L'Edat Moderna a Europa i als territoris de parla catalana

L'Edat Moderna

El segle XV marca la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna, entre la caiguda de Constantinoble i la Revolució Francesa. Els moviments artístics són: el Renaixement, el Barroc, i la Il·lustració i el Neoclassicisme. Característiques generals de l'Edat Moderna:

• En l’àmbit socioeconòmic, hi ha un creixement demogràfic i una expansió econòmica.
• En l'àmbit polític es creen les potències estatals i les monarquies autoritàries.
• En l'àmbit científic s'aplica el mètode experimental i hi ha un progrés en la investigació científica.
• En l'àmbit de pensament, s'estén l’Humanisme per Europa. Hi ha una visió antropocèntrica de l'univers i nous valors socials i polítics.
• En l'àmbit espiritual es difon una nova espiritualitat, augmenta l'escepticisme religiós.
• En l’àmbit artístic es recuperen ideals clàssics, triomfa l’estètica clàssica.

L'Edat Moderna als territoris de parla catalana

La situació social, econòmica i cultural dels territoris de parla catalana no té la visió positiva i optimista d'Europa; es produeix un retraïment que situa la cultura catalana moderna en segon pla.

El Renaixement (s. XV i XVI)

És el moviment que s'originà per l’expansió de l'Humanisme. Es va iniciar a Itàlia, durant el segle XV i es va estendre arreu d'Europa durant els segles XV i XVI. Vol recuperar els ideals de la cultura clàssica i trencar amb el passat més immediat (l'Edat Mitjana). El seu objectiu era enllaçar antiguitat i modernitat: imitar els clàssics antics per aconseguir ser moderns.

L'art del Renaixement pretenia ser un art clàssic, un art entès com una imitació de la realitat. Les obres del Renaixement van prendre un caràcter més realista i fet a la mesura humana.

En el camp de la literatura, els escriptors recorren a uns tòpics clàssics: locus amoenus (paisatge idealitzat), el carpe diem (viure el moment, ja que la vida passa ràpid), i el beatus ille (elogi de la vida tranquil·la i retirada).

En la poesia s'imposen l'ègloga (expressió de l'amor idíl·licament) i l'elegia (cant melangiós), i l'ús del sonet. Els poetes més importants són Garcilaso de la Vega i Pierre Ronsard.

De la creació en prosa, es destaca la literatura d'idees, en forma d'assaig o de diàleg. Els pensadors més importants són Erasme de Rotterdam, Niccolò Machiavelli, entre d'altres.

La poesia catalana del Renaixement: Pere Serafí

El Renaixement va representar el triomf del petrarquisme. Els temes més habituals van ser l'amor (i la idealització de la dona), la naturalesa i els mites clàssics. Es consolida el sonet i el decasíl·lab italià.

Pere Serafí va ser el poeta més important del segle XV. La seva obra conté corrents literaris oposats: antics i moderns, cultes i populars. La seva poesia manté molts recursos de la tradició medieval. Es converteix en el màxim representat del petrarquisme en la literatura catalana. Utilitza el sonet. Pere Serafí sobresurt com a poeta quan recrea formes i temes de la tradició popular.

La prosa catalana del Renaixement: Cristòfor Despuig

Els humanistes italians van utilitzar la prosa dialogada per expressar els seus pensaments. Bernat Metge va ser el primer humanista català.

En el segle XVI el diàleg català més important va ser Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Són diàlegs que mantenen tres personatges mentre passegen per Tortosa. El debat és ric i variat, amb diversos temes culturals i polítics. Un d'ells defensa el patrimoni històric, cultural i natural de Tortosa; fa un al·legat a favor de Catalunya i del català; i critica Castella perquè amaguen l'existència i la història de Catalunya. L'obra està dins el gènere de la literatura d'idees i es pot dir que és una obra assagística.

El teatre català del Renaixement: Joan Ferrandis d'Herèdia

Durant el Renaixement va sorgir a Europa una nova dramatúrgia de contingut civil. A la cort de l'esposa del difunt rei Ferran II el Catòlic, d'estil renaixentista, s'organitzaven balls, festes i representacions teatrals. Les obres mostraven l'ambient aristocràtic. S'utilitzava el català en l'ambient domèstic i el castellà quan els cavallers tractaven afers d'importància.

Joan Ferrandis d'Herèdia és l'autor de La vesita, que és una farsa alegre i despreocupada de les dames valencianes i els seus costums. El tema és la hipocresia social i la intenció és ironitzar sobre l'excés de cortesia de les dames. L'obra és trilingüe (català, castellà i portuguès). L'obra representa la tradició realista i satírica de València.

El Barroc (s. XVII)

El barroc és el moviment que predomina a Europa al segle XVII. Neix a finals del XVI en un moment de crisi política i religiosa, econòmica i cultural. El Barroc representa la diversitat cultural i artística i l'art i la literatura dissimula la duresa de la realitat o accentua els aspectes negatius amb la paròdia, la caricatura i la sàtira. L’artista del barroc busca l'originalitat. Neix l'òpera i el ballet.

El pas del Renaixement al Barroc compta amb Miguel de Cervantes (El Quixot) i William Shakespeare, amb una obra poètica i teatral extraordinària.

En poesia i teatre: Luis de Góngora, Quevedo, Lope de Vega i Pedro Calderón de la Barca. En la cultura hi ha una expansió del racionalisme o classicisme.

