L'Edat Moderna: Reforma, Renaixement i Barroc Artístic

La Reforma Protestant i la Contrareforma

La Reforma Protestant: Orígens i Impacte

La Reforma Protestant va ser el moviment de trencament de la unitat del cristianisme iniciat al segle XVI a Europa. Aquest moviment va dividir els cristians en catòlics i protestants. Des de la caiguda de l'Imperi Romà, els regnes que van configurar Europa van veure com al segle XI es produïa la primera gran divisió, la partició del món cristià entre l'Orient d'Europa i els seguidors del Papa de Roma. Fins al segle XVI, l'Església de Roma va consolidar la seva influència a Europa amb una estructura piramidal presidida pel Papa, seguit pels bisbes. La influència de l'Església es confirmava en el clergat a través d'actes com les pregàries.

Principis Clau de la Doctrina Protestant

La nova doctrina protestant es basava en els següents punts:

• Lectura i interpretació lliure de la Bíblia: Es va traduir la Bíblia a llengües vulgars perquè tothom pogués llegir-la.
• La fe com a única via de salvació: Es negava el poder de les obres per perdonar els pecats, afirmant que només la fe podia salvar l'ànima.
• Rebuig de la majoria dels sagraments: Les accions dels clergues no es consideraven necessàries per a la salvació, i dels set sagraments catòlics, només es reconeixien dos com a vàlids: el baptisme i l'eucaristia.
• No reconeixement del celibat: Els clergues podien casar-se.
• No veneració de sants ni de la Mare de Déu: Es consideraven innecessaris els cultes als sants i a la Verge Maria.
• Rebuig de les possessions i luxes eclesiàstics: Es consideraven innecessàries les grans possessions de terres i els luxes per part de l'Església.

La Contrareforma Catòlica: Resposta i Renovació

L'Església Catòlica va reaccionar al moviment protestant amb una sèrie de mesures que, en conjunt, es coneixen com a Contrareforma. El Concili de Trento (1545-1563) va ser el primer pas fonamental d'aquest procés, que va durar divuit anys. Fruit d'aquest concili, es van aconseguir els següents objectius:

• Reafirmar el dogma catòlic: Es van clarificar i reafirmar les doctrines de l'Església Catòlica.
• Erradicar el comportament inadequat del clergat: Es va buscar corregir la immoralitat i els abusos dins del clergat.
• Reforçar l'autoritat papal: Es va restablir i consolidar el poder del Papa.
• Crear mitjans de difusió de la religió catòlica:
  • Es va crear el Catecisme per a l'ensenyament de la doctrina.
  • Es van fundar escoles catòliques arreu d'Europa i del món.
  • Es va lluitar activament contra el protestantisme i la seva expansió.
  • Es va mantenir una obediència i fidelitat al Papa, que s'encarregava de les escoles i l'ensenyament.

L'Edat Moderna: Cultura, Ciència i Art

La Renovació del Coneixement i les Creences

L'Edat Moderna es caracteritza per un seguit de canvis i una renovació dels coneixements i creences que van posar fi a l'etapa de l'Edat Mitjana, obrint pas a noves formes de pensament i expressió.

Avenços Científics Clau

• Nicolau Copèrnic (1473-1543): Va proposar una visió diferent en afirmar que el centre de l'univers no és la Terra, sinó el Sol (teoria heliocèntrica).
• Johannes Kepler (1571-1630): Va calcular, mitjançant les matemàtiques, el moviment dels astres al voltant del Sol, formulant les seves famoses lleis.

El Renaixement: L'Art del Retorn al Clàssic

El Renaixement és un estil artístic nascut a Itàlia al segle XV que es va estendre per Europa durant el segle XVI. Va néixer a Florència i va introduir canvis significatius respecte a l'art medieval. Els seus objectius principals eren:

• Reprendre el món clàssic: Inspiració en l'art i la cultura de l'antiga Grècia i Roma.
• La descoberta de la realitat espacial: Aplicació de principis geomètrics i matemàtics per a la representació de l'espai.
• La recerca de la bellesa: Un ideal de bellesa basat en l'harmonia i la proporció.

Arquitectura Renaixentista: Harmonia i Proporció

Les característiques generals de l'arquitectura renaixentista inclouen:

• Figura proporcionada i recerca de la bellesa ideal.
• Preocupació per la llum i el color.
• Composicions simètriques i equilibrades.
• Imitació de la realitat, però idealitzant la natura i els personatges.
• Ús i domini de l'efecte de la perspectiva.
• Elegància i equilibri en les formes.

Escultura Renaixentista: Realisme i Bellesa Idealitzada

Durant el segle XV, els escultors més importants van treballar a Florència, i posteriorment al segle XVII, l'escultura va continuar evolucionant. Les seves característiques generals són:

• Models les estàtues i relleus clàssics.
• Preferència pel marbre i el bronze com a materials.
• Predomini de la figura humana com a tema fonamental, incloent personatges bíblics o mitològics.
• Elegància, estètica, expressió sincera i naturalitat.
• Proporcionalitat, harmonia i equilibri en les formes.

Pintura Renaixentista: Innovació i Perspectiva

A diferència dels escultors i arquitectes, els pintors renaixentistes no tenien referències noves tan clares del món clàssic per a la pintura. Per això, la pintura va ser totalment original, tot i que la temàtica va seguir sent religiosa i també mitològica. Van introduir el domini de la perspectiva, la profunditat sobre el pla, i un tractament precís del color, la llum i les ombres.

L'Art Barroc: Expressió, Dinamisme i Passió

L'Art Barroc és un estil artístic nascut a Itàlia a finals del segle XVI que es va estendre per Europa durant el segle XVIII. És el reflex psicològic d'una època, el segle XVII, que va ser un període de crisi i pessimisme, marcat per guerres, fam i mort. La Reforma i la Contrareforma van influir profundament. L'Església Catòlica va voler reforçar l'exaltació de la fe i va trobar en l'art barroc un mitjà poderós per aconseguir-ho.

Les seves característiques principals són:

• Rebuig dels valors del Renaixement com l'equilibri, la mesura, la serenor i l'harmonia.
• Espectacularitat ornamental, exuberància i pompositat.
• Èmfasi passional, dinamisme i dramatisme.
• Expressió de sentiments intensos.
• Forts contrastos de formes i llums.
• Coincideix amb el Segle d'Or de les lletres i les arts espanyoles.

Arquitectura Barroca: Exuberància i Moviment

Les característiques de l'arquitectura barroca inclouen:

• Predomini de la línia corba, creant una sensació de dinamisme.
• Contrastos de formes i llums.
• Construcció d'esglésies i palaus amb gran ornamentació.
• Ús de planta el·líptica i oval.
• Ús de cúpules i ornamentació excessiva.

Destaquen arquitectes com Gian Lorenzo Bernini (1598-1680), Francesco Borromini (1599-1667) i José Benito Churriguera (1665-1725).

Escultura Barroca: Dramatisme i Emoció

Les característiques de l'escultura barroca són:

• Representació del moviment i dinamisme.
• Realisme i dramatisme en les expressions.
• Temes sovint mitològics, a més dels religiosos.