Edifici Sullivan: Arquitectura Funcionalista a Chicago

Dades Generals de l'Edifici

Nom:

Magatzems Carson, Pirie, Scott & Co.

Tipus d'edifici:

Magatzems comercials

Autor:

Louis Sullivan

Estil:

Funcionalisme, Escola de Chicago

Clients:

Companyia Carson, Pirie i Scott

Data:

• 1899-1904 (edifici original de Sullivan)
• 1905-1906 (primera addició de pisos)
• 1960-1961 (segona addició)

Ubicació:

Chicago, Estats Units

Descripció General

Gratacel destinat a finalitats comercials, de perfecta simetria i amb un ús intensiu de les finestres. La planta inferior presenta una abundant decoració de ferro.

Sistema constructiu:

Materials industrials

Material constructiu:

Acer, ferro, formigó

Aparell:

Isòdom

Material decoratiu:

Ferro, formigó, vidre

Anàlisi Formal

Mur i Suports

El mur no té funció de suport i presenta moltíssimes obertures longitudinals. L’edifici s’aguanta gràcies a un esquelet metàl·lic d’acer i ferro, i columnes de formigó armat amb capitells de formes vegetals. A l’exterior, sota la coberta, també s’observen columnes de terracota ricament decorades de tipus ornamental.

Coberta i Il·luminació

La coberta és plana amb una volada que sobresurt de la façana, creant un joc de clarobscurs a la part exterior. L’interior està àmpliament il·luminat gràcies als amplis finestrals.

Elements Decoratius

La decoració es basa en relleus de terracota, un material molt lluminós i més fàcil de treballar que la pedra, que envolta les finestres i es troba sota la volada. Les dues primeres plantes estan envoltades d’una xarxa de ferro colat ornamental amb nombrosos motius d’Art Nouveau (modernistes) i un seguit de relleus metàl·lics amb motius vegetals. Aquesta decoració, tot i la fredor del ferro, dona sensació de dinamisme. La part més elaborada correspon a l’entrada.

Espai Interior: Planta

La planta és rectangular amb una cantonada arrodonida que dona als dos carrers. Es tracta d’una planta lliure on només destaquen les columnes que suporten l’edifici.

Espai Exterior: Organització Vertical de la Façana

Com ja s’ha dit, les dues primeres plantes són molt ornamentals amb decoració de ferro. Al damunt, els diversos pisos presenten un joc d’equilibris horitzontals i verticals. Destaquen les finestres apaïsades, anomenades “finestres Chicago”, els vidres de les quals estan situats arran de façana. A la cantonada, van adoptar formes arrodonides.

Simetria, Ritme i Línies Dominants

La façana presenta una simetria total, un ritme intens gràcies a les finestres i un predomini de l’horitzontalitat.

Autoria i Estil Arquitectònic

Relacions amb Altres Obres de l'Autor

L’Auditori de Chicago mostra característiques similars a les d’aquest edifici.

Característiques de l'Estil (Escola de Chicago)

• Verticalitat dels edificis.
• Construcció modular.
• Estructures de bigues, columnes o pilars de ferro i acer, revestides de formigó, que recullen tot el pes de l’edifici.
• Mur-cortina de finestres de vidre tan amples com ho permeti l’estructura.
• Planta lliure, compartimentada segons la voluntat de l’usuari.
• Ideal per a edificis d’oficines, grans magatzems i fàbriques.
• Escassa decoració. L’ornamentació sorgeix de la disposició harmònica i ordenada dels materials.
• En Sullivan, ornamentació orgànica i d’inspiració neoclàssica.
• Obra d’arquitectes, no d’enginyers, a diferència del que havia passat a Europa.
• Preeminència de la funcionalitat sobre l’estètica. Sullivan: «la forma segueix la funció».

Innovacions

Es considera aquest edifici l’iniciador de l’arquitectura de gratacels.

Diferències amb Altres Solucions

A diferència del Modernisme, l’Escola de Chicago mostra un estil més sobri i no tan ornamental ni decorativista. Prefereix les línies rectes en lloc de les corbes i sinuositats del Modernisme.

Influències (d'Estils Anteriors)

L’Escola de Chicago és fortament influenciada per l’arquitectura de ferro de finals del segle XIX, especialment pel que fa a materials i tècniques constructives.

Aportacions (Influència de l'Obra en l'Art Posterior)

Tota l’arquitectura verticalista posterior. Frank Lloyd Wright (Casa Kaufmann), pare de l’arquitectura orgànica, sempre va considerar Sullivan com el seu mestre.

Contingut i Interpretació

Caràcter de l'Edifici

Públic civil.

Significat

Edifici de grans dimensions destinat a servir de magatzems. Ofereix espais interiors amplis i polivalents, amb un màxim aprofitament del sòl edificable.

Finalitat i Funció

Funció de l'Obra en Relació a la Clientela

Utilitària, amb l’objectiu de crear un espai ampli sense envans.

Relació de l'Obra amb el Context Històric i Cultural

Als Estats Units, i per primera vegada, es van construir gratacels (una nova tipologia d’edificis) utilitzant l’arquitectura dels nous materials. L’origen va ser a Chicago a finals del segle XIX. El 1871, un gran incendi va fer necessària una reconstrucció de la ciutat.

Com que a Amèrica no hi havia una tradició cultural arrelada i era lliure de sentimentalismes historicistes, es va dur a terme una reconstrucció pragmàtica, ràpida i econòmica, amb materials resistents al foc. La solució a aquesta demanda va ser el ferro, el vidre i el formigó.

El preu del sòl i l’especulació immobiliària eren molt importants al centre de la ciutat, per tant, es va construir en vertical per estalviar despeses. Un fet que va contribuir de manera decisiva va ser la invenció de l’ascensor.

L’eufòria constructiva va augmentar gràcies a l’Exposició Colombina Universal de Chicago el 1893, però poc després va ser l’inici d’una forta regressió que va durar quaranta anys, i es va tornar a l’historicisme, amagant darrere la façana les estructures metàl·liques.