frontal per mitjà d’una escala, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l’entrada a l’interior – a la cella, on hi havia habitualment la imatge del déu o déus–. Del temple grec pren la llarga cel·la –i la columnata perimetral, moltes vegades adossades al mur. El temple grec era pensat per poder ser vist des de tots costats. En canvi, el romà, moltes vegades és bidimensional. El frontal però es construïa molt imponent i monumental, per donar impressió de grandiositat.

La tècnica desenvolupada pels romans els permet construir absis per allotjar les estàtues i fer grans interiors acabats amb cúpules. Els romans van capgirar l’idea del temple grec fet només per ser vist des de fora i van començar a concebre els temples com espais interiors, encara que la cerimònia es continuava fent a la part de fora.

Al davant del temple, al peu de l’escalinata hi havia l’ara dels sacrificis (ara). Acostumava a haver-hi a prop altres temples.

El temple romà era l’edifici consagrat al culte típic de la religió romana. “Temple” deriva de la paraula llatina templum, que no només indica l’edifici en si, sinó el lloc consagrat, orientat segons els punts cardinals, en funció del ritual de la inaguratio, que és l’orientació que correspon a l’espai sagrat del cel.

Com que els romans primitius veneraven numina incorpòries que no tenien una ubicació concreta, el temple romà és una síntesi entre l’etrusc i el grec, que neix a partir de la introducció dels déus antropomòrfics propis d’aquestes dues cultures. Dels etruscos prové el pòdium i l’escala d’accés frontal, de manera que la façana esdevé la part més important del temple romà. Per imitació a les columnes que circumden el temple grec, els romans van afegir una segona fila de columnes al vestíbul i, en alguns casos es van construir columnes annexes a les parets al voltant del temple o, fins i tot, un peristil sencer a l’estil grec passa a completar el frontal. Ara podrem veure un plànol de les tres plantes, començant per l’etrusca, continuant per la grega i finalitzant amb la romana.