L'Edat Moderna i el Renaixement

Després d'un segle XV esplendorós, el Segle d'Or de la literatura catalana, la producció literària en la nostra llengua va decaure tant en quantitat com, sobretot, en qualitat.

Causes de la davallada:

• Allunyament de la cort, que, des de la unió de Castella i Aragó, ja no es trobava als Països Catalans, i castellanització de la noblesa, que, com la cort, esdevenia cada vegada més propera a Castella.
• Enlluernament per la literatura castellana, sobretot a partir del segle XVII, que vivia el Siglo de Oro amb el barroc.
• Conseqüències de fets històrics: Guerra de les Germanies a València (1519-1523), Guerra dels Segadors a Catalunya (1640-1652), Tractat dels Pirineus (1659), que suposà la pèrdua del Rosselló, i la Guerra de Successió (1705-1714), que representà la pèrdua de les llibertats polítiques.
• Aparició de la impremta, que afavoria el castellà com a llengua de més difusió.

D'altra banda, la desconnexió entre els països de parla catalana en aquest període comportà també un afebliment de l'ús de la llengua i, en conseqüència, de la literatura. Cal distingir, tanmateix, la producció literària i culta de l'època, que patia les conseqüències esmentades, de la literatura popular, que gaudia de bona salut.

La literatura popular

Durant el segle XVI, i també al XVII i XVIII, van aflorar unes produccions literàries de qualitat notable, que formen l'anomenada literatura popular catalana.

En poesia cal destacar uns extensa producció, generalment anònima i que es transmetia oralment de generació en generació, que va des dels goigs, les nadales i cançons religioses fins a cançons de bandolers, corrandes o cançons de pandero.

Durant aquest període també s'enriqueix el cançoner català amb romanços i cançons dedicades als temes més diversos.

En prosa es continuaven transmetent oralment les rondalles i llegendes, que no van ser sistematitzades i aplegades en llibres fins als segles XIX i XX.

La literatura al segle XVI: el Renaixement

La producció literària d'aquest segle és marcada per dos fets bàsics: la influència d'Ausiàs March en poesia i la de l'humanisme i el Renaixement en la literatura en general.

L'humanisme, que es desenvolupà durant els segles XIV i XV a Itàlia i representava la recuperació dels autors llatins i grecs de l'època clàssica, va donar lloc al Renaixement, moviment cultural nascut a Itàlia i estès per diversos països.

La producció literària d'aquesta època es concreta en:

Poesia

Va seguir tres línies bàsiques: una línia medievalitzant, molt influïda per l'obra d'Ausiàs March; una segona línia de clara influència italiana, que va intentar adaptar els models propis de la poesia en llengua catalana a les noves formes introduïdes pel corrent renaixentista, i una darrera línia, de caràcter popular, que imitava la poesia popular i tradicional.

Pere Serafí (Barcelona, 1505/10-1567), amb poesies centrades en l'amor i en temes religiosos, continuà la tradició medieval, però també incorporà noves formes, sobretot italianes, a la literatura catalana.

A València cal destacar Joan Timoneda (1510/15-1583), que va publicar el recull bilingüe de cançons populars Flor d'enamorats (1562), en què no és fàcil destriar el grau d'intervenció del complidaor editor. És probablement un dels documents literaris més importants del segle XVI, en el qual, a més de la poesia d'origen popular, pervieun mostres de temes poeticoamorosos molt il·lustres i que es remunten als trobadors o al mateix Ausiàs March.

Prosa

En podem destacar dos corrents: el primer té Cristòfor Despuig (1510-1580) com a màxim representant. En la seva obre Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (escrita l'any 1557) descriu la situació social i política de Catalunya i advoca per l'ús del català seguint el model humanista de defensa de les llengües nacionals. El segon corrent és representat per L'espill de la vida religiosa (anònim, publicat l'any 1515), que és continuador de les influències de la devotio moderna, escola espiritual sorgida als Països Baixos a finals del segle XVI.

Teatre

Hem de distingir entre la producció de teatre profà i la de teatre religiós. El teatre profà, que quedà relegat a representacions humorístiques costumistes i satíriques, mostrava la vida social de l'època. Els entremesos formaven part d'aquestes representacions, que tenim documentades ja al segle XVI. Eren peces senzilles que van tenir una gran difusió fins que en el segle XVIII, amb el nom de sainets, van acabar de definir-se com a obres teatrals escrites en vers, d'un acte i amb un llenguatge directe i col·loquial, sovint ple de barbarismes i vulgarismes. Les funcions es feien en els entreactes o al final de les obres principals. L'autor més significatiu és Joan Ferrandis d'Herèdia, cavaller poeta i dramaturg, que va escriure obres bilingües en les quals es pot identificar perfectament l'ús social d'aquestes llengües: el català per a la gent popular i més humil, i el castellà per als estaments superiors, que s'emmirallen en l'aristocràcia castellana. En La vesita (1524), la seva obra més representativa, es fa ressò de la situació lingüística de la cort valenciana.

El teatre religiós va seguir les tendències de la dramatúrgia medieval, però alhora va recollir la problemàtica sorgida a partir de la Reforma i la Congrareforma. L'Església va utilitzar les formes dramàtiques per divulgar les idees que pretenia inculcar als fidels i va introduir en la litúrgia petites representacions per facilitar la comprensió dels evangelis. Es va originar, així, un teatre religiós del qual és una mostra el Cant de la Sibil·la, documentat des del segle XI. A poc a poc, les representacions es van anar desvinculant del que era estrictament l'ofici religiós: van sortir del recinte de les esglésies, es van adaptar als gustos i a la mentalitat del públic popular i, progressivament, s'hi va anar utilitzant exclusivament el català.

Així, a finals del segle XIII, es van començar a representar els misteris, peces que dramatitzaven episodis religiosos i bíblics i que s'agrupaven en diferents cicles segons la temàtica.

Escolta aquí el poema So qui so, de Joan Timoneda, cantat per Raimon.

Aquí pots descarregar els textos que hem llegit a classe d'autors literaris del Renaixement català.