L'Edat Moderna: Característiques, Impacte Català i Renaixement Literari
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,83 KB
1. L'Edat Moderna: Canvis Fonamentals
El segle XV marca el pas entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. Aquest període es caracteritza per les novetats que va comportar:
| Concepte | Edat Mitjana | Edat Moderna |
|---|---|---|
| Concepció | Teocentrisme | Antrocentrisme |
| Art | Romànic i gòtic | Renaixement, barroc, Il·lustració i Neoclassicisme |
| Organització | Feudalisme | Aparició de la burgesia |
| Sociopolítica | Regnes petits | Grans regnes (monarquies absolutistes) |
| Ciència i cultura | Dependència de la religió | Ciència (independent i laica) i experimental (no dogmàtica) |
1.2 L’Edat Moderna als territoris de parla catalana
- Moriscos: Musulmans que van continuar vivint a la península Ibèrica després de la Reconquesta. Al segle XVII foren expulsats, fet que va representar una davallada demogràfica.
- Guerra dels Segadors: Aixecament català contra la monarquia dels Àustries.
- Decret de Nova Planta: (Felip V) Prohibia l’ús oficial del català, les institucions polítiques catalanes, les lleis pròpies... Això va provocar la reacció de la burgesia (Renaixença).
Causes de la decadència (abandó lingüístic)
- Política: Pèrdua de la monarquia catalana.
- Economia: Trasllat del reconegut mercantil del Mediterrani a l’Atlàntic (va marcar la manca de mecenatge català).
- Demografia: Expulsió dels Moriscos i la Pesta Negra (herència de l'Edat Mitjana).
2. El Renaixement
El Renaixement va néixer a Itàlia al segle XIV i es va estendre per la resta d’Europa durant els segles XV i XVI. El seu objectiu era recuperar els ideals de la cultura clàssica, ja que consideraven l’Edat Mitjana una etapa tenebrosa. L’art era entès com una imitació de la realitat i es regia pels principis de mesura, equilibri i harmonia.
En el camp de la literatura es recorria amb freqüència a tòpics clàssics com el Locus Amoenus (descripció d’un paisatge idíl·lic i alenament primaveral), el Carpe Diem (gaudir del moment) i el Beatus Ille (elogi a la vida tranquil·la i retirada).
| Formes | Autors | |
|---|---|---|
| Creació Poètica | Ègloga, elegia i sonet | Garcilaso de la Vega |
| Creació en prosa | Literatura d’idees, assaig i diàleg | Erasme de Rotterdam, Joan Lluís Vives |
Autors Literaris per Època
| Època | Autors Espanyols | Autors Catalans |
|---|---|---|
| Renaixement (XVI) | Garcilaso de la Vega | Pere Serafí |
| Barroc (XVII) | Góngora i Quevedo | F. V. Garcia |
| Il·lustració (XVIII) | Francès: Molière | Joan Ramis, Baró de Maldà |
Literatura popular
A l’Edat Mitjana era de transmissió oral i d’autor anònim. Predominaven els romanços, poemes lírics amb context històric formats per versos heptasíl·labs o octosíl·labs. Segons el seu contingut poden tenir tres orígens diferents:
- Francès: Són els més antics i de més difícil comprensió (S. XVI).
- Castellà: Plens de barbarismes. Solen ser del segle XVII.
- Autòctons: Són els més recents (XVI-XVIII) i parlen de bandolers com Serrallonga.