L'Edat Moderna: Conquesta, Humanisme i Renaixement

La Conquesta dels Imperis Asteca i Inca

Conquesta de l'imperi asteca: Hernán Cortés. Comptaven amb 370 pobles en arribar, els quals s'uneixen per lluitar contra Moctezuma perquè els conqueridors tenen més poder i per assegurar la protecció al poble. Van resistir 75 dies a Tenochtitlan.

Conquesta de l'imperi inca: Francisco Pizarro. El 1529 obté ordres de Carles I. Ataca Atahualpa per sorpresa amb el seu equip i mana matar el seu germà Huàscar.

Organització i Administració Colonial

Es van establir diverses institucions: virrei, Consell d'Índies, governador, audiència i Casa de Contractació.

Els indígenes eren lliures, però van ser obligats a realitzar treballs durs a canvi d'un salari.

Defensa dels Indígenes i Conseqüències Demogràfiques

Fra Bartolomé de las Casas denuncia els abusos cap als indígenes i publica el 1552 "Brevísima relación de la destrucción de las Indias". Isabel I hi estava en contra, però no va poder evitar l'explotació, igual que Carles I. Es va produir un descens de la població autòctona a causa dels nous virus (verola...).

Conseqüències Econòmiques i Socials

Conseqüències: l'Estat es va enriquir i es va crear un comerç central a l'oceà Atlàntic. Es van produir exportacions (banana, raïm) i importacions (blat de moro, cacau), a més de la generació de llegendes (llegenda negra i llegenda blanca).

L'Humanisme i el Canvi de Paradigma

A l'Edat Mitjana predominava la influència de l'Església; a l'Edat Moderna sorgeix l'Humanisme a través de la veritat, la fe, l'experiència i la raó (sorgeix al nord d'Itàlia, a Florència), comportant canvis socials i polítics.

• Antropocentrisme: l'ésser humà com a centre.
• Teocentrisme: Déu com a centre (etapa anterior).
• Johannes Gutenberg: crea la impremta.

Grans Figures de l'Humanisme i la Ciència

Leonardo da Vinci: científic, enginyer, inventor, anatomista... Crea diversos projectes com l'helicòpter, el submarí i l'automòbil, però per desgràcia no es van arribar a construir. Va destacar en la investigació matemàtica i botànica (tècnica de l'sfumato).

Erasme de Rotterdam: filòsof i teòleg. Va escriure "Elogi de la bogeria" i "Manual del cavaller cristià". Va treballar a la impremta en contacte amb professors d'universitats.

Nicolau Copèrnic: matemàtic i clergue. Va postular la teoria de l'heliocentrisme (el Sol com a centre de l'univers).

Miquel Servet: metge i filòsof. Va realitzar la demostració de l'existència de la circulació pulmonar de la sang.

Andreas Vesalio: metge anatomista que va estudiar l'anatomia del cos a partir de la dissecció de cadàvers.

La Reforma Protestant i la Contrareforma

Es deixen de fer indulgències (quatre Pares Nostres i cap a casa) i molts sacerdots no sabien llatí, la llengua de la Bíblia. Al segle XV, els humanistes s'enfronten al Papa.

Moviments Protestants

Reforma Luterana: el 1515 el Papa Lleó X demana indulgències per a la basílica de Sant Pere i el monjo Martí Luter inicia el moviment protestant contra les indulgències. Escriu les 95 tesis on criticava el Papa; aquest personatge és excomunicat i va iniciar un nou moviment i una nova església. Es va estendre per Alemanya (on Carles V donava suport al Papa) i el nord d'Europa.

Calvinisme: Joan Calví recolza Luter; creia que les persones neixen predestinades sense que les bones obres siguin importants i expandeix la paraula de Luter pels Països Baixos.

Anglicanisme: a Anglaterra, Enric VIII es vol divorciar de Caterina d'Aragó i es casa amb Anna Bolena. La ruptura religiosa va ser inevitable i va crear la seva pròpia església.

El Concili de Trento

Es va crear la congregació de la Suprema Inquisició per aturar aquests moviments protestants. Es van reunir entre el 1545 i el 1563 per buscar la consolidació davant els protestants:

• Confirmació de la doctrina catòlica.
• Reforçar la disciplina del clergat (celibat i seminaris).
• Creació de l'Eucaristia per difondre la paraula de Déu.
• L'Índex dels llibres prohibits (llibres protestants que es buscaven per eliminar).

El Renaixement Artístic

Moviment artístic que sorgeix al segle XV a les ciutats d'Itàlia. Es tracta de buscar la perfecció i la bellesa tant en la pintura com en l'escultura. Té dues etapes: el Quattrocento (s. XV) i el Cinquecento (s. XVI).

Característiques i Mecenatge

• Redescobriment de les formes antigues grecoromanes.
• Exaltació de la bellesa de la figura humana com a centre de l'art.
• Perfecció tècnica.

Mecenes: persones que pagaven i protegien el treball dels artistes. Al Quattrocento destaquen els Mèdici i al Cinquecento el Papa de Roma.

Arquitectura i Autors

Es recuperen elements com l'arc de mig punt, la volta de canó, la cúpula i les columnes (dòric, jònic, corinti). Les dimensions dels edificis són més reduïdes que en el gòtic.

Arquitectes del Quattrocento

• Filippo Brunelleschi: la basílica de Sant Llorenç i la cúpula de la catedral de Santa Maria del Fiore.
• Leon Battista Alberti: façana de l'església de Santa Maria Novella i el Palau Rucellai.

Arquitectes del Cinquecento

• Donato Bramante: el templet de San Pietro in Montorio.
• Miquel Àngel Buonarroti: la capella dels Mèdici i la cúpula de Sant Pere del Vaticà.