El teatre francès del segle XVII va seguir els principis del classicisme: la diferenciació de gèneres, la regla de les tres unitats, etc. Els dramaturgs més destacats són Pierre Corneille, Jean Racine i Molière.

La poesia catalana del Barroc: Francesc Vicent Garcia

Molts escriptors catalans van imitar els models barrocs castellans. La poesia barroca té una retòrica virtuosa, amb metàfores, hipèrboles, paradoxes, etc.

L'obra de Francesc Vicent Garcia es caracteritza per la seva diversitat de formes i registres, i pel gust per la retòrica. Per això Garcia segueix els passos dels poetes barrocs castellans.

Entre els poemes elegants i delicats, destaquen els que són elogis de la bellesa d'una dama.

En la prosa barroca destaca l'obra Ateneo de Grandesa de Josep Romeguera. Conté 14 reflexions de tema moral o filosòfic (eminències). Cada eminència consta de quatre parts. L'estil de Romeguera és al·legòric i artificiós. S'inspira en Baltasar Gracián.

El teatre català del Barroc: Francesc Fontanella

La comèdia barroca va potenciar l'espectacularitat. Francesc Fontanella va escriure Tragicomèdia pastoral d'amor, firmesa i porfia que contraposa un món idealitzat a un altre burlesc, i Lo desengany, on uns pastors, per resoldre els problemes amorosos, contemplen una farsa mitològica. Un personatge al·legòric ensenyarà als pastors que la superació de l'engany només és possible gràcies al desengany.

La Il·lustració i el Neoclassicisme (s. XVIII)

La Il·lustració és un moviment filosòfic, científic i racionalista, que pretén presentar una visió totalitzadora del saber. Els il·lustrats treballen per elaborar l'Enciclopèdia. La Il·lustració (o segle de les llums), aporta uns valors: divulgació dels conceptes llibertat, progrés social i tolerància; l'aplicació de mètodes d'investigació empírics i el sentit crític; la teoria de la separació de poders i la del contracte social, l'extensió de l'ensenyament. Destaquen Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

El pensament il·lustrat es concreta en el Neoclassicisme. Recupera els grans ideals clàssics. La versemblança i la contenció dels sentiments s'imposaren a la visió subjectiva i al sentiment pessimista del Barroc.

La divulgació del pensament il·lustrat va fer que l'erudició, la crítica i la didàctica destaquessin. A Anglaterra va pujar l'alfabetització. Els novel·listes anglesos més destacats són: Daniel Defoe (Robinson Crusoe) i Jonathan Swift (Viatges de Gulliver).

La prosa catalana de la Il·lustració: Baldiri Reixac i Rafael d'Amat

Els il·lustrats van donar una gran importància a l'educació. Baldiri Reixac va publicar Instruccions per l'ensenyança de minyons que pretenia ensenyar a educar els infants. En l'àmbit escolar fa propostes innovadores. És una mescla de les matèries més diverses i té un gran valor literari.

Rafael d'Amat, baró de Maldà, va escriure Calaix de sastre. És una crònica escrita des de la perspectiva d'un aristòcrata. Té un gran interès documental i ens dóna una bona imatge de la seva època.

El teatre català neoclàssic: Joan Ramis

El teatre neoclàssic francès va ser conegut i traduït a Catalunya nord i a l’illa de Menorca. Joan Ramis, es convertí en el millor representant en català: la contenció d’emocions, el missatge ètic i el bon gust, aspectes de Lucrecia, la seva millor obra. Explica la història de Lucrècia, una dama romana, que és ultratjada pel rei, símbol de Tirania. Lucrècia es dóna mort amb un punyal, per tal de defensar el seu honor i el seu marit, la venjarà aixecant-se contra la tirania i per acabar amb la monarquia romana. Es tracta d’una defensa de: l’honestedat, la llibertat i el bé comú per sobre dels interessos individuals. Escrita en versos alexandrins, amb cinc actes i seguint la regla de les tres unitats.

La literatura popular durant l’Edat Moderna

La literatura popular, va mantenir-se a l’Edat Moderna amb vitalitat. Molta s’ha perdut, però d’altres estan recollides per literats i filòlegs del segle XIX, que es dediquen a escripturar el Romancer català, amb romanços i llegendes que escoltaven de la gent.

Algunes llegendes ens van arribar en forma de cançó: el Comte Arnau, condemnat a ser una ànima en pena, per haver profanat llocs sagrats, haver estat cruel amb els seus serfs, i haver tingut una relació passional amb una abadessa.

El Romancer català conté cançons i poemes.

En el cançoner popular, el tema amorós, és un dels més destacats. En totes les èpoques, l’amor, ha inspirat cançons que han quedat enregistrades per sempre en la memòria de la gent.

El teatre popular

Durant l’Edat Mitjana, l’església va promoure un teatre religiós que es representava amb motiu de festivitats religioses. Tenien una funció didàctica. Aquest teatre, el va adoptar la gent (representació popular) la qual cosa fa que durés a l’Edat Moderna i fins avui. Les obres més representatives:

El cant de la Sibil·la: Monòleg musical en què una sibil·la anuncia el judici final.

El misteri d’Elx: Drama musical que representa la mort i l’assumpció de la Verge Maria al cel.

En el teatre popular de contingut profà, el gènere més destacat és l’entremès, peça dramàtica curta, de caràcter còmic i d’ambientació popular. Els temes més freqüents giren entorn a personatges estereotipats (marit cornut, vell avar...).

La finalitat del gènere és divertir, amb un llenguatge col·loquial, viu i directe.