Edificis i Estructures Clau de les Ciutats Romanes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,88 KB
Edificis i Estructures Clau de les Ciutats Romanes
1. Termes
Les termes eren uns banys públics on anaven a cuidar-se, a descansar, a esbargir-se i a relacionar-se.
2. Capitoli
Del Capitoli partien totes les vies consulars que recorrerien l'imperi, i al Capitoli arribaven els exèrcits triomfals en agraïment al pare dels déus.
3. Fòrum
Era una plaça pública: un gran espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos.
El fòrum era el punt de trobada dels ciutadans i també el lloc on se celebraven les eleccions (comitia) dels magistrats (magistratus) i on s'aixecaven alguns dels principals edificis de la ciutat.
4. Temples
Els romans edificaven cases i temples molt abans d’entrar en contacte amb els grecs, i també tenen tradicions antigues i originals en la manera de construir-los.
5. Mercat (macellum)
6. Biblioteca
Espai públic i privat de lectura i consulta de documents públics, papirs, pergamins i còdex.
7. Teatre
La finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals (comèdies, tragèdies, atel·lanes i mim).
Muralles Romanes
Les ciutats solien estar envoltades per fortes muralles (moenia), les quals servien per protegir la població de possibles atacs i estaven proveïdes de torres i bastions; en períodes de pau constituïen també un símbol de prestigi.
Les muralles eren travessades per quatre grans portes (portae) que es trobaven als punts en què acabaven el cardo maximus i el decumanus maximus. Aquestes portes solien estar flanquejades per torres circulars. A més a més, hi havia altres portes de menor grandària repartides per les muralles.
Les muralles tenen un component de caire religiós i sagrat. El solc en el qual estaven traçades (pomerium) serveix per unir el món dels vius i el món dels morts. Se suposava que els esperits dels avantpassats protegien d’aquesta manera la ciutat. Si recordem la llegenda de Ròmul i Rem, Ròmul mata el seu germà perquè salta per damunt les muralles, cometent d’aquesta manera un acte impius.
L’estructura de les muralles podia ser recta o irregular, tal com passava amb l’urbanisme de les ciutats.
Com es construeix una muralla?
En primer lloc es disposava tot un seguit de grans megàlits, anomenats també murs ciclopis, sobre els quals s’assentaven els carreus paral·lelepípedes, també anomenats opus quadratum. Entre aquests es podia posar un farciment de formigó romà o morter (l’opus caementicium). Aquests sillars estaven encoixinats.
A la muralla de Tarraco, per exemple, podem veure perfectament com els carreus estan encoixinats, a més a més de veure les marques de picapedrers.