L'Edifici Carson, Pirie, Scott de Louis Henry Sullivan

Arquitecte: Louis Henry Sullivan. Estil: Escola de Chicago. Cronologia: 1899-1901. Tipologia: Civil. Localització: Chicago, Illinois. Materials: Ferro, formigó armat i vidre. Sistema constructiu: Pilars de formigó i estructura metàl·lica, murs exteriors formats per superfícies llises amb grans vidrieres. Recepció: Carson, Pirie, Scott and Company.

Context històric i geogràfic

A finals del segle XIX, els EUA eren un país jove que havia patit una guerra civil entre els estats industrials del nord i els agrícola-esclaus del sud. A mitjan segle XIX, Chicago era una ciutat construïda en fusta a la vora del llac Michigan, gran centre de comerç dels EUA, i la població creixia ràpidament. El 1871, un incendi va destruir gran part de les edificacions i la ciutat es va haver de reconstruir. En la reconstrucció, tots els edificis es van aixecar utilitzant el ferro i el formigó armat; també es va produir una gran especulació del terreny.

L'Escola de Chicago: Estil i característiques

Característiques generals

A diferència del que passava a Europa, als EUA no existia una tradició artística que condicionés les noves formes arquitectòniques. Per això, als EUA la renovació arquitectònica la van realitzar els propis arquitectes. L'origen de l'Escola de Chicago va estar encapçalat per William Le Baron Jenney, que havia estudiat arquitectura a França.

Principals característiques tècniques

• Estructures metàl·liques i ús de pilars de formigó.
• Possibilitat d'eliminar els murs de càrrega.
• Substitució dels murs exteriors per finestrals horitzontals.
• Construcció d'edificis de gran alçada.
• Mancança d'elements decoratius.
• Pionera de l'arquitectura funcional, útil i racionalista.

Anàlisi formal de l'obra

Entorn i integració urbana

Situat al districte històric i comercial de Chicago, a la confluència dels carrers Franklin i Adams.

Elements de suport i espai exterior

L'esquelet està format per pilars amb nous materials com el formigó armat i el ferro; a l'interior, els pilars es transformen en columnes de fust llis. L'edifici té dues façanes a diferents altures; la verticalitat de l'edifici queda atenuada per l'horitzontalitat de les finestres i de les bandes que separen els pisos.

Lluminositat, orientació i organització

L'estructura d'acer i ferro permet generar un interior diàfan gràcies a la llum exterior que entra pels grans finestrals. Pel que fa a l'organització de l'espai, les dues primeres plantes es van plantejar com a espais públics i la resta com a oficines.

Anàlisi conceptual i significat

Continuïtat: És un edifici comercial de diverses plantes, amb dues façanes d'alçades diferents. Significat: És una de les construccions més rellevants de Sullivan i suposa un clar exemple del seu pensament arquitectònic. Funció: Comercial i simbòlica. Recepció: Reben aquest nom per l'empresa que els va adquirir el 1904.

Models i influències

Antecedents: L'arquitectura de ferro europea. Influència posterior: Va influir notablement en el moviment funcionalista europeu.