L'Edat Moderna: Context Històric, Crisi i Literatura als Països Catalans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,01 KB
L'Edat Moderna: Context, Societat i Cultura
Context Històric i Social
Les dates que emmarquen l'Edat Moderna són el Descobriment d'Amèrica i la Revolució Francesa. Aquest període destaca, des del punt de vista polític, per l'aparició dels estats moderns i per la consolidació de les monarquies autoritàries i absolutistes (segle XVI).
Pel que fa a l'àmbit social, la població europea augmenta i hi ha una expansió econòmica. Això implica l'ascens de la burgesia i la transformació de les formes de vida i producció.
El segle XVII és un segle de crisi econòmica i estancament demogràfic, amb una disminució de l'or i la plata americans. En aquesta època també apareixen moviments religiosos que critiquen la corrupció i el luxe de la jerarquia eclesiàstica. Així es produeix un cisma dins l'Església a conseqüència del qual apareixen el calvinisme i l'Església Anglicana.
La Llengua Catalana i la Literatura
D'una banda, la llengua catalana es manté i evoluciona com a llengua habitual de la gent del país. D'altra banda, en els usos literaris, pateix un retrocés en benefici de la llengua castellana.
- El segle XV és una època literàriament brillant.
- Els segles XVI, XVII i XVIII són segles menors per a la literatura catalana culta.
L'Edat Moderna als Països Catalans: Procés de Subordinació
L'Edat Moderna als Països Catalans es caracteritza pel procés de consolidació de l’estructura política dels anomenats estats-nació. Primeres fites d'aquest procés de subordinació són:
- La unió matrimonial del rei Ferran II amb la reina Isabel de Castella, coneguts com els Reis Catòlics, que marca l'inici del segle XV.
- Durant el regnat, les institucions catalanes es mantenen vigents. Cal destacar la Guerra dels Segadors, que provoca la separació del Rosselló i de part de la Cerdanya.
- Catalunya perd la Guerra de Successió, en la qual lluitava a favor de la Casa d'Àustria.
Periodització Estètica: Tres Moviments
El Renaixement: Antropocentrisme
Es tracta d'una època que desplaça Déu del centre de l'Univers (teocentrisme) per col·locar-hi la persona humana (antropocentrisme). L'home és un ésser dotat de capacitat d'elecció que dóna la mesura de totes les coses.
El Barroc: Crisi Espiritual
En aquesta època, les guerres de religió produeixen una crisi espiritual que s’estén per Europa. Als països de llengua catalana, el Barroc és el moviment que va tenir una força més específica sobre els nostres escriptors.
La Il·lustració: Raó i Separació de Poders
L’obra dels enciclopedistes francesos i, en general, dels autors il·lustrats, recupera la confiança en l’home i desenvolupa una teoria sòlida sobre els fonaments de la societat que posa les bases per a la Revolució Francesa i l’Edat Contemporània. S’insisteix en l’educació de l’individu i en la separació dels poders per superar l’estat absolut.
La Poesia Culta i la Influència Italiana
La poesia culta d'aquest període es caracteritza per:
- La tradició ausiasmarquiana, és a dir, la pervivència d’Ausiàs March després de la seva mort en diverses edicions i traduccions de la seva obra.
- L’edició i traducció de l’obra d’altres poetes catalans.
- L’adaptació culta de composicions líriques populars i tradicionals.
- La incorporació de les innovacions mètriques i temàtiques provinents d’Itàlia.
Pel que fa a la mètrica, cal destacar el decasíl·lab italià i, sobretot, el sonet. A nivell temàtic, les aportacions italianes es resumeixen en el concepte de petrarquisme, és a dir, una nova manera de concebre el tema de l’amor i la poesia lírica basada en el Canzoniere de Francesco Petrarca.