L'Edat Moderna: Característiques, Renaixement i Literatura Catalana (Segles XV-XVI)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,84 KB
L'Edat Moderna: Origen i Context Històric
El segle XV marcava la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Aquest període comprèn tres segles i mig en què la societat europea va configurar un nou ordre sociopolític, una nova manera d'entendre el món i una nova sensibilitat artística.
L'expansió de l'humanisme italià constitueix la base i el punt de partida dels grans moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna:
- El Renaixement
- El Barroc
- La Il·lustració i el Neoclassicisme
Característiques Socials i Polítiques de l'Edat Moderna Europea
- Creixement demogràfic, sobretot a les grans ciutats.
- Expansió econòmica gràcies al primer capitalisme.
- Consolidació de la burgesia urbana, comercial i artesana.
- Creació de grans potències estatals amb una monarquia autoritària.
- Colonització d'Amèrica.
L'Edat Moderna als Territoris de Parla Catalana
La situació social, econòmica i cultural dels territoris de parla catalana durant l'Edat Moderna no respon a la visió positiva i optimista que trobem en el context europeu. Al contrari, es produeix un retraïment important en tots els àmbits, fet que situa la cultura catalana moderna en un segon pla, ja que no excel·leix tant com en èpoques anteriors.
Situació Política i Social a les Terres de Parla Catalana
- Descens demogràfic.
- Economia en recessió.
- Domini de Castella sobre Aragó malgrat mantenir-se la separació dels regnes fins al 1716, per Decret de Nova Planta, al final de la Guerra de Successió.
La Literatura Culta durant l'Edat Moderna: El Renaixement (Segles XV i XVI)
El Renaixement és el moviment cultural i artístic que s'originà com a conseqüència de l'expansió dels ideals de l'humanisme. Es va iniciar a Itàlia durant el segle XIV i es va estendre arreu d'Europa durant els segles XV i XVI.
Ideals i Objectius del Renaixement
La idea de “renéixer” conté implícit un anhel de recuperar els ideals de la cultura clàssica i un desig de ruptura respecte al passat més immediat. El seu objectiu era enllaçar antiguitat i modernitat: es tractava d'imitar els clàssics antics per aconseguir ser moderns.
L'art del Renaixement pretenia ser un art clàssic, entès com una imitació de la realitat i regit pels principis de mesura, equilibri, harmonia i serenor. Les obres van abandonar el caràcter simbòlic, doctrinari i religiós que caracteritzava l'art medieval i van prendre un caràcter més realista i fet a la mesura humana.
Tòpics i Formes Literàries
En el camp de la literatura, els escriptors del Renaixement recorren amb freqüència un seguit de tòpics clàssics, entre els quals destaquen:
- Locus amoenus
- Carpe Diem
- Beatus ille
En la creació poètica, s'imposen l'ègloga i l'elegia, procedents de la tradició llatina, i l'ús del sonet. Entre els poetes més importants del Renaixement europeu cal destacar l'espanyol Garcilaso de la Vega i el francès Pierre Ronsard.
La Prosa d'Idees
De la creació en prosa convé destacar la vitalitat de la literatura d'idees, en forma d'assaig o de diàleg. Entre els pensadors més importants, cal destacar:
- L'holandès Erasme de Rotterdam
- L'italià Machiavelli
- L'anglès Thomas More
- El valencià Joan Lluís Vives
- El francès Michel de Montaigne
La Poesia Catalana del Renaixement: Pere Serafí
El Renaixement va representar el triomf del petrarquisme. Els temes més habituals d'aquest corrent van ser l'amor, la naturalesa i els mites clàssics.
Pere Serafí: Màxim Exponent del Petrarquisme Català
Quant a les formes mètriques, es produeix la consolidació del sonet i del decasíl·lab italià sense cesura. Pere Serafí va ser el poeta més important de la literatura catalana del segle XVI i un dels artistes més destacats de la Barcelona d'aquest segle. Va ser escriptor, però també pintor, músic i autor d'una art poètica, malauradament perduda.
Admirador dels trobadors i d'Ausiàs March, Serafí es converteix en el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana: tant en la mètrica, com en les imatges, com en el to. Pere Serafí sobresurt especialment com a poeta quan recrea formes i temes de la tradició popular.
La Prosa Catalana del Renaixement: Cristòfor Despuig
Els humanistes italians, per expressar els seus pensaments o les seves reflexions, van conrear la prosa dialogada. Els escriptors catalans van recórrer a aquesta tècnica literària ben aviat.
Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa
En el segle XVI, el diàleg català més important va ser Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Aquesta obra consta de sis diàlegs que mantenen tres personatges mentre passegen per la ciutat de Tortosa.
El debat que mantenen els personatges analitza diversos temes culturals i polítics. Les idees fonamentals que hi defensa el cavaller tortosí són les següents:
- Defensa del patrimoni històric, cultural i natural de Tortosa.
- Al·legat a favor de Catalunya i de la llengua catalana.
- Crítica a Castella i als seus historiadors pel fet que considerin que Espanya és només Castella i que, d'aquesta manera, amaguin l'existència i la història de Catalunya.
L'obra s'inscriu dins el gènere de la literatura d'idees i pot ser entesa com una obra assagística.